La nit anterior, amb guix, es marquen els dibuixos a l'asfalt i el diumenge, abans fins i tot de la sortida del sol, hi ha una gran activitat, gent amunt i avall portant caixes per omplir les formes ratllades pels carrers amb els materials més diversos: varietats de flors, pedres, sorra pintada de diferents colors, pallús, marro de cafè, serradura, closca d'arròs, gespa o xiprer que, popularment, al nostre poble anomenem 'verd'.
Hi ha trams que acaben més ràpid que altres, tot depèn de la mida del carrer. La gran majoria de vegades la catifa passa per un carrer i els veïns dels carrers més propers ajuden a confeccionar-la. Aquest esperit de collaboració i de lligam entre la gent del poble també és un dels motius que fa especial aquesta celebració.
Quan la catifa està acabada només falta anar-la remullant amb aigua polvoritzada, especialment si fa vent, perquè no s'escampi i acabi desdibuixada.
Cap a mitja tarda, la gent de fora comença a passejar-se pels carrers admirant el treball i els del poble fan una mica de descans després de tot un mati de feina.
A les 19.30 h comença la missa i, després, la processó, que s'atura en diverses tauletes situades pel recorregut per dir unes oracions i en què hi participen els nens i les nenes que han fet la comunió, religiosos, autoritats, gent del poble i la banda de música.
Diumenge que ve, una vegada més, a Jesús estendrem les catifes.
Foto: EMD Jesús
