Els currículums de la il·lusió

Entre l'esperança i l'escepticisme, centenars de joves entreguen les seues credencials al Fòrum de l'Ocupació organitzat al campus de les Terres de l'Ebre de la URV

Publicat el 11 de maig de 2014 a les 21:29
Un total de 24 empreses i institucions han estat presents al segon Fòrum de l'Ocupació. Foto: Sílvia Berbís

“Tenim dos places vacants de grau superior de mecanització industrial, una d’anàlisi de laboratori i dos d’enginyer industrial de química”, explica a aguaita.cat Manuela Calvo, directora general de Relacions Humanes del grup Ubesol, al qual pertany d’empresa Maverick. Molts dels estudiants que volten amb plecs de còpies del seu currículum pel segon Fòrum de l’Ocupació, que va reunir 24 empreses i institucions el passat 8 de maig, distribuïdes en stands, al vestíbul del campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, desconeixien si estaven apel·lant a firmes que busquéssen gent o simplement es posaven en algun pila de CV per, qui sap si algun dia algú es fixava en el seu en una futura selecció de personal. Però entrar en una sala on pugues presentar-te directament a 24 firmes, sense tràmits per concertar cites prèvies, oferir les teues credencials, i mantindre una petita entrevista personal, no és una oportunitat amb la que es despertes cada dia. Organitzat pel Campus Terres de l’Ebre de la URV, la seua Càtedra d’Economia Local i Regional i l’IDECE (Institut per al desenvolupament de les comarques de l’Ebre), el Fòrum de l’Ocupació “pretén ser una eina per a les empreses de captació de talent intel·lectual dels alumnes recent titulats i de tota la gent formada, per evitar la fuga d’este talent fora del territori”, segons la nota de premsa.

Així que, alguns amb escepticisme, altres per a que no siga dit que estic amb els braços creuats esperant que algú em rescate d’un futur més que incert i altres amb il·lusió, a veure si es desperta l’economia i jo no me n’he assabentat, a veure si no és una quimera pensar a tancar l’any amb una taxa de desocupació juvenil inferior a la terrorífica del 50,7% amb que es va tancar l’any passat… pel que siga el cas és que centenars de joves van optar per aprofitar l’oportunitat.

“M’han dit que els interessen perfils com el meu”


Oriol Borrull, d'El Perelló, és enginyer químic. Foto: S. Berbís
 
“Sóc enginyer químic i la impressió que he tingut en l’entrevista ha estat bona, m’han dit que els interessen perfils com el meu, però ja veurem què passa…”, comentava Oriol Borrull, d’El Perelló, després de la trobada amb el personal de Maverick. “Fa tres anys que vaig acabar la carrera i fa temps que busco treball, però de moment no n’he trobat relacionat amb el que he estudiat, això si, he treballat de comissari de pista en un circuit”, explicava.

“No tenim cap oferta de feina oberta actualment, però esta és una forma de recopilar currículums per a més endavant”, afirma Paqui Montanyés, de l’empresa Rehau. “Per a la nostra empresa són molt importants els idiomes i la veritat és que de formació no n’hi ha massa en este aspecte, els propis estudiants ho reconeixen”, apunta. També Flowtite, una altra de les firmes assistents, recollia currículums “tot i no tindre previsió de contractar de forma immediata, sinó pensant en que si les coses milloren, anirà bé 
disposar d’una base de dades qualificada”, admet Mario Barredo. “Necessitarem algú per a màrqueting i també gent de perfil tècnic, administratiu i de finances”, comenten els responsables de Captio, una de les empreses joves amb més potencial del territori. També treballen a mesos vista, però en el seu cas no esperen temps millors. Simplement, que la tendència es mantinga i la projecció prevista es complisca.

David Martínez és aparellador i vol tornar a viure a les Terres de l'Ebre. Foto: S.B.

“Busco feina en el sector de la construcció”. “Ostras tu, la cosa està greu, quin és el teu ofici?”, pregunto. “Estic acabant la carrera d’aparellador i fa uns mesos que estic vivint a Lleida, però vull tornar, he provat de dixar el CV a Subirats Berenguer, i ja que estic posat, a una empresa de treball temporal, a veure…”, comenta el tortosí David Martínez, de 27 anys.


Marina Gras, de la Ràpita, ha decidit marxar a l'estranger. Foto: S.B.

“He estudiat Ciències del Mar i he vingut per cobrir totes les possibilitats, però ja fa dos anys que vaig acabar la carrera i vist el panorama he optat per buscar una feina per uns mesos per obtindre alguns diners per marxar a l’estranger”, afirma Marina Gras, de la Ràpita, mentre espera torn. Ella és de les escèptiques: “Em sembla bé esta iniciativa, d’una banda crea il·lusió i permet un contacte cara a cara i això està bé perquè de vegades enviant currículums et desespera si no hi ha resposta, però també crec que no és tan fàcil, d’aquí a la contractació hi ha una distancia, i també tinc la impressió que algunes de les empreses que venen ho fan per una qüestió de màrqueting”.