Cafè de París (Cossetània), de Francesca AliernEn plena postguerra, una jove d'un poblet de ribera deixa la llar per viure el seu somni de triomfar com a cantant a les grans ciutats, tot recorrent espais emblemàtics del món artístic en un continent en runes. L'última novel·la de l'escriptora de Xerta, Francesca Aliern, promet ser un dels èxits ebrencs d'este Sant Jordi.
El nazi de Siurana (Ara Llibres), de Toni OrensanzUn nazi belga que va pertànyer a les SS i va lluitar al front rus es va instal·lar al petit poble de Siurana (Priorat) als anys seixanta. Podria ser una bona història de ficció però és fruit de la investigació periodística de Toni Orensanz explicat en forma de novel·la. També és una reflexió sobre l'exercici del periodisme en el terreny del bé i el mal.
El caçador de bruixes (Edicions 62), de David MartíUna novel·la històrica que ens transporta al segle XVI i ens explica la història d'un sinistre caçador de bruixes que recorre una ruta macabra per les Terres de l'Ebre, deixant al seu pas desenes de dones que injustament va portar a la forca.
El símbolo de la Hermandad, de Pere Perellón
Una nau arriba a la Tortosa del segle XIII provinent de Terra Santa amb un objecte misteriós que enfrontarà a les dues ordres templàries més importants de la regió. La novel·la històrica de l'ampostí Pere Perellón ens un dibuixa una època tant poc coneguda a les nostres terres com és l'Edat Mitjana.
L'Ebre, un riu que fa pujada(Angle editorial), d'Arturo GayaArturo Gaya, més conegut per la seua faceta de cantant del 'Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries', fa un recorregut pel riu Ebre recuperant històries i llegendes, descrivint paisatges i evocant records personals.
Defenseu-nos en la batalla (Cossetània), de Miquel RevertéUn assassí en sèrie ha sacsejat Tortosa amb els seus horribles crims. Un inspector, una periodista i un mossèn són els altres personatges que entren en joc en esta novel·la negra firmada pel rapitenc Miquel Reverté. Premi Vila d'Ascó.
Tardets (Viena), d'Agustí CluaTítol de narrativa breu del camarlenc Agustí Clua, finalista del premi ciutat de Badalona de narrativa. Les narracions que s'inclouen en este recull volen oferir un tast d'estes terres al foraster i pretenen ser un reclam per als autòctons.
Ànimes de vidre, d'Elena SoléElena Solé, artista i escriptora d'Arnes, estrena la seua segona novel·la. La història d'uns personatges que per casualitat o causalitat, coincideixen en un tram del camí de les seues vides.
Els àngels de Sóar (Llibres de l'índex), de Jordi Pijoan-LópezUn empresari s'embarca en un inesperat viatge per Europa i Nord-Amèrica al descobrir les memòries del seu tiet, un polític americà. La història toca des de la lluita dels drets del col·lectiu LGTB als anys 70 a la darrera crisi d'èbola a l'Àfrica.
Tenebra (autoeditat), d'Emili GilDes de la París més tenebrosa i oblidada, l'autor de la Sènia ens convida a realitzar un viatge introspectiu cap a la vessant més desconeguda l'ésser humà: les seues pròpies profunditats.
Els ritmes del delta de l'Ebre (Onada Edicions), de Núria IbáñezBàrbara i Jaume descobreixen als més menuts els paisatges i tradicions de les Terres de l'Ebre. Forma part de la col·lecció de contes il·lustrats 'El Montsià de Bàrbara i Jaume'.
No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), de Jesús TibauAdreçat a un públic jove, este recull de contes fa servir un mitjó que ha volat pel vent com a fil conductor de 35 històries que faran qüestionar-nos el nostre món.
Música secundària, de Josep IgualLa nova novel·la de Josep Igual explica peripècies vitals d'un músic mentre fa una mirada a la societat a l'època dels vuitanta i noranta.
Flors i violes, de M. Carme MiróLa història d'una família del Delta de l'Ebre a través de quatre generacions. M. Carme Miró, de Deltebre, debuta al món de les lletres utilitzant el llenguatge i les expressions pròpies del Delta.
Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre (Edicions Sidillà), de Ignasi Revés Un viatge per la nostra costa i els nostres ports explicada a través de les veus dels homes de mar. Històries de les vivències dels pescadors de la Costa Daurada i de l'Ebre que ha recollit este autor de Lleida.
Lladres (LaBreu), de Joan TodóRecull de contes on el senienc Joan Todó ens mostra el revers de la nostra memòria. Ens parla de lladres, d'enganys i també dels nostres autoenganys diaris.
Diari de natura (Cossetània edicions), de Vicent PellicerUn llibre que compila narracions i contes curts que recullen els pensaments i experiències de l’autor en continuades estades al massís a través dels diferents mesos de l’any.
Lo llibre 2 (Cossetània Edicions)Després de Lo llibre, arriba LO LLIBRE 2, la seua versió infantil per a totes les edats. S’hi aglutinen dites, refranys i expressions extretes de la cultura popular de les Terres de l’Ebre juntament amb un recull de vocabulari i un petit cançoner. També hi trobareu un diccionari il.lustrat, els dibuixos del qual els han elaborat els xiquets i les xiquetes dels col.legis d’educació primària de les Terres de l’Ebre.
.jpg)
Quan les revistes conten rondalles (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), de Mònica SalesQuan les revistes conten rondalles presenta les dades bibliogràfiques d’un conjunt de rondalles publicades durant el segle XIX en revistes catalanes de l’època. la investigació ressegueix els inicis de l’interès per la literatura oral a Catalunya, vinculat al moviment de la Renaixença, i copsa l’important paper de l’efervescent premsa del moment en la difusió d’aquest gènere de la narrativa oral.
El ladrón de cerebros: comer cerezas con los ojos cerrados (Debate), de Pere EstupinyàPere Estupinyà, el lladre de cervells, ataca de nou i busca les ments més brillants per posar els seus coneixements a la disposició de tots. Ens interessa saber d'on venim i quin és el nostre lloc en l'univers, però també volem entendre cap a on anem.
De Hemingway a Barzini: Corresponsales extranjeros en la guerra civil (Stella Maris), de Daniel ArasaEn la narració apareix un gran nombre d’escriptors, intel·lectuals i periodistes com Hemingway, Kim Philby o Luigi Barzini, que es ban traslladar a Espanya com a corresponsals. Pocs van intentar ser neutrals. Hi va haver grans reporters i també simples propagandistes. El llibre en seguix les peripècies i publicacions.
