Després, als quinze anys, vaig entrar a la colla de grallers del poble. Aprofitant que és un cap de setmana atractiu i ple d'activitats, organitzem una trobada de grallers, que també es fa major d'edat. Des de llavors, la cosa va canviar. Ja no només era espectador de concursos i visitant de la Fira, en formava part. No era de l'organització, ni em dedicava a muntar paradetes o estands, però a la meua manera ara n'era protagonista.
Endreçar la Masia, el nostre local d'assaig compartit amb la colla de diables. Posar les taules per al sopar de dissabte, fer plats, anar a dinar i sopar tots junts, rebre les colles convidades, tocar pels carrers, dalt l'escenari i, després de sopar, el concert, fer molt tard i totes les ressaques de diumenge. I de Fira, a veure'n poca.
Portem al voltant d'un mes assajant la cançó que tocarem a dalt de l'escenari de la plaça de la Creu, fa uns anys que és una peça inèdita, que mai hem tocat abans i que potser no tornarem a tocar més o la farem diferent, tot depèn dels convidats que hem tingut. Hem tocat gralles i tabals al costat de baixos elèctrics, trombons, tubes. trompetes, acordions i guitarres, ens hem sentit molt ben acompanyats i la gent ha sabut valorar el nostre esforç amb grans aplaudiments. No anem tan equivocats, suposo.
Fa quatre anys, vam decidir ampliar la festa al divendres a la nit. El primer any, al Casal de Jubilats, que es va quedar petit, i la resta, al Casal Jesusenc, hem organitzat una trobada de cant improvisat on s'ha ajuntat una gran quantitat de cantadors i cantadores, mestres en el domini de la jota, el 'garrotin' o les nyacres, per posar un exemple del variat i ric món del cant improvisat català. No n'hem fet mai concurs, hem buscat bons músics per a fer una rondalla, un micro que va passant de mans quan algú s'anima a cantar, i així fins a altes hores de la matinada. Enguany ja hem venut les 120 cadires per al sopar. Tampoc debem anar mal encaminats, en aquest tema. Ara a gaudir de la majoria d'edat. Els nervis i les ganes ja les tenim aquí.
