Ens traslladem a finals del segle XIII. Una nau templària transporta des de Terra Santa fins la ciutat de Tortosa un objecte misterios molt cobdiciat per l’Ordre del Temple però, per un infortuni, el símbol arriba a mans de l’ordre militar i hospitalera de Sant Joan de Jerusalem instalada a la castellania d’Amposta. Així comença la trama imbricada d’'El símbolo de la Hermandad', una de les propostes literàries nascudes a les Terres de l’Ebre disponibles este Sant Jordi. El seu autor, l’ampostí Pere Perellón, ha dut a terme una novel·la intensa que, submergida en la ficció, té el valor de permetre al lector fer-se un dibuix força acurat de la vida en algunes importants poblacions ebrenques, com Tortosa, Amposta i la Ràpita a l’Edat Mitjana. Este acurat treball de recerca és el que va destacar ahir dimecres l’historiador rapitenc Josep Pitarch en la presentació del llibre a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de la Ràpita.

“Estem davant d’una obra excepcional que no dixa res a l’atzar i que permet conèixer aspectes històrics força desconeguts per al gran públic, com les ordres militars i les relacions internes que imperaven, les costums, les lleis, la distribució del poder i el repartiment polític al territori a l’Edat Mitjana”, va destacar Pitarch. I no només això, també detalls força interessants com la manera de vestir o els temps de desplaçament amb els sistemes de locomoció de l’època.
  Es tracta d’una obra amb un fort component històric on no hi manquen, però, elements que li donen ritme i intensitat a la novel·la: intrigues, assassinats, encanteris, sexe, amor i bruixeria composen un turbulent passat protagonitzat pels tempers, hospitalers i un extrany expert en accions violentes de la secreta secta dels Hashashin.

Perellón, en ‘El símbolo de la Hermandad’, apropa el lector al poder que les relíquies religioses han tingut al llarg dels segles. “Tot va sorgir, explica l’autor, de la lectura d’un document datat el 10 d’agost del 1257, en què el rei Jaume I explica als prohoms de Tortosa que encarrega a un enviat especial la tasca d’aclarir greus danys causats a les possessions de les ordres. Què va passar? D’aquí neix la idea que serà l’essència de la trama”. Una trama que, al temps que agafa vida pròpia, submergix el lector en el món real ebrenc de finals del segle XIII.

“Un té de vegades la sensació que el públic és desconeixedor d’algunes èpoques de la història tot i que hi haja excel·lents llibres de recerca, escrits al marge del gran públic, per això hem de celebrar l’aparició de novel·les de ficció com esta que donen llum a com podien ser les nostres terres a través dels segles, a través d’un retrat fidedigne de les costums, relacions i personatges que vivien aquí en aquella época”, va remarcar Pitarch.