Sílvia Casola
No sóc experta en xarxes socials, però m'agradaria fer una reflexió en veu alta al voltant d'un fet, que per desgracia, ens hi trobem més del que voldríem. Facebook, Twitter... vaja allò que anomenem xarxes socials, són una gran eina que ha canviat substancialment les nostres vides en pocs anys. De fet, Fa menys de 10 anys la nostra forma de comunicar-nos era ben diferent.
Avui, tenim una finestra oberta al món des d'on expressar les nostres idees, parlar i intercanviar opinions amb gent que no coneixem, o bé simplement trobar gent amb qui comparteixes coses. I, per mi, el Twitter és qui millor engloba totes aquestes coses, de fet el faig servir per informar-me, llegir les diferents opinions sobre un tema, divertir-me, o bé per discutir amb altra gent sobre alguna qüestió determinada, és a dir, res que no feu vosaltres també.
Però és també un espai que pot servir com a altaveu de postures sexistes, de defensa de la violència vers les dones i fins i tot per aprofitar la possibilitat de tenir un perfil "fals" per assetjar aquelles persones que no pensen com tu. I dic per experiència pròpia, que no en són pocs els que ho fan impunement, sense poder fer res més que intentar que Twitter bloquegi el compte per no fer-ne un ús "responsable".
Sense anar més lluny, aquesta setmana va aparèixer un compte "muerenpocas" que incitava la violència vers les dones, dient que eren poques les dones mortes en mans dels homes i justificant els maltractaments. I va ser gràcies a la implicació de centenars de usuaris d'arreu que es va aconseguir tancar aquest perfil, sense abans però haver difós alguns missatges que es poden considerar delictius per incitar a la violència i a assassinar.
Però jo em pregunto: per què Twitter no té un control més fort sobre aquestes coses i hem de ser els usuaris qui els denunciem? Per desgràcia, com aquest trobem molts perfils, pàgines al Facebook i a les diverses xarxes socials que es dediquen a difondre missatges vexatius i actituds masclistes i fins i tot violentes. I per contra, ens trobem que es prohibeixen imatges de nus, o de dones donant el pit als seus fills per ser considerades obscenes.
Algú fins i tot em dirà que aquests tipus de perfil són d'humor, i que per fer broma tot i val... però crec que no, que incitar a la violència sigui contra qui sigui no és una forma d'humor vàlida, perquè el que per algú pot ser una broma per altres pot ser una realitat diària. Vivim en una societat en crisi, i no sols econòmica, també de models i valors, on determinades pràctiques o postures que s'havien aconseguit reduir tornen a guanyar popularitat. Ens cal doncs, estar molt atents a aquests petits indicadors que ens alerten que alguna cosa està canviant, i ens allunya de nou d'una societat igual per tots i totes. I no ens permetre que tornin a guanyar. Si volem un futur millor, cal que comencem per construir un present millor.
Per sort, continuem comptant amb l'exèrcit de les formiguetes. #formiguetesstyle
