L’informe que va emetre la Inspecció de Treball i Seguretat Social arran de les presumptes irregularitats denunciades per professorat relatives a les pràctiques dels alumnes constata que la fórmula acadèmic-laboral objecte d’investigació no s’adequaria als procediments reglats. De fet, la Inspecció de Treball ha corregit el règim laboral establert durant el seu període de pràctiques als alumnes afectats i els ha donat d'alta com a treballadors de l'Institut de l'Ebre i no de l’empresa on haurien hagut de prestar el seu servei, Ebresoft Consulting SL, que els pagava tot i que no els coneixia i posteriorment facturava els imports a l’institut sota el concepte de tasques de manteniment, “d’esta manera recuperaven els imports pagats per unes pràctiques que mai es van fer a l’empresa i que sempre van ser retribuïdes en última instància per l’institut de l’Ebre”, tal com apunta el document al qual ha tingut accés Aguaita.cat.
L’informe s’ha fet a partir de la investigació per part de la Inspectora de Treball i Seguretat Social i el subinspector laboral de l’Escala d’Ocupació i Seguretat Social, prenent declaració als alumnes i representants de l’institut de l’Ebre, fent dos inspeccions a l’empresa, i consultant la pròpia base de dades de la Seguretat Social i anàlisi de la documentació requerida i de la normativa.
A partir d’aquí, conclou que “els convenis –de pràctiques- no són vàlids, doncs no s’han complit les condicions que justifiquen la seua celebració, tenint en compte que els alumnes no poden fer les pràctiques al centre docent on estan matriculats”, tal com va denunciar un dels professors a Antifrau i a la Bústia ètica de la Generalitat, una denúncia arran de la qual s’ha destapat públicament el cas.
De fet, diu Inspecció de Treball, “els alumnes mai van fer les pràctiques a Ebresoft, tal com ha quedat provat en les actuacions practicades, mai van anar a l’empresa, no coneixen al tutor de l’empresa ni han rebut cap instrucció, directiu o seguiment per part de la mateixa”. Resulta encara més cridaner un altre detall de l'informe, on apunta que "no hi havia contracte de prestació de serveis entre l'institut i l'empresa".
“L’activitat feta pels alumnes –continua el document- es va centrar única i exclusivament a l’institut de l’Ebre. Les tasques fetes, si bé guarden relació amb els estudis cursats, son pròpies d’una relació laboral, doncs la finalitat era portar el manteniment de tot l’apartat informàtic del centre educatiu, manteniment que havia de fer l’empresa si bé la feien els propis alumnes”. Per tant, els alumnes estaven ocupants fent tasques de manteniment i reparació de problemes informàtics per a tot l’institut, es connectaven a un ordinador i a través de correus electrònics enviats pel propi centre cursaven les diverses incidències. Així mateix, apuntaven els treballs en un document, les hores dedicades i l’entrada i sortida i eren retribuïts a través de transferències bancàries o xecs nominatius emesos per l’empresa i per l’institut. D’una banda, s’afirma que els xecs pagats per l’institut eren signats pel director i l’administradora del centre. A més, els exalumnes denuncien haver patit horaris abusius que superaven el temps màxim de vuit hores per dia entre formació i treball, la qual cosa dificultava conciliar estudis i pràctiques. El preu pel que cobraven l’hora varia entre els 4,5 euros i els 5 euros i escaig.
La investigació fa constatar a Inspecció de Treball que “s’ha emmascarat una relació laboral ordinària per part dels alumnes a l’institut de l’Ebre mitjançant convenis de pràctiques amb una empresa experta que mai es van produir, servint-se de la mercantil per aparentar una activitat formativa dual correcta, quan les tasques fetes pels alumnes eren les del manteniment dels serveis informàtics del centre”. En base a n’estos fets, conclou que els alumnes ressenyats van prestar serveis per compte aliè a l’institut de l’Ebre, “sent una relació ordinària laboral amb el centre” per això considera que han d’estar inclosos al règim general de la Seguretat Social i sol·liciten l’eliminació del període d’alta dels alumnes a l’empresa i la conseqüent alta a l’institut a temps parcial. Però paradoxalment, esta “regulació” del règim laboral podria contradir la Llei d’Educació Catalana (LEC) en el seu apartat d’exercici d'autonomia dels centres públics en matèria de gestió econòmica, ja que la assenyala que "no es pot destinar ingressos a obligacions derivades de compromisos de caràcter laboral que la direcció del centre no pot autoritzar".