Tot i que estos tres anys que denuncia el sindicat és el temps màxim d'espera –no vol dir que els més de 300 pacients en aquestes llistes faci tres anys que esperen, però part d'ells sí-, també és cert que els nous pacients que entren en llista difícilment hauran d'esperar menys d'este temps si la urgència és la mateixa que els ja introduïts al sistema informàtic. Uns altres 133 malalts esperen artroscòpies, amb un retard acumulat de fins a un any, el mateix que patixen els 122 pacients pendents d'operació de pròtesi de genoll i els 59 de pròtesi de maluc. Pel que fa a les colecistectomies (21 pacients), hèrnies (35) i eventracions (28), tenen una demora de fins a sis mesos. A més, 1.222 ebrencs més estan pendents de proves diagnòstiques, concretament 850 de TAC, i 372 d'ecografies abdominals i pelvianes (no hi ha dades disponibles d'electrocardiogrames ni de colonoscòpies pendents).
El sindicat ha denunciat que en el conjunt de Catalunya hi ha un total de 55.409 persones en llista d'espera pendents de ser operades als vuit hospitals públics de l'institut Català de la Salut. Per contra, l'Institut Català de la Salut nega estes xifres. Segons les seues estadístiques, són 850 els pacients que esperen operació al Verge de la Cinta (incloent-ne 300 de cataractes), i els temps d'espera no superen els sis mesos. Estes dades inclouen però les operacions que tenen temps de demora garantits, però no la resta. De fet, el febrer passat, l'ICS Terres de l'Ebre va emetre una nota en què afirmava que "l'activitat de cirurgia major en el seu conjunt, és a dir, les intervencions programades, les urgents i la cirurgia major ambulatòria (CMA) de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) va créixer durant el 2012 un 11,4 % respecte a l'any anterior, gràcies a les 4.828 operacions efectuades al tancament de l'exercici".

Augment de la despesa social
Tot i reconèixer que les llistes d'espera són consubstancials a qualsevol sistema sanitari públic i universal, el sindicat considera que les xifres de demora assolides com a conseqüència de les retallades "són més pròpies d'un país tercermundista" i, alhora, alerta que aquestes esperes "generen un augment de la despesa social" en forma d'un consum farmacològic més gran, més visites mèdiques, més repeticions de proves diagnòstiques i més prestacions econòmiques per baixa laboral (si és el cas) del pacient que està pendent de ser intervingut, segons apunta en un comunicat. Metges de Catalunya ha alertat que davant esta situació, una nova tisorada als centres de salut públics "suposaria una estocada gairebé definitiva a la qualitat assistencial". El pressupost de l'ICS ja s'ha reduït un 15 % des de 2010.