Carmen té 91 anys. Viu en una planta baixa, a Santa Bàrbara, i la seua ment no acaba d'assumir el que va viure diumenge a la matinada. Dormia, però quan es va despertar i va veure la seua casa inundant-se, es va voler aixecar per salvar algunes coses importants. Al vídeo de les càmeres de vigilància s'observa com la iaia va cap a la cambra de bany per salvar algun roll de paper higiènic. A la família ara li fa gràcia veure la gravació, i riuen potser per apaivagar l'ensurt. A l'àvia la van haver de salvar trencant l'aparador de l'establiment que Esther Salillas té al mateix immoble, i que dona a l'habitatge on viu Carmen. També van haver de rebentar una porta, perquè la pressió de l'aigua impedia accedir per les portes de manera convencional. Un cop l'àvia estava a resguard, van emprendre la resta de l'habitatge. "L'aigua va pujar fins a una altura de metre i mig i després va baixar per quedar-se estancada a un metre, per la cintura", explica Esther. Surant, o sota el nivell de l'aigua, quedaven tots els aparells del negoci que va obrir fa cinc anys, un saló d'estètica, amb sales per fer manicura, solàrium..."Hi havia l'aparell làser, la fotodepiladora, l'aparell de pressoteràpia... els pintaungles anaven surant cap al carrer...". Són imatges gairebé oníriques, que mai marxaran de la seua memòria. "Ja no sé ni si estic cansada, se't desmunta tot...", comenta Esther este dilluns, que és dia de netejar i fer inventari dels danys, per recuperar tot allò que es puga per continuar el seu petit negoci. 
   
A cada casa, una història particular. A cada poble, desenes d'experiències per configurar la memòria col·lectiva. Al proper municipi de Masdenverge encara hi ha algunes famílies aïllades, perquè el camí de Mianes que dona als seus habitatges enmig camp, a tres quilòmetre del poble, ha desaparegut en alguns trams: "Estem incomunicats perquè tant en direcció a Masdenverge com en direcció a la C-12, que és l'altra sortida, hi ha  esvorancs tan grans que sembla que hagen caigut bombes", comenta la regidora Sònia Tomás, una de les veïnes d'esta tranquil·la zona del Montsià. "Avui ha vingut un regidor i el cap de la brigada amb una màquina però han trobat un drama tan gran...", assegura. Els han habilitat un camí pel barranc Fondo enmig d'oliveres però per l'entrador d'on viuen encara no poden passar els vehicles, de manera que ara els manca l'enllaç fins al camí. "La meua veïna, a més, té una granja, i tal com estan els camins no hi passen les cubes, el problema és gros", explica. "Ens han dit des de l'Ajuntament que aniran a la gravera per fer alguna actuació provisional però per arranjar això caldran molts camions de grava", apunta. " Jo vaig viure la barrancada de l'any 2000 i aleshores vam sortir per finques camp a través però mai en la vida havia fet la malesa que ha fet ara l'aiguat als camins d'accés, és que s'ho ha emportat tot", explica. En este punt, són 5 les famílies afectades. No poden veure aigua dels aqüífers i entre ells s'ajuden, intercanviant-se allò que els manca, també alguna medicina. De moment, això sí, tenen llum, però els pals estan febles perquè el peu de formigó està tocat en molts casos.
 
Entre Masdenverge i Alcanar o la Ràpita hi ha la serra del Montsià. A la vessant marítima, la serra va impulsar les barrancades a una velocitat vertiginosa. A Alcanar platja hi ha urbanitzacions amb habitatges tocant les lleres, o al seu pas. I l'aigua endimoniada no té contemplacions, s'endú el que troba al davant, i entra al mar furibunda. De nou, com ara fa només dos anys, va saltar per sobre de murs, jardins o pàrquings, i va colar-se per les plantes baixes. També va saltar pel mig del càmping dels Alfacs. "El dia va començar a les 7 del matí, bregant aquí i allà per tal que no es tapessen els forats que permeten desaiguar cap al mar", explica un campista provinent de Barcelona. No és la primera vegada que escollia este allotjament per a les vacances i ara fa dos estius va enxampar també els aiguats de l'1 de setembre. "Esta vegada ha sigut més gros, ha baixat tanta aigua que no sabíem què fer, va ser un no parar". Però tot i viure-ho dos vegades, tornarà al càmping, perquè hi està bé i s'hi sent confortable. "La veritat és que no pensàvem que seria tan seriós com ha sigut, però esperem que a partir d'ara tot vagi a millor", admet. A prop seu, una altra campista, Encarna, de Cerdonyola, també va viure l'experiència fa dos anys. "Llavors es va trencar el mur i se m'ho va endur tot i ho vam viure amb molta temor perquè va ser horrorós i esta vegada l'aigua va venir torrencial i anava pujant i vaig haver de fer tot per salvar les nostres pertinences per a que no s'ho tornés a emportat, i ara estic esgotada i penso, fixa't, una altra vegada a viure la mateixa experiència...". "Jo no sé quina és la solució a això de l'aigua però es passa molta temor".