"Teníem por que diguessin que sí", explica mentre plega la tenda de campanya, "perquè tot el que ha fet el poble se n'hagués anat a la porra. Com ens miraríem pel poble?, és millor tots o ningú i poder-nos mirar tots a la cara", assegura emocionada.

Ni ella ni ningú tira la tovallola. Saben que la via laboral pot quedar esgotada en les properes hores, però els queda la lluita al carrer i a les institucions. "Jo dono suport als treballadors i al poble. Ja vaig dir el primer dia que jo volia morir a Flix i viure en un poble digne i ple de gent. Per això lluito i per això em deixaré la pell", diu, per la seua part Maria Teresa Prunera. Com la seua companya, afirma: "Es lluita per tot o per ningú, tots units i fem força. En aquest poble la santa ERCROS n'ha sabut molt de dividir personal, però esta vegada no ho aconseguiran".

Simó Santamaría, mestre jubilat, assegura "creure en la solidaritat" i aposta per radicalitzar les accions. "Em fan gràcia els cartells de les botigues de 'Flix en lluita', i 'no ho consentirem',però això és un bluf si no es planta cara. Si hi ha gent que planta cara, seguirem plantant cara. Si ERCROS vol marxar, que marxi, però que ens treguin a puntades de peu i que vinguin els grisos i l'autoritat", rebla.

Mentrestant, els més joves s'ho miren amb molta preocupació. "Si ERCROS tanca, haurem de marxar. Si no ho poden fer per nosaltres, almenys que portin alguna cosa per als nostres pares", explica un noi del poble, Francesc Nicolàs, després de la roda de premsa dels sindicats. L'acompanya un amic seu, Marc Iurba: "Ara mateix no vull pensar que no podrem viure aquí. Estem orgullosos de ser d'aquí, dintre de la nostra joventut, farem el que podrem".

Aliens a l'abatiment general, els xiquets han retornat la normalitat a la plaça de l'Església jugant a futbol.