Vistes del bloc d`Arriaz des de l`Horta Vella, a La Ràpita Foto: S. Cabanes

No valen més dilacions. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha pronunciat per primer cop clarament sobre el destí del bloc de 136 pisos i 136 aparcaments de La Ràpita construït a partir d’una llicència urbanística declarada il·legal pels tribunals. S’ha d’enderrocar.

Així ho exposa, ras i curt, en els fonaments de dret, la darrera sentència del TSJC del 6 de febrer passat, a la qual ha tingut accés aguaita.cat , i que va ser comunicada a les parts este dilluns 24 de febrer. “Declarada la nul·litat de ple dret de la llicencia d’edificació atorgada, resulta així en conseqüència que la construcció edificada en la seua empara ha esdevingut clandestina i il·legal, en no tenir cap llicència i no ser possible la seua esmena, per la qual cosa el compliment de les declaracions contingudes a la resolució judicial, en els termes de l’art. 104.1 de la llei jurisdiccional, exigeix l’enderroc de tot allò edificat a l’empara d’una llicència inexistent”.

No és el primer cop que els tribunals reclamen executar la sentència . El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya així va dictaminar-ho en una sentència ferma l’abril de 2012 i des d’aleshores el contenciós de Tarragona ja havia ordenat 3 cops al consistori rapitenc la seua execució. L’últim cop el 19 de novembre passat, on el termini imposat era de 10 dies “amb apercebiments de multa”, segons consta en la providència que va traure a la llum aguaita.cat .  Tot i això, mai s'havia argumentat d'una forma tan clara com esta que cal enderrocar.

Conscient de la patata calenta que té a les mans, dels perjudicis sobre els propietaris i les conseqüències econòmiques i judicials que se’n poden derivar del cas, l’Ajuntament de la Ràpita, però, sempre ha defensat fins ara que la sentència del TSJC és merament “declarativa” i que, per tant, “no és susceptible d’execució i que l’execució no pot pretendre mai l’enderroc del construït a l’empara de la llicència”, tal com van fer constar en el recurs d’apel·lació que ara ha desestimat el TSJC i del qual els estem exposant el seu contingut. Una dilació que no ha agradat gens als alts magistrats i que, en termes tant durs, com no gaire habituals, es pronuncien d’esta manera: “Resulta penós que les parts apel·lant i adherida manifestin a aquestes altures del procés desconèixer que s’hagi d’executar una sentència ferma”.

Pel que fa a la legalització del bloc de pisos i la impossibilitat d’enderrocar el bloc, la sentència expressa que “no constitueix objecte a aquestes alçades la qüestió sobre si cabria o no [...] la impossibilitat jurídica d’execució de la sentència ferma”. En este sentit, l’alt tribunal assegura que no li consta que s’haja “instat ni produït” ni que “s’haja sotmès al necessari control jurisdiccional”, este fet per part del consistori. “Per la qual cosa”, referma, per segon cop, que cal enderrocar: “a data d’avui l’edificació de què es tracta continua sense tenir cap llicència i en situació de clandestinitat i il·legalitat, per la qual cosa s’ha d’estar en execució de la sentència amb l’enderrocament d’aquest, en els termes vistos”.


Els propietaris, desemparats
El TSJC subratlla que la sentència és ferma i que no hi cap recurs de cassació. I tampoc admet un incompliment de la sentència pel que fet de l’existència eventual de “tercers de bona fe no compareguts en el procés”, és a dir, els propietaris dels pisos, un fet que recorda, i força, al succeït amb els veïns afectats pel cas Turov d’Alcanar.

Així, la sentència recalca –basant-se en jurisprudència anterior- que els propietaris “no estan protegits per l’art. 34 de la llei Hipotecària, ni estan exempts de suportar les actuacions materials que lícitament siguin necessàries per a executar la sentència” i afegeix que “la protecció jurídica es mou per altres vies, com ara els conduits a deixar sense efecte, si encara fos possible, la sentència o resoldre els contractes pels quals van adquirir o a obtenir del responsable o responsables de la infracció urbanística o de l’incomplidor dels deures que són propis d’aquest contractes o el rescabalament dels perjudicis irrogats per l’execució”.

La sentència serà remesa ara al Contenciós Administratiu de Tarragona qui ha de reclamar l’enderroc de l’edifici. Mentrestant, l’Ajuntament i Arriaz SA han estat condemnats a pagar les costes del recurs.

El consistori rapitenc es troba ara a l’espera d’analitzar a fons la sentència per tal d’avaluar les conseqüències del cas i estudiar possibles accions. És possible, però, que intenten iniciar un procediment de legalització de l’edifici. El consistori ja va demanar la informació pertinent a Arriaz per posar-se en contacte amb els propietaris per exposar-los la situació i així ho va fer constar als tribunals.

La construcció del bloc es va finalitzar fa uns 4 anys i, segons els càlculs del consistori, al voltant d'un 30 % dels habitatges es troben en mans de particulars.

L’origen del cas
El que es coneix com a cas Arriaz va entrar als tribunals l’abril del 2008. L'edifici afectat, situat a l'illa formada actualment pels carrers Alcanyís, Molí i Les Oliveres, va ser construït a finals dels 2000 per la promotora sabadellenca Arriaz SA, a partir d'una llicència concedida el 26 gener del 2006 en Junta de Govern Local pel Govern socialista, encapçalat aleshores per l'alcalde i també regidor d'Urbanisme Miquel Alonso.

La família de Josefa Bernaltes, propietària d'uns terrenys rústics (en sòl urbà programat) adjacents al bloc afectat per la sentència, va denunciar el cas en constatar que en el procés de construcció de l’edifici es pretenia ocupar de forma irregular fins a 284,05 m² dels seus terrenys.

El mateix dia que la junta de Govern local atorgava la llicència, l'alcalde Miquel Alonso i Pau Castro, representant d'Arriaz, van signar un conveni per modificar "els volums, la fixació d'alineacions i la urbanització de l'entorn de l'illa" en un document no sotmès al "principi de publicitat", segons van dictaminar els tribunals, i que seria el desencadenant d'una vulneració del Pla General segons la primera sentència del Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona.