En aquell pis cantoner i assolellat, amb altell i terrassa, a l’Aldea, Carmen Lacosta hi havia dipositat la il·lusió i estalvis que havia compilat al llarg d’una vida intensa i dura. Com molts. Una casa on tornar a començar, tranquil·la, amb poc trànsit i camps propers plantats de verdures. Des d’aleshores han passat 5 anys, suficients per confirmar que la il·lusió es pot convertir en un malson només en tancar i obrir els ulls. “Esta casa és una ruïna”, exclama Carmen quan obre la porta principal de l’edifici d’onze pisos ubicat al carrer Prats 24, on només n’hi ha un d’habitat, el seu. Se sent estafada pels continuats problemes, desperfectes i anomalies que des que el va comprar han anat sortint a este habitatge de nova construcció, fins al punt que ha hagut d’acudir al jutjat; però combina la seua indignació amb la determinació d’una lluitadora i amb un sentit de l’humor de vegades tendre, de vegades negre.
  La Carme no es queixa per petiteses. Per començar, a l’edifici no està donada d’alta la llum, ni tan sols hi ha comptadors. “No puc donar d’alta la llum per falta de butlletins, que estan en poder dels treballadors de l’obra, que no els donen fins que el constructor no pagui, però la constructora va fer fallida, és un cercle viciós”, explica. De fet, assegura que “tot i les deficiències inicials i coses mal fetes, vaig comprar perquè em van dir que després de les vacances em vindrien a completar el que faltava, però no van vindre, i després no responien al telèfon, els operaris em donaven llargues, el constructor desapareix...”.  Al cap d’un mes que havia comprat, presentava la primera denúncia a la Policia Local, a la qual en seguirien d'altres, amb escrits al Consell Comarcal del Baix Ebre i al departament d’Habitatge de la Generalitat. Tot un llistat de mancances: “Esquerdes al balcó, es filtra l’aigua per l’ascensor, les escales que conduïxen a l’altell estan inacabades, on va la campana extractora hi ha un forat, al pis no hi havia ni aixetes ni campana extractora ni antena ni bústies...”, explica a les denúncies.

A les deficiències inicials s’hi ha sumat més desperfectes, amb el temps. “L’aigua de pluja s’ha filtrat per les parets del menjador, va entrar des de la terrassa a l’altell i va malmetre el parquet, es van començar a despenjar rajoles de la façana, han caigut fragments del volador de l’últim pis...”. Explica que ha arranjat el que ha pogut, calcula que amb una despesa de 3.000 euros sobre els 115.000 del cost de l’habitatge. A l'edifici hi continuen quedant deu pisos tancats, alguns amb propietaris particulars que viuen fora, altres finalment en mans d’una entitat bancària. “El que resulta curiós és que paradoxalment el pis tenia la cèdula d’habitabilitat de nova ocupació i l’Ajuntament també va decretar la llicència de nova ocupació el 2008 al sol·licitant, Promo AVS”, explica Carmen.
  Però el malson no s’acaba. Ara són les planxes ondulades de revestivement que protegixen la paret exterior del darrere les que s’estan despenjant, amb el conseqüent perill per a algun transeünt que puga passar pel carrer. Part de la paret exterior ha quedat al descobert, i tem que hi puga haver més filtracions en els pisos buits que hi donen. Assegura que, davant el desemparament que sent, no té més remei que acudir al jutjat, i ja li porta el cas un advocat d'ofici.