GEPEC-EdC ha presentat un recurs de reposició a l'Ajuntament del Perelló (Baix Ebre) per la decisió de la comissió informativa d'energies renovables del consistori d'autoritzar la represa de les obres del parc eòlic la Collada II. El consistori havia aturat els treballs al febrer, per "dubtes" sobre la validesa de la llicència –atorgada el 2019. Els ecologistes insisteixen que el permís d'obra està "caducat" perquè s'han superat els 6 mesos d'inactivitat que marca la normativa. "No es pot prorrogar una llicència perquè s'arrenca un bri de romaní, s'ha de justificar", han denunciat. Amb tot, el consistori acaba d'atorgar una altra pròrroga de 18 mesos, ara per acabar el parc eòlic. La promotora ha esgotat el termini de 3 anys que tenia.

L'Ajuntament del Perelló té un termini d'un mes per respondre al recurs de reposició que ha registrat GEPEC-EdC contra el decret d'incoació de la caducitat de la llicència d'obres de la segona fase del parc eòlic La Collada. Després de resoldre les al·legacions de la promotora, el consistori va donar per bona la justificació de l'empresa Eòlica del Perelló SL, que legitimava l'inici de l'obra amb uns treballs de desbrossat i actuacions per preparar un camí d'accés. L'Ajuntament va autoritzar la represa de les obres en considerar que, "per molts menors que haguessin estat aquests treballs", es van fer abans que expirés la llicència d'obres i, per tant, aquesta encara era vigent.

Des de GEPEC-EdC lamenten que no se'ls haja facilitat esta nova documentació que la promotora no hauria aportat fins al període d'al·legacions de l'expedient d'incoació. En este sentit, l'entitat ecologista també denuncia "indefensió" en el recurs i recorden que van necessitar la intervenció de la GAIP (Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública) per accedir a tota la informació prèvia i d'estat d'execució del projecte.

Tant si l'argument dels treballs de desbrossat i les actuacions al camí es dona per vàlid com a inici d'obres, com si no, GEPEC-EdC al·leguen que la llicència està anul·lada perquè es van superar els sis mesos d'inactivitat que marca la normativa en la construcció de la Collada II. Els ecologistes constaten amb la nova documentació aportada per la mateixa promotora, que "durant mesos" –prop d'un any- no es va produir cap mena d'actuació. "Per tant, la llicència està caducada", ha recordat Jordi Buxonat, un dels representants de l'entitat.

D'altra banda, GEPEC insisteix que les pròrrogues han d'estar "fermament justificades per una causa extraordinària o de força major", que no es concreta en aquest cas. Segons fonts jurídiques de GEPEC, la possibilitat que una possible causa per demanar la pròrroga hagi estat la situació pandèmica, no s'ha fet constar en cap document. Les mateixes fonts assenyalen que la normativa urbanística ha de prevaldre sobre "les circumstàncies concurrents del procediment garantista".

El pla urbanístic

Així mateix, en el recurs de reposició es reclama el pla especial urbanístic per fer aquesta central eòlica i es denuncia que té la llicència ambiental "arxicaducada" (és del 2006). Els ecologistes assenyalen que Urbanisme va determinar que calia aquest pla especial urbanístic per fer la central eòlica, però l'Ajuntament del Perelló hauria descartat el tràmit quan es feia la primera fase de la Collada emparant-se en la recomanació d'un altre departament de la Generalitat. Segons detallen fonts de l'entitat ecologista, també un informe jurídic de la secretària municipal del Perelló, l'any 2019, "posa de manifest" que el consistori mantenia "dubtes raonables sobre la necessitat de tramitar el pla especial" i ho va tornar a consultar a la Generalitat.

Esta consulta es fa justament en la mateixa data en què s'atorga la llicència d'obres de la segona fase de la central la Collada, el 3 de gener del 2019. Era un permís d'inici d'obra amb un any de vigència, que es va prorrogar per sis mesos, l'11 de febrer del 2020. Al mes de febrer d'enguany, davant els primers indicis que l'obra es posava en marxa, l'Ajuntament del Perelló va enviar un requeriment per aturar els treballs i comprovar si l'empresa havia iniciat els treballs dins del termini legal. També GEPEC-EdC va denunciar les excavacions i treballs previs que s'estaven fent als Agents Rurals i als Mossos. Amb una llicència d'obres que consideren esgotada, els ecologistes reclamen que el projecte refaça tota la tramitació (començada el 2003).

Una avaluació ambiental antiga

De fet, en el recurs s'indica que la declaració d'impacte ambiental es va publicar al DOGC l'any 2011, "sorprenentment" quatre anys més tard que s'instal·lés el primer molí del parc, l'anomenat "aerogenerador Montilla", batejat popularment amb aquest nom perquè el va inaugurar el llavors president de la Generalitat l'any 2008. Era en aquell moment el molí de vent més gran del país. Fa 140 metres d'altura i té 3 MW de potència.

La segona fase del parc eòlic La Collada projecta la construcció de tres aerogeneradors més, ara de 200 metres d'altura i l'impacte paisatgístic és un dels aspectes que GEPEC-EdC també recrimina. Els grans molins de vent se situaran sobre Cabrafeixet, un dels "espais més emblemàtics del Perelló, lloc molt estimat i promocionat turísticament", segons apunten, i molt pròxim a espais protegits per la Xarxa Natura 2000 i zones PEIN. Este entorn també compta amb nombroses masies habitades disseminades.

Nova pròrroga per acabar una obra de "dubtós" inici

Paral·lelament, l'Ajuntament del Perelló va atorgar en el plenari del 26 d'abril una segona pròrroga de divuit mesos a Eòlia del Perelló SL, ara per acabar la instal·lació dels nous aerogeneradors de la Collada II, sobre la qual encara es debat si s'ha començat. Aquesta moratòria l'ha demanat la companyia després que s'hagi esgotat el termini de tres anys que tenia per fer la central eòlica. La nova data per acabar l'obra és el 30 de novembre de 2023.

En un comunicat, el consistori assenyala que la legislació vigent "empara" la sol·licitud de pròrrogues per començar i acabar una obra i que per fer-ho "s'han de raonar els motius" i "justificar-se certs requisits, com demostrar fefaentment que els treballs - encara que siguin menors- s'han iniciat dins el termini previst". El consistori fa referència a la llei d'Urbanisme de Catalunya i les sentències del TSJC 100/2018 i 301/2013 com a "fonaments jurídics" de la decisió.