Exemple d'un tercer fil. Foto: AdifFoment del Treball mostra la seva preocupació per la desaparició de l'ample de via ibèric a la licitació dels trams del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i Vinaròs i entre Vinaròs i Castelló, és a dir, en el recorregut que travessa les Terres de l'Ebre. Esta interrupció en l'ample de via ibèric talla les comunicacions ferroviàries entre Catalunya i Andalusia i entre l’Aragó i el Llevant i obliga al trànsit de mercaderies a utilitzar vies alternatives en estos trams, la qual cosa encarix els costos i elimina el gran avantatge competitiu del Corredor Mediterrani. La patronal se sorprèn, a més, que per a estos trams no s'aplique la solució anomenada «tercer fil», que permet incorporar l'ample de via internacional sense eliminar l'ample ibèric.
Com és conegut, el disseny de construcció del Corredor Mediterrani s'assenta en l'aprofitament de la xarxa d'ample ibèric existent, incorporant al llarg de la seua extensió l'anomenat tercer fil, que permet l'ús de material rodant tant d'ample ibèric com d'ample internacional o UIC. Però, com indica Foment del Treball, en els trams assenyalats es trenca amb este disseny. Cal recordar que l'anomenat tercer fil ja constituïa, donades les restriccions pressupostàries, l'opció més econòmica i introduïa restriccions, davant de la de nova construcció d'una via específica al llarg del Corredor.
Per tot això, lamenten que, donats estos antecedents, no s'hajacorregit este greu error de disseny en la licitació publicada al BOE de 14 de novembre. Segons Foment del Treball, en la memòria del projecte, «s'insistix que únicament s'establix un únic ample, l'ample internacional, de manera que els tràfics que procediscan del sud de Castelló o bé del nord de Tarragona i que provinguen de destinacions en què únicament hi ha l'ample ibèric (en este moment tots els trànsits ferroviaris a Espanya), no podran passar al llarg de la costa en mancar al Corredor Mediterrani este ample ibèric a l’esmentat tram Vandellòs-Castelló. Això suposa una nova i addicional ruptura de càrrega amb els seus corresponents costos associats».
També es tallaria la connexió entre Llevant i Aragó
Als citats inconvenients s'hi ha d'afegir el greuge de tallar les comunicacions ferroviàries entre l’Aragó i Llevant, que actualment i per competir amb la carretera, circulen via Tarragona. Segons la patronal catalana, el projecte (i per tant el Ministeri de Foment) suggerix que alternativament se circule per la línia de Sagunt a Terol, actualment en desús pels operadors ferroviaris al tractar-se d'una línia amb condicions operatives que la fan absolutament anticompetitiva en costos (és un tram sense electrificar que exigix locomotores dièsel, rasants més pronunciades, limitacions de càrrega remolcable, etc.).
El mateix passa amb els tràfics entre Catalunya i Andalusia, els quals s’hauran de desviar per Madrid. O amb els tràfics que van destinats a punts del Corredor i que es veurien obligats a canviar d'ample: en ser impossible competir en estes condicions, estos tràfics juntament amb els anteriorment citats desapareixeran immediatament, fent encara més petita la quota ferroviària, ja actualment ridícula.
En resum, segons Foment del Treball, es dificultarà encara més la competitivitat del ferrocarril de mercaderies respecte a altres mitjans de transport. En este sentit, recorda que «el Corredor Mediterrani ha de fonamentar la seua oportunitat estratègica en la seua capacitat per transportar mercaderies a costos realment competitius». I li sorprèn que «a la meitat del Corredor els seus tràfics interiors i ja existents s'hajan de veure afectats pel disseny escollit i per la ruptura de càrrega que imposa».
