Declaracions de Rubalcaba en la portada del 14 de desembre passat a l'ABC Foto: ABC

Aquesta setmana Alfredo Pérez Rubalcaba i el seu delegat a Catalunya, Pere Navarro, s'han reunit per a preparar la seua estratègia federalista. O, per ser clars i sense eufemismes, la seua oposición a la consulta , però des del diálogo , només faltaria, perquè ells no són 'ni separadores ni separatistes'...

Ja em perdonareu, però cada dia m'enervo més quan algú em parla de federalisme , no puc fer-hi més. M'enerva perquè ho considero una presa de pèl, també perquè ho fan precisament ara, no com a proposta política real i sincera sinó com a simple contraposició a l'independentisme.

Això del federalisme , per més que s'hi esforcen, em sembla que no és més que una entelèquia. Per més que ho busco, pareix que només se'n parle a Catalunya, des de Catalunya, o per a Catalunya. I crec que seria interessant saber si les ciutadanes i els ciutadans del Regne d'Espanya volen construir un estat federal, o no. A jutjar per l'escàs debat polític, acadèmic, mediàtic i social que veig sobre aquesta qüestió diria que el federalisme no està ara mateix a l'agenda política.

De fet, quan l'independentisme no era una opció plausible com ho és avui, als federalistes ja els anava bé el model d'estat heretat del Franquisme i edulcorat per la transició espanyola. No tenien cap necessitat de replantejar-se la relació entre els diferents territoris i, quan van tenir-ne l'oportunitat – el període en què va coincidir Zapatero i el Tripartit, per exemple – no només no es va avançar gens en la construcció d'un estat federal, sinó que amb la retallada estatutària molts federalistes honestos van deixar de ser-ho.

Podríem parlar de nombrosos episodis anteriors, com el consens entre la dreta més rància i el PSOE (amb el PSC inclòs) per aprovar la LOAPA, l'any 1982. Justament, en les mobilitzacions contra aquesta llei recentralitzadora, 6 independentistes van ser empresonats per portar una pancarta que deia INDEPENDÈNCIA , no sé si aquestes detencions i moltes altres que van patir els militants independentistes durant dècades formaven part d'aquest debat serè  sobre el model d'estat que ara proposen.

Segurament partim de cultures polítiques diferents, possiblement antagòniques. Per a mi, apel·lar a la democràcia i al diàleg, però alhora negar el dret a l'autodeterminació i oposar-se a la celebració d'un referèndum és una enorme contradicció. Sense el dret a decidir sobre el propi futur, el diàleg serè  que proposen no és més que un frau, ja que no permet altra opció que quedar-se com estem ara mateix, de fet, el diàleg  que proposen potser no permetria ni decidir sobre si ens volem federar – o no – amb l'Estat espanyol.

Sincerament, em semblaria més honesta i digna una oposició democràtica a la independència, que acceptés la celebració d'un referèndum d'autodeterminació i que defensés democràticament el NO. La resta no m'interessa i em cansa, vindre a Catalunya a parlar de federalisme és riure-se'n de la gent.


--
Josep Manel Sabaté i Ibáñez
Entre les Terres de l'Ebre i Barcelona