2. ANDREU COMÍ, 43 anys. Viu a la Ràpita i porta 24 anys treballant a Cemex: "Sempre he treballat aquí, em fan fora de casa meua".
La cimentera forma part de la seua vida des de petit, perquè ja hi treballava el seu pare, i ara hi treballa també son germà. Ara hi ha passat més de la meitat de la seua vida: "No he conegut res més", assegura. Per això no s'imaginava el que està vivint: "He complit sempre, i per a l'empresa érem els millors, i d'un dia per a l'altre, res, sempre he treballat aquí, em fan fora de casa meua", afirma Andreu. Al davant té una muntanya que li costarà pujar: "Jo només tinc el graduat, i tal com està tot, i amb molta gent millor preparada, on vas?", es pregunta. De moment ha començat a treure's el papers "per anar a la mar", explica, el que siga per no quedar-se massa temps aturat. El sou de la dona és modest i té dues filles. "Menys mal que l'any passat vaig acabar de pagar la hipoteca", respira.
3. JORDI IGUAL, 31 anys. Viu a Alcanar: "Em plantejo marxar del país, no em queda un altra opció"
Jordi forma part dels treballadors que van venir fa tres anys de la planta de Sant Feliu de Llobregat. "Ens feien fora o ens traslladaven aquí, i jo no ho vaig dubtar, era seguir treballant i aquesta era la joia de la corona, creia fermament que anava per a llarg, i ara, de sobte, s'ha acabat", lamenta. No hi veu cap futur fora: "Està molt negre, és anar al camp, que està molt malament, o anar a robar". Per això es planteja el futur en un altre país: "No tinc altra opció".
4. SANTIAGO BRAU, 43 anys. És de Vinaròs: "He d' estudiar, buscar per internet, no sé per on començar"
Reconeix que hi ha edats pitjors per quedar-se al carrer, però la seua no és bona del tot, i menys per a algú que, com ell, sempre ha treballat a la cimentera. "No sé en què més puc treballar, no he fet res més i mai he estat a l'atur", comenta. Es planteja estudiar alguna cosa i començar a buscar feina per internet, "però tot està molt malament, no sé per on començar", assegura.
5. BENITO FERNÁNDEZ, 54 anys. Viu a la Ràpita: "Vaig deixar a la família per venir aquí, i és molt dur estar sol"
Al maig del 2009 treballava a la planta de Vilanova i la Geltrú i li van donar l'ultimàtum: al carrer, amb 45 dies per any treballat, o el trasllat a la planta d'Alcanar. Va escollir la segona opció: "Vaig deixar a la família per venir aquí, i ha estat molt dur viure sol aquests anys". I tot per a que ara, de sobte, s'acabe la feina: "Em sento enganyat, perquè ens van dir que aquí hi havia futur", lamenta. Ara no acceptaria cap trasllat més: "Preferiria que em prejubilen", diu.
6. VANESA ESQUERRA, 32 anys. És de la Ràpita: "Si lleven això, en aquest territori hi queda una esplanada"
Entrar a treballar a Cemex va ser per a Vanesa aconseguir allò que buscava. Era una empresa gran, ben mirada i amb bona remuneració: "Em donava una estabilitat, i sobre aquesta base vaig construir la meua vida, la casa, el matrimoni, els fills...", explica. Crec que els afectats seran tant els que marxen com els pocs que es queden: "Quina seguretat tindran?", es pregunta. Ella, sindicalista, creu que "amb la reforma laboral ja hem perdut molts drets, estem tornant als anys 40", i confia que l'empresa els oferisca les opcions menys traumàtiques possibles.
7. ROGER OLIVER, 38 anys. És d'Alcanar: "No hi veig sortida, potser a la taronja..."
Dels 20 treballadors de la secció elèctrica, només saben que en quedaran 2. "Sabem el número, no els noms de les persones", comenta Roger. Però en definitiva, es igual: "No sé què és pitjor, perquè quedar-se pot significar que potser després tanquen, i no sé fins a quin punt convé", reconeix. Després de 13 anys treballant-hi, desconeix quin pot ser el ser futur laboral: "No veig sortida, potser a la taronja, però per a aquesta temporada ja no hi ha lloc", afirma.
8. MIQUEL MIRALLES, 59 anys. És de Vinaròs: "M'agradaria acabar dignament la meua vida laboral"
Quan en acabar la mili, va trobar feina a Cemex, no estava del tot convençut: "Treballar en el cement no tenia bona premsa, perquè deien que podia afectar a la salut... però vaig entrar-hi, i bé". Ara és dels veterans i creu que "tot i la baixada de la demanda, no es veu interès de l'empresa per buscar solucions". Per això optaria per un conflicte collectiu més potent. En el seu cas, després de 37 anys a la cimentera, en tindria prou en "acabar dignament la vida laboral".
