No van calcular acuradament els riscos sísmics. Ni l'empresa Escal UGS, ni el Govern socialista que va donar autorització a la Declaració d'Impacte Ambiental d'un dels projectes industrials més gegantins dels plantejats a les costes espanyoles. El projecte Castor està ubicat damunt d'una de les moltes falles que recorren el litoral, perfectament localitzada i cartografiada, i malgrat això, va rebre el vist i plau sense prestar la deguda atenció a un aspecte essencial que ha acabat esclatant durant la injecció dels primers metres cúbics de gas.
Prova que la companyia no havia previst arribar a una situació com l'actual, amb gairebé 400 microsismes en 27 dies, dos dels quals de magnituds 4,2 i 4,1 en l'escala de Richter, és l'estudi d'impacte que Escal UGS va transmetre al ministeri l'any 2008, encarregat a la consultora URS, en el que assevera que "donades les característiques del magatzem, consistent en un karst ben desenvolupat pel qual els fluids circulen per cavitats obertes amb absoluta facilitar, sense resistència, és a dir, sense pèrdua de càrrega, no es generaran sobrepressions importants durant l'ompliment". "A més, -va afegir la coberta està formada per argiles, les quals presenten un comportament plàstic capaç d'absorbir certes sobrepressions", exposa en el document al que ha tingut accés aguaita.cat.
Era la resposta als requeriments que havia fet arribar l'Observatori de l'Ebre, que en resposta a un requeriment previ que el Ministeri de Medi ambient va fer extensiu a ajuntaments i organismes territorials, autonòmics i estatals per rebre suggeriments a l'informe d'avaluació ambiental del projecte, va enviar la recomanació "d'estudiar la freqüència i magnitud de l'activitat sísmica incloent proves que assegurin que les pressions degudes a la injecció no causin fractures en les roques", va recollir la resolució sobre la DIA publicada BOE.
El departament de Medi Ambient de la Generalitat per la seua banda, també va advertir que "donades les característiques i dimensions del dipòsit Castor i de l'obra projectada, insistim en la conveniència de sollicitar al Institut Geològic de Catalunya un informe en relació amb els aspectes associats a aquesta actuació". L'informe mai va arribar a sol·licitar-se, segons ha admès el cap de Sismologia de l'Institut Geològic de Catalunya, Xavier Goula.
