13
d'octubre
de
2021, 20:06
Actualitzat:
20:17h
La Diputació de Tarragona, els consells comarcals del Baix Camp, l'Alt Camp i la Terra Alta i l'Ajuntament de Valls han comparegut a la Comissió d'Acció Climàtica del Parlament per explicar la seua oposició i les al·legacions que han presentat al projecte de línia de molt alta tensió (MAT) del clúster de renovables que Forestalia construirà a l'Aragó i que creuarà i "trinxarà" les comarques del sud de Catalunya. El territori reclama accelerar la transició energètica, però amb un model "just i ordenat", proper als centres de consum i que evite macroprojectes com les MAT, unes infraestructures que, com ha assenyalat la directora general d'Energia, Assumpta Farran, seran privades i no permetran subministrar demanda per allà on passen.
Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, ha estat la primera a comparèixer a la Comissió d'Acció Climàtica d'este dimecres per exposar l'oposició territorial al projecte de la MAT de Forestalia (Valmuel-Begues). La presidenta ha explicat que han presentat al·legacions en contra i han donat suport tècnic també a les institucions inferiors per fer-ho. En primer lloc, ha justificat que el projecte incomplix la llei del sector elèctric, que dona exclusivitat a Red Eléctrica Española per explotar les línies elèctriques i que no admet que les empreses generadores d'energia s'encarreguen del transport i la distribució; així com per l'impacte ambiental, paisatgístic i econòmic de la línia, que el territori no veu justificada.
Sobre la taula del Ministeri hi ha fins a 4 projectes de molt alta tensió de Forestalia i Green Capital que afecten Tarragona i l'Ebre. La directora general d'Energia ha exposat a la Comissió que esta allau de projectes per construir MAT s'haurà de corregir en la tramitació perquè se n'han presentat deu vegades més de les necessàries per transportar l'energia renovable que es vol produir el 2030. "És obvi que nou de cada deu cauran si no volem evitar una bombolla com la que es va produir el 2008", ha assegurat Farran. Així i tot, també ha alertat que estes xarxes de transport privades no preveuen punts de distribució per on passen i per tant, limiten que es generen activitats industrials ael seu pas.
Farran ha apuntat que l'estratègia de Forestalia o Green Capital pot respondre també a què en les xarxes de Tarragona o Lleida "no cap" més energia. Des del reial decret 23/2020 les companyies estan obligades a publicar l'1 de cada mes "què els hi cap a la xarxa". "Tots els projectes presentats opten pel transport i no la distribució fent un viratge en l'estratègia, però portant energia al mateix lloc", ha assenyalat. "És el mateix model centralitzat de la Canadenca i l'electrificació dels Pirineus, però en versió renovada. La llum va arribar als pobles del Pirineu 23 anys més tard que a Barcelona", ha explicat.
Els representants territorials han reclamat a la Comissió un model de producció d'energia pròxim als centres de consum, amb un impacte paisatgístic mínim, ordenat i equilibrat que genere també oportunitats als territoris.
El projecte de línia aèria d'alta tensió Valmuel-Begues (400 KV) tindrà 182,22 quilòmetres de longitud, amb afectació a Catalunya de 140,23 quilòmetres (més de 631 hectàrees). S'hi construiran 378 torres metàl·liques de prop de 90 metres d'alçada, 34 metres entre extrems i afectant 55 metres d'amplada de servitud.
Tot i que la Generalitat no té competències en l'autorització d'estes infraestructures, els portaveus dels grups parlamentaris han coincidit en assenyalar la falta de planificació per a la transició energètica del país, amb anys de paràlisi que ara fan difícil un debat serè i participatiu amb el territori.
Resolució per actuar d'urgència al Delta de l'Ebre
La Comissió d'Acció Climàtica ha aprovat dos dels tres punts de la resolució del PSC per actuar d'urgència al delta de l'Ebre. El punt refusat, amb 9 vots en contra 5 a favor i 1 abstenció, insta al Govern a dixar "sense efecte" la necessitat d'una avaluació d'impacte ambiental simplificada perquè el govern espanyol execute el projecte -4 MEUR d'inversió– per moure sorres i reforçar les zones més fràgils del Delta, davant dels nous temporals i tempestes de l'hivern. La previsió és reforçar el Trabucador, el litoral de Deltebre, l'Illa de Buda i la platja de l'Arenal de l'Ampolla amb 380.000 metres cúbics de sorra, però les obres haurien de començar abans de final d'any perquè a la primavera no es pot treballar per la nidificació de les aus protegides i este tràmit pot arribar tard. Els grups han aprovat el text de la resolució que demana al Govern que propose algun "projecte complementari" on invertir la partida de 6 MEUR que es van disposar per al Delta.
Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, ha estat la primera a comparèixer a la Comissió d'Acció Climàtica d'este dimecres per exposar l'oposició territorial al projecte de la MAT de Forestalia (Valmuel-Begues). La presidenta ha explicat que han presentat al·legacions en contra i han donat suport tècnic també a les institucions inferiors per fer-ho. En primer lloc, ha justificat que el projecte incomplix la llei del sector elèctric, que dona exclusivitat a Red Eléctrica Española per explotar les línies elèctriques i que no admet que les empreses generadores d'energia s'encarreguen del transport i la distribució; així com per l'impacte ambiental, paisatgístic i econòmic de la línia, que el territori no veu justificada.
Sobre la taula del Ministeri hi ha fins a 4 projectes de molt alta tensió de Forestalia i Green Capital que afecten Tarragona i l'Ebre. La directora general d'Energia ha exposat a la Comissió que esta allau de projectes per construir MAT s'haurà de corregir en la tramitació perquè se n'han presentat deu vegades més de les necessàries per transportar l'energia renovable que es vol produir el 2030. "És obvi que nou de cada deu cauran si no volem evitar una bombolla com la que es va produir el 2008", ha assegurat Farran. Així i tot, també ha alertat que estes xarxes de transport privades no preveuen punts de distribució per on passen i per tant, limiten que es generen activitats industrials ael seu pas.
Farran ha apuntat que l'estratègia de Forestalia o Green Capital pot respondre també a què en les xarxes de Tarragona o Lleida "no cap" més energia. Des del reial decret 23/2020 les companyies estan obligades a publicar l'1 de cada mes "què els hi cap a la xarxa". "Tots els projectes presentats opten pel transport i no la distribució fent un viratge en l'estratègia, però portant energia al mateix lloc", ha assenyalat. "És el mateix model centralitzat de la Canadenca i l'electrificació dels Pirineus, però en versió renovada. La llum va arribar als pobles del Pirineu 23 anys més tard que a Barcelona", ha explicat.
Els representants territorials han reclamat a la Comissió un model de producció d'energia pròxim als centres de consum, amb un impacte paisatgístic mínim, ordenat i equilibrat que genere també oportunitats als territoris.
El projecte de línia aèria d'alta tensió Valmuel-Begues (400 KV) tindrà 182,22 quilòmetres de longitud, amb afectació a Catalunya de 140,23 quilòmetres (més de 631 hectàrees). S'hi construiran 378 torres metàl·liques de prop de 90 metres d'alçada, 34 metres entre extrems i afectant 55 metres d'amplada de servitud.
Tot i que la Generalitat no té competències en l'autorització d'estes infraestructures, els portaveus dels grups parlamentaris han coincidit en assenyalar la falta de planificació per a la transició energètica del país, amb anys de paràlisi que ara fan difícil un debat serè i participatiu amb el territori.
Resolució per actuar d'urgència al Delta de l'Ebre
La Comissió d'Acció Climàtica ha aprovat dos dels tres punts de la resolució del PSC per actuar d'urgència al delta de l'Ebre. El punt refusat, amb 9 vots en contra 5 a favor i 1 abstenció, insta al Govern a dixar "sense efecte" la necessitat d'una avaluació d'impacte ambiental simplificada perquè el govern espanyol execute el projecte -4 MEUR d'inversió– per moure sorres i reforçar les zones més fràgils del Delta, davant dels nous temporals i tempestes de l'hivern. La previsió és reforçar el Trabucador, el litoral de Deltebre, l'Illa de Buda i la platja de l'Arenal de l'Ampolla amb 380.000 metres cúbics de sorra, però les obres haurien de començar abans de final d'any perquè a la primavera no es pot treballar per la nidificació de les aus protegides i este tràmit pot arribar tard. Els grups han aprovat el text de la resolució que demana al Govern que propose algun "projecte complementari" on invertir la partida de 6 MEUR que es van disposar per al Delta.