Greenpeace denuncia que el 34% de la massa de l’aigua de la Conca de l’Ebre es troba en mal estat químic i que el 5,7% està sobreexplotada. L’entitat ha presentat aquest dimarts els resultats d’un informe que fa una radiografia de les més de 800 masses d'aigua subterrània que té Espanya, assenyalant “el problema creixent” de les reserves. Segons l’anàlisi, dels 576 hm3 d'aigua que s'extreuen a l'any d'aigües subterrànies en esta conca, el 87% és per a ús agrari i ramader. De fet, assenyala també que estos dos usos són precisament els principals focus de contaminació. També carrega contra la proliferació de macrogranges, que “ha jugat un paper fonamental en aquesta situació tan negativa”.

Al costat de l'agricultura intensiva i la ramaderia industrial destaquen l'afecció d'elements químics a zones puntuals, en focus localitzats, a causa de l'existència de sòls contaminats per indústries ja abandonades, abocadors o procedents de filtracions dels tancs de benzineres. Així, el 26% de les masses d’aigua subterrània de la Conca de l’Ebre tenen pressions “significatives” d’este tipus.

En termes generals, l’informe apunta que el 27% de les masses d’aigua subterrània a Espanya es declara en mal estat quantitatiu, és a dir, s’extreu més aigua de la que és capaç de reposar el cicle natural. A més, el 30% es troben en mal estat químic. D’altra banda, el seu abandonament fa que el 22% no disposi d'un sensor que mesuri l'evolució del nivell de l'aigua i que permeti conèixer amb detall el seu estat quantitatiu.

Segons Greenpeace, és “evident” que s’ha arribat a aquesta situació “tan greu” per la mala gestió dels seus responsables: l'Estat, les comunitats autònomes, l'oligarquia del camp, els sindicats de regants, així com les grans empreses constructores i distribuïdores. Per això, l’entitat urgeix a superar la política hidràulica tradicional i abordar una veritable transició hidrològica justa que respongui a l'actual context de canvi climàtic; reduir el consum d'aigua; tancar els pous il·legals, implementar règims de cabals ecològics científicament establerts; així com incloure la ciutadania en la gestió d’este recurs.