Celler Cooperatiu de Gandesa. Foto: cedidaEl conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va inaugurar la rehabilitació del Celler Cooperatiu de Gandesa, a la Terra Alta, edifici declarat monument històric artístic des de l’any 2002, este dissabte, 22 de març, al migida. En l’acte d’inauguració han intervingut també la directora d’Àrea de Negoci de La Caixa a les Terres de l’Ebre, Mercè Caballé; l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, i el president del Celler Cooperatiu de Gandesa, Salvador Mañà. Esta rehabilitació forma part del programa Cellers Cooperatius, que des de l’any 2009 porten a terme conjuntament la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa amb la finalitat de protegir, conservar i difondre el patrimoni cultural català configurat per tota una xarxa de cellers cooperatius i pels seus edificis històrics. En concret, s’han dut a terme actuacions a dos cellers de la Terra Alta, concretament al Celler Cooperatiu de Gandesa i al Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, com també al Celler Cooperatiu de Nulles, a l’Alt Camp; el Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca, el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí i el Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt, a la Conca de Barberà, i el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant i el Celler Cooperatiu de Falset, al Priorat. Actualment, s’està executant l’actuació al Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, que es preveu que s’acabe al final del mes de juliol d’enguany; la resta d’actuacions estan ja acabades.
L’Obra Social La Caixa s’ha fet càrrec íntegrament del cost de les obres del programa Cellers Cooperatius, amb una inversió de 3,6 milions d’euros. D’aquests, tres milions d’euros són per a la rehabilitació i la millora dels cellers, i 620.000 euros més per a la difusió i el foment d’estos béns patrimonials, amb actuacions com l’organització de l’exposició «Cellers. Cooperativisme + Modernisme». En totes estes actuacions, s’establix que el Departament de Cultura, a través de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural, executa cadascun dels projectes i actuacions, facilita assessorament als titulars dels béns i fa seguiment de les actuacions en els monuments. Els cellers objecte d’actuació van ser construïts entre els anys 1913 i 1922. Set d’estos cellers són obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i l’any 2002 van ser declarats per la Generalitat de Catalunya Béns Culturals d’Interès Nacional.
Celler de Gandesa, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell
En el cas del celler de Gandesa, la intervenció s’ha fet sobre un edifici agrari construït seguint el desenvolupament cooperativista de començament del segle XX, a l’empara de les accions de la Mancomunitat per difondre el cooperativisme arreu de Catalunya. Es tracta d’un edifici modernista on s’acabà la construcció del celler per a l’elaboració de vins al gener de 1920. Al novembre d’aquell mateix any es va enllestir el seu molí d’oli. Els socis del Sindicat de Gandesa van confiar en l’equip format per Cèsar Martinell i l’enòleg Isidre Campllonch; el celler i el molí d’oli també va comptar amb l’experiència del tècnic oleícola Emili Rovirosa, l’ajut econòmic del Banc de Valls i el suport de la Mancomunitat de Catalunya.
L’edifici ocupa un terreny pla en un solar de forma triangular i, condicionat per esta topografia, la primera singularitat és la no-adopció de la planta basilical. L’arquitecte va idear un cos principal dividit en tres naus paral·leles de diferent alçada, i dos naus més col·locades de manera transversal. En este cos trobem la novetat més significativa: la coberta de les naus. Per primera vegada, Martinell prescindia de la fusta i l’estructura a dos aigües i apostava por voltes de maó de pla (o volta catalana), de quatre punts, que descansen directament sobre els arcs parabòlics de l’interior. Esta singular coberta permet obrir petites obertures triangulars, fetes també en base d’arcs parabòlics; a esta il·luminació s’hi suma la que prové de les grans finestres dels laterals de l’edifici fetes a partir d’un arc de mig punt dividit en tres espais gràcies a dos pilarets de maó.
Procés de Rehabilitació del Celler de Gandesa
Al Celler de Gandesa s’ha actuat tant sobre les façanes exteriors com les interiors, on també s’hi ha reconstruït tots els paviments continus interiors. També s’han fet obres de rehabilitació dels dipòsits d’aigua de què disposava el celler per al seu funcionament general i productiu. A més, s’hi han impermeabilitzat les cobertes i s’hi han adequat totes les instal·lacions, especialment pel que fa a l’electricitat i la il·luminació, així com instal·lacions de lampisteria, servicis audiovisuals i de transmissió de dades. L’obra de rehabilitació ha sigut planificada pels arquitectes Margarita Curto i Josep Cid. N’ha estat l’aparellador Joan Josep Piñol. L’enginyeria ha sigut encarregada a Lluís J. Duar i l’empresa contractista ha sigut Construccions Jaen Vallès.
L’edifici d’este celler també es deu a l’obra de l’arquitecte César Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), que va planificar la construcció de la major part dels cellers del programa. L’aportació de Martinell com arquitecte és cabdal en l’interès arquitectònic en general de gran part d’estos edificis i va ser-ne un dels principals desencadenants de la seua declaració com a BCIN.
