Ercros compensarà l'anunciat tancament de les plantes de producció de clor que funcionen amb cel·les de mercuri, com la de Flix, amb l'ampliació de la capacitat de les que tenen instal·lada la tecnologia de membrana, com és el cas de la de Vila-seca I.

La companyia ha anunciat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) el seu Pla d'adaptació al canvi tecnològic, amb el qual preveu invertir 53,7milions d'euros per reestructurar la producció de clor a partir del 2018, un cop assolits els tancaments de les factories que funcionen amb cel·les de mercuri, d'acord amb la normativa europea. En la seua comunicació a la CNMV, la companyia subratlla que la inversió prevista per dur a terme estes mesures, uns 53,7 milions d'euros, "és significativament menor que els 180 milions d'euros que es requeririen per reconvertir a membrana la totalitat de l'actual capacitat de producció de clor".

A més, el pla preveu altres actuacions destinades a incrementar la capacitat de fabricació de productes derivats del clor a les seues instal·lacions fins arribar al 100 % de la capacitat, entre les quals hi ha les plantes de pentaeritritol i pols de moldeig de Tortosa i Cerdanyola del Vallès. Entre 2018 i 2020 rebran una inversió de 3 milions d'euros.

El laberint d'Ercros a Flix
Amb este pla d'inversions Ercros segella l'abandonament de la planta de Flix com ja havia anunciat la companyia, el qual suposarà l'acomiadament d'unes 80 persones. En els darreres mesos, els veïns del municipi han observat amb impotència com la companyia invertia en altres plantes dedicades a la producció de clor mentre que en vint anys no s'ha invertit a la de Flix. L'Ajuntament de Flix, tot i que ha defensat la viabilitat de la planta amb un pla d'inversions inferior al que calculava Ercros, acusa la companyia d'abandonar el municipi a causa de la mala imatge que s'han guanyat arran de la contaminació de l'embassament de la qual són responsables.

Les tasques de descontaminació van començar el 2013 i es troben ja a la recta final. La fase d'extracció dels fangs tòxics  (1.130.000 tones) va concloure al novembre passat i ha tingut un cost al voltant 190 milions d'euros, malgrat que es va pressupostar en 165 (pagats un 70 % per la UE i la resta pel ministeri de Foment). El sobrecost s'està investigant perquè forma part del cas Acuamed, destapat a començament del 2016. L'Audiència Nacional investiga una trama corrupta que va cometre frau i malversació de fons públics (entre altres delictes) durant l'adjudicació d'obres públiques per part de l'empresa pública Acuamed, responsable de la construcció de dessaladores i altres infraestructures hidràuliques.

A causa d'este cas, feia mesos que Acumed no actuava sobre les obres del pantà de Flix i fins l'abril no es van adjudicar per 315.000 euros. Són les tasques corresponents a la fase final de l'obra: la descontaminació de les aigües de l'embassament afectades pels treballs i el desmantellament de la planta on s'han fet els tractaments. A més a més, també s'estan investigant les tasques d'extracció de fangs tòxics per possibles delictes contra el medi ambient durant el procés.