Els ebrencs de la capçalera del riu, alarmats pels lliscaments de terres que els amenacen

Publicat el 29 de maig de 2013 a les 14:46

La història de les esllavissades a Yesa és gairebé tan flagrant com el desviament pressupostari que suporta este embassament en fase de recreixement, una de les grans obres de capçalera per regular el riu i garantir reserves d'aigua que molts sostenen que acabarà sent per transvasar. Ara, però, la qüestió s'ha agreujat i fins i tot el geòleg i professor de la Universitat de Saragossa Antonio Casas aconsella començar a fer simulacres davant la necessitat d'evacuar la gent, perquè els moviments de terra no auguren res de bo.
Els ebrencs de la desembocadura pot ser que no acaben patint els perjudicis directes, tipus inundacions, com sí viurien pobles com ara Sangüesa, que ara mateix viu angoixat, si la presa acabés cedint. Però tot i això, s'hi haurien de sentir vinculats perquè són embassaments que, encara ara, "segueixen amagant futurs transvasaments, perquè són grans reservoris d'aigua que no ha de fer cap a nous plans de regadius, perquè no hi són", ha explicat a aguaita.cat Concha Giménez, portaveu de la Coordinadora d'Afectats per Grans Embassaments i Transvasaments (Coagret). Ella és conscient que resulta complicat que hi hagi un suport explícit al llarg de la conca per tot allò que està passant a cada tram: "Al Delta la qüestió està centrada en el cabal que arriba i com queda garantit en el Pla de conca; a Saragossa, ara la preocupació rau en el procés de privatització de l'aigua pel que fa al sanejament i la depuració, i aigües amunt es viu un moment molt perillós que no acaba d'arribar riu avall, la gent no ho relaciona, no hi ha una opinió pública unitària tot i que a poc a poc va despertant, perquè en conjunt tot va vinculat i tot és reflex d'una vella política i gestió de l'aigua que no fa més que perjudicar-nos a tots. Malauradament, potser només si acaba havent-hi un desastre als embassaments de capçalera, en prendrem tots consciència", apunta.
La situació a Yesa s'ha agreujat en les últimes setmanes. El 5 de febrer passat, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre va informar d'uns esllavissaments al marge dret, i els va vincular a les pluges, però en realitat els moviments ja havien començat l'estiu passat. L'11 de febrer van haver de ser desallotjats 60 habitatges d'urbanitzacions properes per les greus fissures que van aparèixer al terreny i a les cases. El professor de la Universitat de Saragossa Antonio Casas ha assegurat que la presa està en perill a causa de les obres de recreixement, i ha aconsellat l'evacuació de la població de municipis com Sangüesa. Mentrestant, el Govern navarrès assegura que no li consta que existisca cap situació d'alarma, i a la CHE tampoc. Casas ha recordat que la riba del marge dret es va desplaçant uns 18 centímetres al mes. "La situació, al meu entendre no és perillosa, és dramàtica", afirma.