Dimarts a la nit s'ha pogut veure un dels esdeveniments meteorològics més bonics i espectaculars de l'any: la superlluna. El fenomen es produeix uns tres cops a l'any, quan una lluna plena cau prop del perigeu del satèl·lit, és a dir, el seu punt més proper a la Terra. Esta nit, a més, la lluna s'ha vist encara més brillant que en altres superllunes.

Tot i que l'òrbita de la Lluna és lleugerament elíptica, amb una excentricitat -la diferència respecte a una circumferència perfecta- de només el 0.054, la diferència ha fet que esta nit la Lluna s'haja vist un 30% més brillant i fins a un 14%, en diàmetre, més gran que altres nits de l'any.

Ja que la Lluna s'arribà a trobar a uns 406.000 quilòmetres en el punt més allunyat, a l'apogeu, en el moment del perigeu -el punt més pròxim-s'ha apropat fins a 357.000 quilòmetres, i el moment clau ha estat a les 18:30 hores, podent-se veure des de qualsevol punt del planeta. 

A més, esta superlluna és especial, perquè s'ha produït amb la Lluna més a prop del seu perigeu que en les superllunes que es produiran en els propers set anys. Esta superlluna es produeix en època de neus a l'hemisferi nord, per la qual cosa també rep el nom de "superlluna de neu". Per veure la següent superlluna ens haurem d'esperar fins el pròxim 21 de març.

Ho recopilem amb un seguit d'imatge de fotògrafs col·laboradors habituals de Naciódigital: Carme Molist, Josep Martínez Castro, Agustí Descarrega i Emili Vilamala.