18
d'agost
de
2023, 13:50
Actualitzat:
14:03h
El Departament de Territori ha resolt esta setmana la cinquantena d’al·legacions que ha rebut a la declaració, el 22 de juny passat, de 140 municipis del país, entre ells 4 de les Terres de l'Ebre, com a zones de mercat residencial tensionat, amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. En el període d’al·legacions i d’audiència pública als 140 municipis i una quarantena d’entitats del sector, el Govern ha estimat les esmenes que demanaven rebaixar de “més de 10” a “5 o més” el nombre d’immobles de propietat que marquen, per llei, qui és un gran tenidor. Les 4 poblacions ebrenques incloses al llistat de municipis que es declaren àrees tenses són Tortosa, Amposta, Roquetes i Móra la Nova.
Als municipis inclosos a la llista, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicat l'IPC. A més a més, quan es tracte d'un gran tenidor -per tant amb 5 immobles o més-, el lloguer no podrà ser superior a l'Índex de referència del preu de lloguer.
La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha explicat que la memòria definitiva ha estat signada i s’enviarà en els propers dies al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a què puga ser aprovada i, per tant, puga entrar en vigor en la menor brevetat la limitació del preu del lloguer en estos 140 municipis, on residixen 6,2 milions de persones, un 80,6% de la població del país. La consellera, en este sentit, ha explicat que l’objectiu és “poder contenir les rendes del lloguer i garantir un accés fonamental com és l’accés a l’habitatge, que és la porta d’entrada a tots els altres drets". Capella ha recordat que el Govern “ja vam començar a treballar per aplicar la Llei estatal quan va entrar en vigor”, este passat mes de maig. “Catalunya ha posat l’accelerador per garantir el dret a l’habitatge perquè estem en una situació d’emergència i als governs ens pertoca respondre a les necessitats de la ciutadania i, en este sentit, el Govern de Catalunya fa totes les accions necessàries per garantir el dret a l’habitatge”, ha insistit.
El mateix dia en què es va publicar la memòria i, per tant, es va obrir el període d’exposició pública, el 22 de juny passat, el Departament ja va fer públic que treballava en la possibilitat, prevista a la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023) que va entrar en vigor el 26 de maig, de canviar la definició de gran tenidor i reduir-la dels més de 10 habitatges a cinc o més. En el procés d’al·legacions –en què n’hi ha hagut demanant la reducció però també sol·licitant que no es reduís i es mantingués el número en més de 10-, la secretaria d’Habitatge ha analitzat diverses dades sobre la concentració i l’estructura de la propietat a Catalunya i ha arribat a la conclusió que reduir la consideració de gran tenidor al posseïdor de cinc o més immobles augmentaria de forma notable el nombre d’habitatges de lloguer subjectes al conjunt de mesures que preveu la Llei 12/2023. Només com exemple, l’estudi “Estructura i concentració de la propietat del parc de lloguer a Catalunya. 2020”, de l’observatori Metropolità de l’Habitatge, va detectar que un 7,7% de tots els habitatges de lloguer són de propietaris que en tenen entre 6 i 10.
Una altra de les al·legacions estimada és la que demanava que els promotors socials no siguen considerats grans tenidors. En este cas, i ja que la Llei 24/2015 de 29 de juliol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ja va excloure de la definició de gran tenidor als promotors socials, el departament ha estimat esta al·legació. En este cas, però, en queden fora els promotors privats d'habitatges que tinguen per objecte social la promoció d’immobles amb protecció oficial destinats a la venda i no al lloguer.
Amb estos dos canvis, la memòria definitiva considera gran tenidor la persona física o jurídica propietària de cinc o més immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d’ús residencial, excloent garatges i trasters amb excepció dels promotors socials.
Pel que fa la resta d’al·legacions, han estat desestimades les que sol·licitaven una compensació econòmica pels propietaris, les que posaven en dubte les competència de la Generalitat per regular el preu del lloguer o les dades que s’han usat per a redactar la memòria i els informes de cadascun dels municipis o les que demanaven que es pogués declarar àrea tensa una unitat menor al municipi.
Als municipis inclosos a la llista, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicat l'IPC. A més a més, quan es tracte d'un gran tenidor -per tant amb 5 immobles o més-, el lloguer no podrà ser superior a l'Índex de referència del preu de lloguer.
La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha explicat que la memòria definitiva ha estat signada i s’enviarà en els propers dies al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a què puga ser aprovada i, per tant, puga entrar en vigor en la menor brevetat la limitació del preu del lloguer en estos 140 municipis, on residixen 6,2 milions de persones, un 80,6% de la població del país. La consellera, en este sentit, ha explicat que l’objectiu és “poder contenir les rendes del lloguer i garantir un accés fonamental com és l’accés a l’habitatge, que és la porta d’entrada a tots els altres drets". Capella ha recordat que el Govern “ja vam començar a treballar per aplicar la Llei estatal quan va entrar en vigor”, este passat mes de maig. “Catalunya ha posat l’accelerador per garantir el dret a l’habitatge perquè estem en una situació d’emergència i als governs ens pertoca respondre a les necessitats de la ciutadania i, en este sentit, el Govern de Catalunya fa totes les accions necessàries per garantir el dret a l’habitatge”, ha insistit.
El mateix dia en què es va publicar la memòria i, per tant, es va obrir el període d’exposició pública, el 22 de juny passat, el Departament ja va fer públic que treballava en la possibilitat, prevista a la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023) que va entrar en vigor el 26 de maig, de canviar la definició de gran tenidor i reduir-la dels més de 10 habitatges a cinc o més. En el procés d’al·legacions –en què n’hi ha hagut demanant la reducció però també sol·licitant que no es reduís i es mantingués el número en més de 10-, la secretaria d’Habitatge ha analitzat diverses dades sobre la concentració i l’estructura de la propietat a Catalunya i ha arribat a la conclusió que reduir la consideració de gran tenidor al posseïdor de cinc o més immobles augmentaria de forma notable el nombre d’habitatges de lloguer subjectes al conjunt de mesures que preveu la Llei 12/2023. Només com exemple, l’estudi “Estructura i concentració de la propietat del parc de lloguer a Catalunya. 2020”, de l’observatori Metropolità de l’Habitatge, va detectar que un 7,7% de tots els habitatges de lloguer són de propietaris que en tenen entre 6 i 10.
Una altra de les al·legacions estimada és la que demanava que els promotors socials no siguen considerats grans tenidors. En este cas, i ja que la Llei 24/2015 de 29 de juliol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ja va excloure de la definició de gran tenidor als promotors socials, el departament ha estimat esta al·legació. En este cas, però, en queden fora els promotors privats d'habitatges que tinguen per objecte social la promoció d’immobles amb protecció oficial destinats a la venda i no al lloguer.
Amb estos dos canvis, la memòria definitiva considera gran tenidor la persona física o jurídica propietària de cinc o més immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d’ús residencial, excloent garatges i trasters amb excepció dels promotors socials.
Pel que fa la resta d’al·legacions, han estat desestimades les que sol·licitaven una compensació econòmica pels propietaris, les que posaven en dubte les competència de la Generalitat per regular el preu del lloguer o les dades que s’han usat per a redactar la memòria i els informes de cadascun dels municipis o les que demanaven que es pogués declarar àrea tensa una unitat menor al municipi.