L'inventor Benjamin Franklin va ser un dels impulsors d'esta modificació temporal que es va implantar de forma oficial a la Primera Guerra Mundial. De fet, el primer país que va instaurar este canvi va ser Alemanya. En el cas de l'Estat espanyol ja s’havia mantingut vigent fins al 1951, però no es va aplicar oficiosament des del 1981.
A més, des de l’aprovació de la Novena Directiva pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea al gener del 2001, este canvi s’aplica amb caràcter indefinit. De manera que la modificació horària es fixa l’últim diumenge de març i l’últim diumenge d’octubre, per retornar a l’horari d’hivern.
Serveix per a alguna cosa?
Segons l’Institut per la Diversificació i l’Estalvi d’Energia, el canvi d’hora podria suposar un estalvi d’un 5 % del consum elèctric nacional, que equival a 300 milions d’euros. D’estos, 90 milions correspondrien al potencial estalvi de les llars, mentre que la resta suposaria un estalvi pels sectors industrial i de serveis. Tot i així, organitzacions com WWF asseguren que l’estalvi de llum realitzat de dia es gasta durant la nit, i que per això dubten que el canvi d’horari tinga vertaders beneficis.
D'altra banda, esta modificació pot provocar estrès, cansament i canvis en l’estat d’ànim pel fet de dormir una hora menys quan canviem d’hora al març, o una hora més quan tornem a l’horari d’hivern.
