Només els turistes evidenciaven, al principi, sorpresa i consternació davant la notícia mentre que, tot i que absorts davant la pantalla, la majoria de cubans de la sala seguien perreando. Però la notícia ja corria com la pólvora, els mòbils començaven a sonar, el nerviosisme es feia patent i el rumor que s'estaven desallotjant les sales de festa i discoteques ja s’havia estès. La festa acabava quan es trobava en el moment més àlgid de la nit i molta gent baixava aleshores cap al Malecón, amb la intenció de seguir la nit per compartir la notícia i fer tertúlia.
Les televisions van començar a anunciar de matinada la mort de Castro Foto: Sofia Cabanes
Pel camí, alguns s'aturaven a les petites tendes de la zona per comprar rom. "Aprofita i compra'n avui tot el que pugues, perquè demà ja no podràs", comentava un veí de la zona. Parlava amb el treballador de la botiga, tots dos havien escoltat el missatge de Raúl Castro amb la, per ell, tràgica notícia. En una caixa, havia carregat ja unes quantes ampolles. "Raúl ha dit que demà a les 10 el cremaran". "Hi haurà actes?", responia l’altre. "Segur company, i això ho ha de veure el poble".
Sentiments contradictoris
Al Malecón, la gent feia tertúlia sobre la notícia. "He arribat a Cuba avui, feia 10 anys que no tornava i m’he trobat amb la notícia", comentava una veïna de l’Havana que viu a Miami amb 4 fills, copa de rom en mà i visiblement afectada. "Per a mi el sentiment és contradictori, però em sento trista. Fidel, tot i que era un egoista, ha fet coses molt positives per a Cuba i jo m’estimo este país". El seu jove li responia: "Fidel ha mort, però el seu llegat seguix. La història d’este país i la història mundial de l’últim segle no es poden entendre sense ell", manifestava.
Tot i que des de fa 10 anys el líder de la Revolució cubana havia exercit un poder simbòlic i amb contades aparicions públiques, molts reconeixien que la incertesa sobre el futur de l’illa és evident. Però la fermesa del caràcter cubà està feta a prova de bombes i, d’altres, no pensen el mateix. De fet, la victòria de Donald Trump ja va passar en molts sectors gairebé desapercebuda."Res canvia, aquí tot continua igual. Seguirem com sempre", comentava un jove.
A mesura que avançava la matinada, l’Havana entrava en silenci. La música desapareixia dels carrers, la gent caminava en silenci i ni tan sols l’habitual so dels clàxons dels chevrolets interrompia el silenci.
Este matí la capital cubana ha despertat amb la mateixa sensació. Però l’estat de shock entre els cubans més fidelistes ja és més que evident. La María, que estos dies hostatja a casa seua un grup d’estudiants de l’Escola Internacional de Cinema i Televisió de Cuba mirava la programació especial de la televisió cubana amb llàgrimes als ulls. "Esteu vivint moments històrics. Estos dies entendreu per què els cubans som com som. La nostra generació forma part d’esta història i l’hem de transmetre a les generacions més joves per què entenguen que també forma part d’ells", explicava als estudiants.
El Granma, com el rom, s'acaba ràpid
Al carrer, el Granma, el diari oficial, s’ha esgotat en molt poc temps. En alguns dels gratacels de la ciutat s’han començat a penjar banderes cubanes gegants. A cada cantonada, a cada terrassa no es parla d’altra cosa. Tot i que els actes de masses oficials a l’Havana no se celebraran fins al dilluns i dimarts, al carrer comencen a veure’s actes espontanis. Entre ells, la dels estudiants del Instituto Superior de Relaciones Internacionales que cridaven consignes com "Fidel! Fidel! Qué quieren los imperialistes que no pueden con él". La Plaça de la Revolució acollirà, segurament, este dissabte, moltes d’altres mostres de suport al líder. Comencen ara 9 dies de dol oficial.
