Daniela Mansilla"La casa d'una família gitana va començar a cremar el 23 de febrer de 2009. Quatre anys després de l'onada de crims contra els gitanos avui un tribunal hongarès ha condemnat a cadena perpètua a tres homes per sis assassinats racistes".
"Un jove de 23 anys va ser torturat fins a la mort a Rússia en un aparent atac homòfob enmig de les denúncies d'associacions de drets humans sobre un augment de la intolerància contra els homosexuals al país".
"Des que va ser nomenada ministra d'Integració al Govern d'Enrico Letta la doctora Cécile Kyenge, nascuda a la República Democràtica del Congo fa 48 anys, s'ha convertit en l'objectiu principal dels racistes. Però l'últim atac és encara més greu ja que prové de Roberto Calderoli, actual vicepresident del Senat que, durant un míting, va comparar la ministra amb 'un orangutan'".
"Toc d'atenció de la Comissió Europea a Espanya per la banalització del nazisme: L'exculpació, negació o trivializació flagrant intencionada i pública "dels crims comesos per règims totalitaris 'han de ser sancionables penalment', va advertir l'eurocomissària de Justícia, Viviane Reding. Després de la denúncia dels eurodiputats catalans per a l'homenatge a la Divisió Blava en la qual va participar la delegada del Govern a Catalunya, María dels Plans de Lluna, i de les comparacions de l'independentisme amb l'Alemanya nazi, Brussel•les avisa que a partir de l'any que ve podrà castigar els estats membres que no sancionin 'penalment la incitació a la violència i l'odi'".
"La fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació ha presentat al Jutjat d'Instrucció número 2 de Badalona l'escrit d'acusació contra l'alcalde de la ciutat, Xavier Garcia Albiol (PP), per repartir durant el 2010 fullets contra els immigrants romanesos en els quals se'ls vinculava amb la delinqüència."
L'agressió a un adolescent d'origen indi
"El Raval se manifesta per l'agressió a un adolescent d'origen indi, el passat 7 de gener, per part d'un grup de joves d'estètica nazi. La presidenta d'Amical de Mauthausen, Rosa Torà, denuncia que l'agressió a este jove no és un fet aïllat, sinó "una acció política ultradretana conseqüència de l'ascens de l'extrema dreta al nostre país i a la qual cal posar fre".
"El Parlament de Catalunya ha aprovat este dimecres una moció que reclama al Govern que prohibisca per llei l'ús de burka i niqab en espais públics".
"El ministre de l'Interior, Manuel Valls, crea polèmica a França a l'exigir que els gitanos tornin a Bulgària i Rumania".
"La Fiscalia ha emès 38 ordres d'arrest contra la cúpula d'Alba Daurada per la seua relació amb l'assassinat del cantant de hip hop i activista Paclos Fyssas".
"El Tribunal Suprem de Grècia ha ordenat una investigació sobre la crida feta per uns reservistes de l'Exèrcit en què, en un llenguatge amb tints colpistes, s'exigix la dimissió del Govern i del president de la República."
Fins aquí vam voler fer un repàs d'algunes notícies dels últims mesos després d'este impàs al Calidoscopi d'Atzavara-arrels i, just ara que tothom ha pogut veure les agressions dels falangistes al centre cultural Blanquerna, a més de la macro festa que L'Espanya en Marxa (plataforma d'extrema dreta composta per La Falange, Nus Patriota Espanyol, Aliança Nacional, Moviment Catòlic Espanyol i Democràcia Nacional) va realitzar amb l'objectiu de recaptar diners per "cremar draps separatistes" a la manifestació que els ultres volen dur a terme a Barcelona el proper 12 d'octubre.
L'ascens de l'extrema dreta
Per tant, relativitzar l'amenaça del feixisme, assumir la tesi de que se tracta d'accions puntuals comeses per «incontrolats», només servix per donar aire als que no perden ocasió per tornar els avantpassats a una societat colpejada cada vegada més per la crisi.
L'European Antifascist Manifest ens recorda que: "Seixanta-vuit anys després del final de la Segona Guerra Mundial i la derrota del feixisme i el nazisme estem presenciant, a gairebé tota Europa, l'ascens de l'extrema dreta. Veiem que apareixen, creixen i, fins i tot, ocupen càrrecs públics forces neo-nazis que, en alguns casos (Grècia, Hongria, Noruega...) estan fent arrels en la societat fundant moviments radicals, racistes, ultra-violents i pogromistes, l'objectiu declarat dels quals és destruir els sindicats, les organitzacions polítiques, socials i culturals compromeses amb els drets humans, per aixafar la resistència de la ciutadania, negar el dret a la diferència i exterminar, fins i tot físicament, els "diferents" i els més vulnerables de la societat.
