El jutjat de primera instància de Falset ha prorrogat sis mesos la instrucció de la querella contra la companyia elèctrica Endesa, que l'Associació Sediments ha denunciat per un presumpte cas de delicte ambiental en la gestió dels pantans del tram final de l'Ebre. Este dijous es compleix un any de la instrucció de la causa. El magistrat ha citat nous testimonis per prendre'ls declaració a final de gener. Es tracta de Toni Munné i Albert Roviratècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que coneixen les proves que s'han fet a les conques internes de gestió de sediments i les propostes que s'han plantejat a l'embassament de Riba-roja. Des de Sediments celebren que s'escolte més experts i que la investigació es doti de més argumentació.
Els tècnics que ha citat a declarar com a testimonis també són coneixedors del projecte proposat per fer una connexió (by pass) des de la desembocadura del Matarranya a la presa de Riba-roja d'Ebre per moure sediments, una actuació que la Generalitat estava disposada a finançar, però que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i el Ministeri per a la Transició Ecològica no van autoritzar.
Des de l'Associació Sediments també demanen que el jutge citi com a testimonis a biòlegs i experts com Carles Ibàñez, Gabriel Borràs, Narcís Prat o John Day, a més de Pedro Martin-vide o César González a qui els Mossos d'Esquadra ja han pres declaració en la instrucció.
Sediments també sumarà el darrer estudi de Pedro Brufao, professor de la Universitat d'Extremadura, a la demanda pel recurs contenciós administratiu sobre la caducitat i extinció de la concessió de la presa i la central hidroelèctrica de Flix (Ribera d'Ebre). El treball estudia les conseqüències legals de la gestió dels sediments en la validesa i eficàcia de les concessions. Es basa en el dret d'aigües i el dret ambiental i il·lustra la qüestió amb l'anàlisi de grans aprofitaments hidroelèctrics al tram baix de l'Ebre.