La mostra, que restarà oberta fins al 2 d’abril, oferix una visió conjunta i actualitzada del que es coneix i del que va representar la navegació a vapor per l’Ebre en el seu moment. Recupera la memòria gràfica i documental dels vint-i-sis vapors que van navegar per l’Ebre, riu amunt i riu avall entre el 1857 i el 1929, entre Mequinensa i les goles de l’Ebre, però se centra en l’últim vapor: l’Anita, construït a una de les foneries més importants de Tortosa, per encàrrec de Lluís G. Pons, membre de l’alta burgesia de Barcelona, llavors propietari també de l’illa de Buda, a l’extrem del delta de l’Ebre. L’Anita va navegar entre el 1915 i el 1929 i és encara avui una referència identitària, un símbol de la navegació històrica per l’Ebre, molt present en la memòria popular.
L’exposició inclou textos, imatges, documentació històrica i objectes diversos, entre els quals una maqueta de l’Anita de grans dimensions i els plànols originals de la reforma que se li va fer al vaixell, el 1924, en què es va substituir la caldera de vapor per un motor dièsel, adaptant-lo així als nous temps. Estos plànols formen part del fons del Museu de les Terres de l’Ebre. Les fotografies reproduïdes a l’exposició, algunes en molt grans dimensions, procedixen tant de fons públics com privats, de les famílies implicades en la construcció i el funcionament, que són majoritàriament inèdites i, a més, s’hi exposaran objectes i documents originals. En esta ocasió, l’exposició inclou, a més a més, diversos continguts audiovisuals que fins ara no han estat difosos. A més, s’ha reforçat l’exposició amb dos activitats complementàries: una sessió explicativa que tindrà lloc el 14 de març sobre el treball de creació en 3D de l’audiovisual L’Anita, la navegant de l’Ebre, a càrrec del seu realitzador, Jaume Moya, i la conferència del dijous 15 de març: Canvi de rumb. Dels llaüts a la navegació a vapor per l’Ebre, a càrrec de M. Carme Queralt i Maite Subirats, que exposaran amb imatges la seua recerca sobre el tema.
