No hi va ajudar gaire més, ni quan la manifestació ni aquests dies de campanya electoral, el seu company Duran i Lleida amb tot un gran desplegament de despropòsits com, per exemple, aigualir la motivació d'una protesta a la qual s'hi va acabar sumant.
La segona és l'enorme desplegament d'apoderats del Partido Popular repartits arreu de la geografia catalana. Alguns venien amb AVE disposats a garantir claredat i transparència al procés electoral. Allà on hi va haver problemes hi van estar involucrats amb denúncies com el canvi de paperetes per les de comicis anteriors, la barreja amb altres candidatures o trobar-se els sobres dels collegis electorals ja plens. Tot això presumptament, és clar.
Al cap i a la fi, després de tot, el que queda clar és, sense cap mena de dubte, la victòria dels partits que creuen en el dret a l'autodeterminació del poble català, amb 87 diputats enfront dels 48 de partits unionistes espanyols.
Es prepara una legislatura entretinguda. Potser més aviat del que ens pensem tornem a estar cridats a les urnes per a un referèndum.
