El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació que la Generalitat va presentar el 2009 contra la invalidació del PERI, després d'esgotar totes les vies legals per intentar frenar l'enderroc dels 32 habitatges, i considera que l'Ajuntament i l'Administració catalana van exercir el que es coneix com a "desviament de poder".
En la sentència, que va arribar fa pocs dies a la taula de l'Administració catalana i a la qual ha tingut accés aguaita.cat, el magistrat de la Sala Tercera, Jesús Ernesto Peces Morate, argumenta que "l'Administració pública no exercita les seves potestats de planejament amb la finalitat de satisfer l'interès públic, sinó amb l'única finalitat real de legalitzar una situació contrària a dret, al marge de qualsevol consideració sobre els interessos generals als quals aquesta potestat ha de servir".
El jutge va més enllà i considera que tant la Generalitat com l'Ajuntament eren conscients que la llicència de Turov seria declarada, amb tota probabilitat, illegal: "l'Administració era perfectament coneixedora de la litispendència d'aquest procediment, els resultats de la qual es pretenien enervar mitjançant una ordenació continguda del PERI", i no només això, sinó que el magistrat ja apunta que, amb la modificació urbanística, el que es pretenia era "consolidar" una "irracionalitat urbanística" que incrementava la densitat d'habitatges un 255,5 % i, a banda, no respectava les distàncies.
De fet, va ser la mateixa Direcció General d'Urbanisme qui ja al 2004 va requerir a l'Ajuntament la revisió d'ofici "de les llicències controvertides" d'estes obres i este mateix any va aturar la posada en marxa d'una segona fase. El 6 de novembre de 2006 (casualment el mateix dia que el contenciós de Tarragona declarava la llicència illegal), la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre aprovava este PERI i argumentava que "amb la redacció d'aquest pla es vol regularitzar la situació dels apartaments ja construïts a la parcella afectada".
Peces Morato exposa en la sentència que "l'Administració Autonòmica, com a mínim, hauria d'haver expressat les raons per les quals s'aprovava un planejament urbanístic que legalitzava ex post facto edificacions litigioses" i "tal forma d'actuar hauria requerit una motivació esmerada i rigorosa que, no obstant, no s'ha aportat".
L'Ajuntament, que ja fa setmanes que ha iniciat els tràmits d'enderroc, i apunta que la personació dels veïns obriria una altra via, tot i que ja han avançat que presentaran recurs de súplica al Tribunal Superior. "Tenim oberta la via del recurs de queixa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en contra de la sentència del Contenciós Administratiu de Tarragona, perquè pensem que han de motivar l'obligació d'enderrocar, pensem que hi hauria alternatives. Una altra opció inexplorada és que els veïns es personin en el procediment i s'obri una nova via", argumenta el regidor d'Urbanisme del consistori, Manel Martí, que reconeix que, tot i que esperaven el pronunciament del Suprem, "la sentència és dura. Cada cop el marge de maniobra és més estret i ens veiem cada cop més abocats a l'enderroc".