Igual que en els anys 20 i 30, la causa última d'esta amenaça de l'extrema dreta i neofeixista és la profunda crisi econòmica, social, política i fins i tot moral del capitalisme que, amb la crisi del deute com a pretext, està liderant un atac sense precedents contra les llibertats i drets de la ciutadania, especialment contra els qui més patixen les retallades imposades des de les estructures de poder.
L'extrema dreta i, sobretot, forces neonazis i neofeixistes estan creixent a tot Europa, guanyant influència contra els més pobres, enfrontant esta influència de forma sistemàtica contra blocs expiatoris tradicionals i nous (immigrants, musulmans, jueus, gays, discapacitats, gitanos), així com també contra l'ala esquerra d'organitzacions i sindicats."
En la lluita entre els empobrits per veure qui són els primers a agafar els últims recursos que ens queden, la ultradreta aprofita per inculcar el seu discurs de l'odi a tot arreu. L'Alta Comissionada Adjunta de l'ONU per als Drets Humans va expressar preocupació per la "propagació de discursos d'odi racial a internet i les xarxes socials". En l'obertura a Ginebra de la sessió del Comitè sobre l'Eliminació de la Discriminació Racial, Flavia Pansieri va assenyalar que el problema se basa en la falta d'una definició universal del que constituix un discurs d'odi.
"On acaba el dret a l'expressió que tots volem respectar i on comença la necessitat de sancionar i prevenir el discurs d'odi?", va preguntar Pansieri.
Les xarxes socials com a ressò
Però la realitat és que les xarxes socials actuen com a ressò d'este discurs de l'odi que la gent multiplica sense cap altre argument que el "compartir", ja siguin fotos, suposades llistes de beneficiaris d'ajudes i fins i tot comentaris que podrien fer tancar els seus comptes i que les polítiques de les mateixes xarxes socials preferixen donar tota la llibertat a comentaris racistes, xenòfobs o rumors infundats que realment atempten "contra persones i col·lectius".
Mai us heu parat cinc minuts abans de donar-li al "m'agrada" que moltes vegades el poder d'estos mitjans i les seues ideologies van de la mà i nosaltres mateixos els ajudem a difondre?
La influència i el radicalisme de l'extrema dreta no és la mateixa a tot Europa, però no cal anar a Grècia per trobar grups nazis organitzats, els que corren per aquí i ben a prop, no són tan diferents.
Si estem tan convençuts que esta és una societat fundada en la solidaritat, la tolerància i la fraternitat, la defensa dels valors democràtics i humanistes i perquè creiem, també, que Europa ja ha viscut els sue pas pel poder, esta vegada la història no s'ha de repetir!
L'Informe Anual de SOS Racisme 2013 obre la seua primera pàgina amb esta frase: "Per combatre el racisme el primer que hem de fer és conèixer com se manifesta en la nostra societat"
La falta de càstig és un símptoma però encara ho es més, la falta de "càstig social".
Quants d'estos grups feixistes han protagonitzat en els últims anys diversos episodis violents de caràcter xenòfob i feixista a tot Europa? Ni les autoritats dels països afectats ni les europees han fet res al respecte.
Així que després de colpejar immigrants, d'agredir candidats d'esquerra per tv, portar armes, d'acoquinar periodistes, de negar els genocidis, en especial l'Holocaust, organitzar actes relacionats amb el 12 d'octubre, d'escampar la por, matar al cantant de hip hop Pavlos Fyssas, ho han fet perquè s'han sentit "impunes".
Diàleg davant la desraó
Però davant de tot això, des del Calidoscopi d'Atzavara-arrels volem fer un reconeixement a tota la gent que treballa cada dia per la convivència, la defensa dels drets humans, el diàleg davant la desraó i la igualtat d'oportunitats amb la ferma convicció que podem viure en un carrer, barri, ciutat, món, on tothom tenim cabuda.
I este gran esforç podria quedar en res si alguns partits polítics democràtics en la lluita per arrabassar els seus vots intenten utilitzar la seua mateixa recepta, com va fer fa pocs dies el ministre francès, Manuel Valls, justificant "l'expulsió dels gitanos romanesos perquè li sembla 'il·lusori' intentar integrar-los."
Per tant, fem l'esforç de no caure en la constatació que va fer Susan Sontag en el seu assaig Davant el dolor dels altres: "Com més llunyà i exòtic és un lloc, més lliures som de mirar els morts i moribunds que tenim al davant."
