Agafar perspectiva i aplicar imaginació sobre les formacions rocoses que sempre havia vist des de petit quan s’anava a banyar a la costa del Perelló és el que va permetre a l'Antoni Boyer adonar-se de l’existència d’una antiga cantera de rodes de molí sota l’aigua. Són un centenar llarg de motlles i marques d’extracció al llarg d’uns 120 metres de plataforma rocosa sota l’aigua, marques i peces de pedra, primer esculpides, i altres extretes o no del seu emplaçament original, que configuren un dels més recents jaciments arqueològics localitzats a les Terres de l’Ebre. S'ha detectat en este cas gràcies a la persistència i l’avís a les institucions pertinents que el mateix veí va fer un cop se li va revelar la possibilitat que el lloc on tantes vegades havia nedat no podia ser altra cosa que un emplaçament modelat per antigues civilitzacions, tal com va publicar l’aguaita.cat el passat mes de gener. 

En estos mesos, els especialistes han pogut revisar el jaciment, que ha quedat incorporat a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, segons ha confirmat l’arqueòleg dels serveis territorials de Cultura a l’Ebre, Joan Martínez. D’esta manera, s’ha confirmat que l’extracció que s’hi observa, ben identificable des de l’aire degut a la poca profunditat de l’aigua que cobrix el jaciment, és resultat de l’activitat humana, per bé que la datació és ara per ara molt difícil de fixar. 
 

Justament el passat dimecres 21 de juliol, un equip d’arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, del departament de Cultura, que han estat operant a les Terres de l’Ebre per fer una revisió de la Carta Arqueològica Subaqüàtica a la costa del Baix Ebre i el Montsià i així comprovar els efectes dels temporals Glòria i Filomena sobre els jaciments i restes històriques del litoral ebrenc, van practicar diverses immersions a l’indret. Els arqueòlegs van fer el sondeig acompanyats pel tècnic de Cultura Joan Martínez i també pel veí del Perelló autor de la troballa, Antoni Boyer Pallarés, que va prendre fotografies amb dron dels treballs dels arqueòlegs bussejant en superfície. Els especialistes van dur a terme la geolocalització de l’indret i també van recollir dades i van prendre mides del lloc i dels seus elements amb l’objectiu de recollir el màxim de dades per investigar la zona.

A partir del seu treball sobre el terreny, elaboraran un informe que aportarà més coneixement sobre esta cantera, que segons els testimonis, apareix en part submergida i també s’estén en part per la zona terrestre de la costa.