La Plataforma en Defensa de l'Ebre i l'ONG SEO/BirdLife han denunciat que la superfície del delta de l'Ebre retrocedeix cada any entre cinc i deu metres de mitjana. Este diumenge, els ecologistes es van reunir a la platja de la Marquesa per visualitzar la regressió física que pateix el delta a causa de l'onatge, però sobretot dels sediments retinguts als embassaments. L'acció de denúncia s'emmarca en la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides.

"Us imagineu que el lloc on tenim ara els peus, demà no existeixi? Això és el que està passant al delta, està desapareixent", ha alertat Susanna Abella, membre de la PDE. Davant d'això, reclamen a les administracions que busquen solucions a llarg termini i "permanents" per aturar la regressió en els punts crítics, com la desembocadura de l'Illa de Buda.

En un any, la desembocadura de l'Illa de Buda ha retrocedit uns disset metres, mentre que la superfície de la platja de la Marquesa, quatre, segons els ecologistes. Estos són dos dels punts més crítics del paratge del Delta de l'Ebre. Per esta raó, una trentena de persones s'han reunit a la platja de la Marquesa i han plantat dos fileres de banderes blaves que representaven on arriba la línia de mar i on estarà l'any vinent, per delimitar la regressió que pateix l'espai natural deltaic.

"Fa uns anys esta platja arribava fins a mig quilòmetre mar endins. Any rere any veiem com aquesta línia de costa va retrocedint", ha detallat Abella. L'origen del problema és que els sediments no arriben al delta atès que queden retinguts als pantans. Per això, des de la PDE consideren que cal estudiar amb deteniment com mobilitzar-los riu avall, una feina, subratllen, "extremadament complexa".

Els ecologistes demanen que es troben solucions a llarg termini per frenar la regressió i descarten accions "dures" com murs de pedra, ja que apunten que aquestes només resolen la problemàtica a curt termini. Així, reclamen a les administracions que engeguen estudis i plans pilots, amb experts al capdavant, i que estos projectes contemplin el consens dels agents del territori. "Busquem solucions ja, estem perdent zones humides classificades d'alt valor ecològic, un dels espais més importants de Catalunya i de la mediterrània", ha sentenciat Abella.