Franco en la inauguració del pantà de Yesa Foto: NODOLa planificació hidrològica de l’Estat Espanyol encara es basa en els objectius de Franco. Partint del concepte obsolet del segle XX, de la suposada Espanya humida i l’Espanya seca, Franco i els successius governs democràtics han intentat resoldre el "problema" de les conques hidrogràfiques (segons ells, amb dèficits o excedents d'aigua) a través dels successius plans de conca. En lloc de qüestionar els models de desenvolupament - sovint basats en una agricultura intensiva, irracional i insostenible, o el turisme de masses - pretenen transvasar l'aigua d'una conca a una altra per a proveir aquesta demanda artificialment creada i satisfer a interessos foscos.
El pla de conca de l'Ebre és la peça necessària per a completar el trencaclosques tan clarament dibuixat el 1967 en el "Pla General per a la correcció de desequilibris hidrològics". Les principals raons per les que aquests plans per a l'Ebre no els han pogut dur mai a terme són de dos tipus: el fet que els fràgils ecosistemes del Delta de l'Ebre tenen diverses figures de protecció importants (Ramsar, Biosfera de la Unesco, ZEPA, IBA, etc.) i el fet que els ciutadans han lluitat contínuament durant 40 anys per a defensar el riu. Aquesta lluita ha tingut sempre el sòlid suport de la comunitat científica i de la societat ebrenca. Hem prestat una atenció especial a les normes i directives europees, assenyalant els errors o mentides del Pla de l’Ebre - els llocs on no compleix les directives de la UE. Hem aprofitat al màxim les oportunitats de participar i contribuir a la presa de decisions en les institucions de la UE. A nivell local i nacional també ho hem intentat. S'han fet grans esforços per a participar en els debats tècnics sobre el futur de l'Ebre. Aquesta participació ens ha donat resultats diferents - si bé és evident que la UE intenta escoltar totes les parts implicats, a nivell estatal, les aportacions han estat ignorades en els projectes finals dels governs de Madrid.
L'objectiu implícit en la planificació hidrològica de Madrid són les concessions d'aigua amb l'objectiu que els usuaris puguin vendre-les com a "bancs d'aigua" complint així el fi de transvasar aigua des de la conca de l'Ebre per alimentar l'especulació immobiliària i els negocis basats en els models del segle passat, de l’època de Franco. Fins i tot, el govern canviarà les lleis respecte als drets d'aigua per tal de permetre que aquests transvasaments d'aigua entre els usuaris siguin legals, sense la necessitat de complir amb la legislació ambiental habitual. A més a més, els famosos "canals de regadiu", sovint subvencionats amb fons de la UE, són les peces del trencaclosques del transvasament. Demanem, un cop més, la intervenció de la Unió Europea per a que obligui el compliment de les seves directives i que ofereixi al Delta de l'Ebre la protecció que necessita.
