Alguns dels nanos, com els de la imatge, es van adquirir als anys 20, i van ser elaborats al taller El Ingenio de Barcelona. Foto: Sílvia Berbís
Són uns personatges entremaliats i burladors, però així com en repartixen, en reben. Elements del folklore popular, durant dècades han vist créixer, a través de la seua boca, diverses generacions d’ampostins. Van ser prova de bonança econòmica en una època en què no totes les ciutats es podien permetre incorporar-los com a elements folklòrics a la seua festa major, però les etapes d’esplendor s’han alternat amb les de decadència. I a més, uns més que altres. Ara, la remodelació i el procés de conservació pel qual, de la mà del llicenciat en belles arts Joan Iniesta, director del taller d’imatgeria popular Calaix del Sastre de Tortosa, han passat el dotze nanos d’Amposta, augura un renaixement que ve acompanyat per una eclosió d’entusiasme ciutadà, de manera que l’Ajuntament es compromet a donar suport a una eventual Colla de Geganters i Nanos, l’embrió de la qual sembla començar a prendre força.
Iniesta i Martí a l'exposició, al Museu del Montsià. Foto: S.B.
La remodelació dels nanos ha tingut respecte a l'aspecte original, en la naturalització, un dels criteris defensats i aplicats per Iniesta. Per recuperar aquell esplendor amb què van sortir, en diferents dècades, dels emblemàtics tallers d’El Ingenio, a Barcelona, li va caldre sondejar en les capes primigènies de pintura. “Sobre els colors originals se’n van aplicar altres, en dos reparacions anteriors a l’actual, que en alguns casos havien comportat modificacions considerables de l’aspecte primer”, explica Iniesta. Es referix als colors, sí, però també als matisos, a les línies d’expressió esborrades… A poc a poc, amb paciència, els matisos del fons han tornat a la superfície. Una de les principals dificultats del procés de remodelació, però, ha estat arranjar els colls. És la zona que els portadors deixen al terra quan dipositen els capgrossos en traure-se’ls i se sol fer malbé amb facilitat. “M’he topat amb materials fets servir en intervencions prèvies com ara estructures de filferros, peces de roba, guix, cartró, papers de diari... que he hagut d’arrancar sense ocasionar destrosses i arranjar-los amb fibra de vidre”, explica.
Una història amb curiositats
Aspecte del Moro, abans i després de la remodelació d'Iniesta. Foto: Cedida
El 1929 l’Ajuntament d’Amposta va estrenar, amb motiu de les festes majors, els sis primers nanos de la ciutat. Són el Moro, el Negre, el Jutge, el Magistrat, el Pagès... i un sisè no identificat, que ha desaparegut. Tots ells van ser creats pels escultors Lambert Escaler i Lluís Sabadell a El Ingenio. “En esta època dels anys 20 els nanos que es fabricaven solien representar races provinents dels diversos continents, com ara el Moro i el Negre, i també professions, com els altres tres”, explica Carme Queralt, antropòloga i conservadora del Museu de les Terres de l'Ebre. Precisament en este equipament es pot veure l’exposició
Els capgrossos d’Amposta. La restauració dels 12 nanos, que fins al proper 30 d’agost permet veure de prop el resultat de la remodelació dels capgrossos i conèixer-ne la història.
Els anys 1940 i 1950, seguint la moda del moment, l’Ajuntament va adquirir les figures d’Oliver Hardy i Popei i, més tard, la Xiqueta, seguint un dibuix de la famosa pedagoga Lola Anglada, el Català, el Vell, la Vella i l’Índi. Des de llavors, s’han succeït diverses actuacions de conservació per adequar estos caps de cartró pedra. De les primeres, queda constància només d’algunes de les reparacions locals, realitzades per Joan Fresquet i Agustí Maigí.
Popei, ja renovat, i la Vella, abans del passar pel taller de Calaix de Sastre. Foto: Cedida
La història dels nanos d’Amposta amaga altres curiositats. Els xiquets, tradicionalment encarregats de traure’ls al carrer i fer-los desfilar, tenen els seus gustos, i majoritàriament, han estat reticents a dur alguns dels personatges. Per exemple, la Vella i el Gord no són sant de la seua devoció. Sovint ningú els volia carregar, així que no sortien. Durant anys, hi ha hagut més nanos que xiquets, i encara més xiquetes, interessats a lluir-los. La tònica va fer un tomb quan un entusiasta dels nanos, Dídac, es va començar a interessar per reactivar-los, i va engrescar la seua colleta d’amics. Amb este embrió de base, l’Ajuntament enguany va fer una crida per convocar xiquets i xiquetes que volguessen portar els capgrossos de la ciutat. “La convocatòria va ser un èxit, estem molt satisfets de la resposta ciutadana”, explica la regidora de Cultura d’Amposta, Inés Martí, que s’ha compromès a mantindré reunions, de cara al setembre, per ajudar a articular una colla de geganters i capgrossos a la ciutat.
Amb estes perspectives, estos elements que acompanyen i donen el contrapunt a les processons de la Mare de Déu d’Agost i el Corpus recobren vida. La interacció amb el públic, al contrari del que passa amb els gegants, més distants i estàtics, està garantida.
L’exposició es pot visitar de dimarts a dissabte d'11 a 14 h i de 17.30 a 20 h; diumenges i festius d'11.30 a 14 h.
L'autor de la remodelació dels dotze nanos d'Amposta ha aplicat un criteri de naturalització, perseguint recuperar l'aspecte original. Foto: S.B.