Un seminari web sobre el futur dels deltes europeus coorganitzat per la Plataforma en Defensa de l'Ebre i els eurodiputats Diana Riba (Grup Verds‐Aliança Lliure Europea) i Toni Comín (Grup dels No Adscrits al Parlament), ha posat de manifest que les mesures per fer arribar sediments al delta de l’Ebre, juntament amb altres estratègies a curt i a llarg termini són bàsiques per garantir-ne la seua supervivència.

Així s’ha constatat a través de l’opinió de diversos experts, que han exposat els casos d’Holanda, el delta del Roina, el Mississipí o el Danubi, entre d’altres.  En este sentit, el cap del Departament de Canvi Climàtic d’Eurecat, Carles Ibàñez, ha exposat que la retenció de sediments en embassaments a la conca de l’Ebre és del 99%. La falta d’arribada de sediments, juntament amb la pujada del nivell del mar està provocant un retrocés de la línia costera del Delta de 20 metres a l’any. Per això, segons Ibáñez, l’arribada de sediments al Delta és fonamental: “actualment l’embassament de Mequinensa acumula 100 tones de sediments al seu fons. Mentre que el de Riba-roja d’Ebre en té un mínim de 20 tones”. Amb aquest “estoc” n’hi hauria suficient per “poder mantenir el delta de l’Ebre durant 50 o 100 anys”, ja que la seua supervivència dependria de fer arribar al seu tram final al voltant d’entre una i dues tones a l’any.

L’arribada de sediments s’hauria de combinar amb altres estratègies, com la construcció de dics a l’interior de les Badies dels Alfacs i el Fangar o l’aportació de sorres en les zones exteriors que pateixen directament l’embat del mar.

La jornada, que ha dut per títol “Els Deltes Europeus davant el canvi climàtic” ha tingut per objectiu buscar sinergies amb altres deltes europeus en el marc de l'estratègia comuna del Green Deal, impulsada des de la Comissió Europea. Així, hi han participat el professor Jaap Nienhuis de la Universitat d'Utrecht que ha constatat com la pujada del nivell del mar, juntament amb les intervencions humanes i la falta d’arribada de sediments són problemes comuns en la majoria de deltes que retrocedeixen a nivell mundial. Problemes que també pateix el delta del Roine, a la Camarga Francesa, segons ha exposat Patrick Grillas, de la Station Biologique Tour du Valat. El biòleg Ignasi Ripoll, per la seua banda, ha analitzat els sistemes de protecció costera als Països Baixos, i quina aplicabilitat tindrien sobre el delta de l’Ebre i, per últim Sandor Baranya, representant del projecte Interreg sobre gestió de sediments a la conca del Danubi ha posat també en valor com la gestió de sediments s’ha convertit en un elements de pes a l’hora de gestionar els sistemes fluvials.

En la vessant política, l’eurodiputada Diana Riba ha anunciat que "la primera acció” que impulsaran des del grup dels Verds/ALE “serà el de fer un front comú amb la redacció d'un manifest dirigit a la Comissió Europea, avalat per eurodiputats vinculats a territoris amb deltes i les ONG del territori en el qual exposarem els nostres problemes compartits, les nostres particularitats i les possibles solucions”.

Per la seua banda, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a través d’una de les seues portaveus, Matilde Font,  ha posat de manifest que “el delta de l’Ebre és un dels deltes més amenaçats, però també és un dels deltes que es pot salvar si hi ha voluntat política”.

En la jornada també ha intervingut la responsable de polítiques - Política i legislació sobre aigües de la UE, Dagmar Kalajarikova, que ha exposat els objectius del Pacte Verd Europeu. Així com la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, que ha presentat l’exposició online ‘El Delta de l’Ebre i el canvi climàtic’.