Quan el Delta de l'Ebre arriba ja al tram final, un camí recte flanquejat a banda i banda per dos fileres d'eucaliptus immensos fa molt més que d'entrada a la finca, és un túnel del temps que t'endinsa en la història del Delta. Al fons del passatge, envoltat d'arrossars inundats, apareix l'esplanada que t'obre la vista a un conjunt d'edificis de façana noucentista, de grans finestrals, de planta baixa, blancs i tan amples com el riu Ebre que flueix a la vora. Construïda fa més d'un segle, esta masada amerada d'històries, està en venda. Potser li ha arribat el moment de guardar en el bagul un passat sempre lligat al conreu de l'arròs i obrir-se a nous projectes d'algun amant del patrimoni que puga aportar els 2,5 milions d'euros que demana el propietari per traspassar de mans este espai idíl·lic: el Mas Tramontano.
Tant pes patrimonial mai pot quedar reflectit en l'anunci d'un portal immobiliari: "Masia de 1918 al parc natural del Delta de l'Ebre i amb unes instal·lacions impecables. 1.300 m2,5 habitacions", resumix el reclam. Abans d'accedir a l'interior de l'immoble principal, ens aturem a l'esplanada davant les façanes: al cos central, dos portes blaves amb doble escalinata lateral amb balustrada, dos fanals i dos testos amb forma de copes per donar elegància a l'accés. Este edifici de coberta de fusta i teula àrab a dos aigües és ara un magatzem ben restaurat on una popular empresa arrossera fa convencions i trobades de tant en tant.
També hi trobem un petit pou solitari i encantador, al costat del qual un cartell explicatiu ens posa en situació: “Originàriament en esta finca es conreava arròs, cereals, cotó, amb mètodes tradicionals i amb l’ajut de cavalls adaptats per al treball dins dels camps inundats d’aigua. Va ser una finca pionera a introduir maquinària. La primera segadora del delta va ser utilitzada en estes fèrtils terres”, exposa el text dirigint-se als visitants. “Enmig d’un dels paisatges més captivadors i singulars, esta finca d’interès històric conserva encara la masia de construcció indiana del 1918 on vivien el propietari i tots els treballadors amb les seues famílies durant tot l’any. En època de més feina, el nombre de treballadors podia arribar a incrementar-se fins a una trentena”.
L’únic habitant actualment ens espera en un dels dos edificis laterals. Entrar-hi és consumar el viatge en el temps. Per bé que està perfectament adaptada a la modernitat, la ment de cop queda atrapada per una decoració que envia desenes de missatges alhora. Al saló principal, conservat amb una cura exquisida com la resta de la casa, cada objecte guarda el seu lloc ordenat meticulosament, cada element denota una pulcritud gairebé impecable. I qualsevol visitant se n'adona ràpidament, que esta no pot ser una masada més. Esta casa guarda part de la història del Delta.
Va arribar a tenir més de 500 hectàrees d'arrossars
Originàriament, esta era una finca arrossera de més de 500 hectàrees, una de les més grans del Delta de l'Ebre. A l'hemisferi esquerre, només era comparable a la de Bombita i la finca del Capità. Eliseu Vives, responsable d'una serradora en un poblet del Maestrat i la seua esposa, natural d'Amposta, van comprar-la de joves, ja en producció. Hi havia 20 colons, i en morir el pare se'n va fer càrrec Eliseu fill, a finals dels anys 50. No era este l'únic negoci del jove Eliseu, també estava al davant de l'empresa d'autobusos Hife, però algunes de les empreses, especialment la que el va dur a la construcció de la urbanització Riumar, el van abocar a grans problemes econòmics, amb una suspensió de pagaments per més de 300 milions de les antigues pessetes, que van arrossegar també la finca agrícola, sobre la qual hi va acabar pesant una hipoteca, i bona part de la resta del seu extens patrimoni. Va costar rescatar la finca i recuperar els drets, -esta seria una història molt llarga de contar-, però ho van aconseguir, no sense suors i llàgrimes. Passats els anys, Eliseu va decidir establir-se a la masada per passar-hi les últimes dècades de la seua vida, i un cop venudes les propietats que tenia a Barcelona, es va establir a la casa pairal juntament amb l'encarregat i la seua família. Allí va estar fins que va morir el febrer del 2017, amb 92 anys, víctima d'una pneumònia.
L'actual propietari, amb qui Eliseu va tenir una llarga relació societària i també laboral com a encarregat de la finca, i una no menys intensa relació personal, atès que durant anys van viure al mateix complex, hi ha passat la vida, al Mas Tramontano, i allà s'ha fet gran, fins que ha vist el moment de desprendre-se'n. Ja jubilat, no veu relleu ni continuitat de la família per guardar un espai com este amb tot el manteniment que mereix.
A només dos quilòmetres de Riumar, des de la masia es veu passar remorós el riu Ebre de cara a la desembocadura. A més d'este habitatge principal, hi ha una segona perfectament equipada i modernitzada, envoltades totes dues de terrasses de més de 300 metres quadrats. El conjunt també inclou un segon magatzem de 300 m2 i al seu costat, una de les joies de la propietat, un molí d'arròs que ha estat en funcionament des de fa gairebé dos segles, amb instal·lacions amb maquinària d'última generació. Al seu voltant, set hectàrees d'arrossars.
Un valor a preservar
El Mas Tramontano està dins el catàleg del masies del POUM pel seu valor "històric, arquitectònic, ambiental, paisatgístic, tradicional i social", però no està declarat Bé Cultural d'Interès Local, de manera que l'esmentat catàleg es limita a apuntar que qualsevol intervenció que s'hi vulga fer s'ha d'adreçar a millorar i mantenir la volumetria de la contrucció principal per evitar el seu deteriorament, i els materials a utilitzar haurien de ser els propis del mas original. També cal mantenir les obertures de façana i els elements arquitectònics que la singularitzen i pel que fa a l'entorn, establix que cal preservar el seu caràcter predominantment agrari.
"Una propietat única en la seua espècie que està preparada per a rebre als seus nous propietaris", assegura el portal immobiliari. Per a l'actual propietari seria important que la propietat passés a ser de titularitat municipal o d'alguna entitat del poble, conscient del valor que representa per al delta.
Cau la tarda i només una lleu remor del riu i els cants de diverses espècies d'aus trenquen la calma de l'escena. Diries que estàs davant una fotografia antiga, en tres dimensions i a color, si no fos perquè la brisa del mar que s'olora a pocs quilòmetres mou els plantons de l'arròs que apunten verds dins d'immensos espills d'aigua.
