16
de setembre
de
2022, 11:43
Actualitzat:
11:50h
El crancblauamericà (Callinectes sapidus) es va detectar per primera vegada a Catalunya el 2012 i està establert per complet a tot el delta de l’Ebre des del 2017, on ha afectat la pesca artesanal degut a la seva colonització exponencial dels ecosistemes deltaics. Des de llavors, la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) va iniciar-ne el seguiment amb la creació pionera del Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terresdel’Ebre, que integra membres de confraries de pescadors, científics, ecologistes i la pròpia administració.
Esta espècie exòtica viu en aigües de badies, llacunes costaneres, estuaris i desembocadures dels rius, i a les platges de poca profunditat, uns hàbitats més petits que els de la seva zona nativa a la costa Atlàntica. Amb l’objectiu d’establirpuntsdepesca del cracblau per controlar-ne la població, l’IRTA lidera un estudi per conèixer els seus patrons de migració al Delta. Se sap que un cop s’aparellen, les femelles marxen a mar obert a posar els ous, però es desconeix quin recorregut fan i quants quilòmetres poden desplaçar-se. Per això, un cop hagin etiquetat i alliberat els crancs, els experts comptaran amb la col·laboració dels pescadors al llarg de les properes setmanes i mesos perquè els notifiquin cada troballa de cranc blau indicant-ne la localització exacta, la talla i el sexe. Tota aquesta informació es transferirà al Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre.
És en el marc d’aquest estudi que el proper dilluns, 19 de setembre, a les 9:30h realitzaran el marcatge i el posterior alliberament de crancs a l’Encanyissada la investigadora de l’IRTA Patrícia Prado i la professora de l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (IEPAAC) Verònica López, amb la col·laboració d’estudiants de la mateixa l’escola.
Esta activitat forma part del projecteECESIS “Ecologia i impacte del cranc blau americà a les llacunes costeres, estuaris i aigües marines adjacents al Mediterrani espanyol”, coordinat per l’IRTA, amb la participació de la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant i el Centre Oceanogràfic de Múrcia (IEO) de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, i el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Esta espècie exòtica viu en aigües de badies, llacunes costaneres, estuaris i desembocadures dels rius, i a les platges de poca profunditat, uns hàbitats més petits que els de la seva zona nativa a la costa Atlàntica. Amb l’objectiu d’establirpuntsdepesca del cracblau per controlar-ne la població, l’IRTA lidera un estudi per conèixer els seus patrons de migració al Delta. Se sap que un cop s’aparellen, les femelles marxen a mar obert a posar els ous, però es desconeix quin recorregut fan i quants quilòmetres poden desplaçar-se. Per això, un cop hagin etiquetat i alliberat els crancs, els experts comptaran amb la col·laboració dels pescadors al llarg de les properes setmanes i mesos perquè els notifiquin cada troballa de cranc blau indicant-ne la localització exacta, la talla i el sexe. Tota aquesta informació es transferirà al Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre.
És en el marc d’aquest estudi que el proper dilluns, 19 de setembre, a les 9:30h realitzaran el marcatge i el posterior alliberament de crancs a l’Encanyissada la investigadora de l’IRTA Patrícia Prado i la professora de l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (IEPAAC) Verònica López, amb la col·laboració d’estudiants de la mateixa l’escola.
Esta activitat forma part del projecteECESIS “Ecologia i impacte del cranc blau americà a les llacunes costeres, estuaris i aigües marines adjacents al Mediterrani espanyol”, coordinat per l’IRTA, amb la participació de la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant i el Centre Oceanogràfic de Múrcia (IEO) de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, i el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.