Si bé és cert que, per comparació, en el cas Turov d'Alcanar -que també va destapar aguaita.cat- el jutge ja ha reclamat textualment "restablir la legalitat urbanística" i "enderrocar" els 32 habitatges il·legals a la urbanització de Serramar, en el cas rapitenc no hi ha, almenys de moment, un pronunciament explícit en aquest sentit, tot i que, d'acord amb la jurisprudència vigent dictada en casos semblants, els tribunals poden acabar determinant-la. L'Ajuntament ha presentat recentment un recurs d'apel·lació contra aquest últim auto, que haurà de resoldre el TSJC, per evitar l'enderroc i reclama obrir una via per legalitzar l'edifici.
La sentència és la conseqüència del litigi entre la propietària d'uns terrenys rústics (en sòl urbà programat) adjacents al bloc, Josefa Bernaltes, l'Ajuntament i la mateixa Arriaz, que va entrar en el procés com a part codemandada. La família de Bernaltes va denunciar el cas als tribunals l'abril del 2008, després d'haver presentat fins a 5 instàncies al consistori sense obtenir resposta, segons asseguren, i en constatar que en el procés de construcció del bloc es pretenia ocupar de forma irregular fins a 284,05 m2 dels seus terrenys.
El mateix dia que la junta de Govern local atorgava la llicència, l'alcalde Miquel Alonso i Pau Castro, en representació d'Arriaz, van signar un conveni per modificar "els volums, la fixació d'alineacions i la urbanització de l'entorn de l'illa" en un document no sotmès al "principi de publicitat" i que seria el desencadenant d'una vulneració del Pla General segons la primera sentència del Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona. El jutge substitut d'aquesta sala, Àngel Elías Pérez Núñez, va basar bona part de la seua argumentació en l'informe pericial que va encarregar a l'arquitecte Jose Maria Grandes Carreras, que va concloure que "el solar resultant del conveni ocupa parcialment el vial del Pla General", així com una plaça pública (que actualment es troba emmarcada en el recinte de l'edifici) i "amb la circumstància que, sota la plaça pública, hi ha dues plantes de soterrani destinades a pàrquing, amb la qual cosa s'ha edificat en sòl públic". L'informe pericial constata, de fet, que si bé el Pla General preveia en aquesta parcel·la la construcció d'un edifici en forma de 'J', l'execució final basada en el conveni signat va acabar donant un edifici en forma de 'S' per la modificació del traçat i l'amplada del carrer Alcanyís i que incorreria en les irregularitats exposades.
Així doncs, tant el Contenciós Administratiu de Tarragona com el TSJC han determinat la "nul·litat de ple dret" tant de la llicència urbanística com del conveni signat entre l'Ajuntament i Arriaz. El TSJC fins i tot apuntava que l'aprovació posterior de l'Ajuntament del Pla Parcial Porta Nord, amb el qual es pretenia donar cobertura legal a la urbanització d'aquesta parcel·la "resulten qüestions completament alienes a aquest procés" ja que "qualsevol modificació puntual d'un pla parcial posterior a l'atorgament de la llicència i al conveni d'interlocutòries, per tant, són temporalment inaplicables als mateixos", argumenten els magistrats Manuel Taboas, Francisco López i José Manuel de Soler.
Conseqüències
Malgrat que l'última interlocutòria reclama l'execució de la sentència en 2 mesos, l'Ajuntament assegura en el recurs d'apel·lació que va presentar davant del TSJC l'abril passat que la sentència és "declarativa" i que, per tant, "no és susceptible d'execució i que l'execució no pot pretendre mai l'enderroc del construït a l'empara de la llicència". Admet, però, que "si s'entengués que la sentència dictada és susceptible d'execució, caldria entendre-ho en el sentit d'encetar el corresponent procediment de legalització" [...] "i seria l'ordre d'enderroc l'últim pas en el cas que fos impossible la legalització de tota o part de l'edificació".
No entén el mateix la part denunciant, que ja ha demanat l'execució forçosa de la sentència davant "la passivitat" de l'actual consistori. "A la declaració de nul·litat d'una llicència d'obres, segueix, com a complement material, l'enderroc", assegura la part de Bernaltes en resposta al recurs presentat per l'Ajuntament, i considera que el consistori està fent "una fugida endavant" per no complir la sentència.
Mentrestant, en declaracions a aguaita.cat, l'alcalde de la població, Joan Martín Masdéu, explica que "des de l'Ajuntament s'han iniciat els tràmits per informar els possibles afectats d'aquesta situació i sobre les conseqüències que pot representar la sentència". Segons les dades del mateix consistori, del total de 136 pisos i 136 aparcaments, al voltant d'un 30 % haurien estat adquirits per particulars.
"Tenim molt clar que aquest no és un cas en què la solució passi per enderrocar l'edifici. Entenc la preocupació del denunciant, però no voldria que, si les coses no es van fer bé al seu moment, es continuessin fent malament ara", conclou.
Després de 5 anys de litigi, els denunciants asseguren que s'han vist "obligats" a presentar la denúncia als tribunals i que ara que han guanyat lamenten que "l'actual consistori continuï en la línia de l'anterior", tot i que durant la finalització del bloc el seu terreny va quedar restituït però bastant malmès, i la prova és que ja no hi han pogut tornar a cultivar.
Cas denunciat políticament
El cas, però, no és la primera vegada que surt a la llum pública. El maig del 2007, a punt de començar la campanya per a les municipals, ERC va denunciar la llicència a la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, fet que va provocar una agra polèmica amb l'equip de govern socialista, que va desmentir als mitjans que s'estigués produint cap irregularitat i que la denúncia tan sols corresponia a les pretensions econòmiques de la propietària i que ERC les utilitzava "per posar en dubte el treball dels serveis tècnics municipals". Els republicans denunciaven també l'ocupació de terreny de la parcel·la veïna, la modificació del traçat del carrer Alcanyís definit en el Pla General i la construcció d'un edifici amb més alçada de la permesa. La mateixa setmana, Josefa Bernaltes denunciava també la llicència a la CUTE.
El febrer de 2009, l'aleshores director general d'Urbanisme, Pere Solà, resolia reclamant a l'Ajuntament que iniciés "un procediment de revisió d'ofici de la llicència esmentada en tractar-se d'un acte nul de ple dret" i que, si esqueia, incoés un "expedient sancionador contra els responsables" d'haver atorgat una llicència "constitutiva d'infracció urbanística greu il·legalitzable". També instava l'Ajuntament a sol·licitar al Registre de la Propietat corresponent "l'anotació preventiva de la incoació de l'expedient de la revisió de la llicència d'obres", per no afectar tercers de bona fe. A més de les infraccions esmentades, la CUTE entenia també aleshores que l'edifici superava les alçades permeses, en concret la planta d'àtic.
La duresa del requeriments de Solà, però, va quedar esvaïda quan al març de 2009 la mateixa Direcció General d'Urbanisme arxivava l'expedient entenent que l'aprovació del Pla Parcial 3 porta Nord resolia la problemàtica. Un extrem, com s'ha exposat, que els Jutjats no han acabat considerant de la mateixa manera. El futur del bloc, tot i haver-hi sentència ferma, queda, doncs, a l'espera del previsible llarg recorregut de l'execució de la sentència.
