El riu Llobregat ha multiplicat per 42 el seu cabal durant la prova pilot que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha fet este dijous per augmentar els sediments del riu, que queden atrapats a la presa de la Baells, a Cercs. Per fer la prova, s'han apilat 100 tones de sediments a la llera del riu que, amb el creixement del seu cabal, s'han arrossegat avall. Ara hauran de comprovar si les sorres i nutrients afegits aconsegueix revertir l'impacte ambiental que suposa la falta de sediments a les platges i deltes. Un problema que, segons han explicat des de l'ACA, "és d'abast mundial". De fet, a Catalunya, és especialment greu al Delta de l'Ebre, i per això, l'ACA exigeix al Ministeri de Medi Ambient un pla de gestió dels sediments al riu Ebre.

Com a mínim un cop l'any, l'ACA duu a terme 'cabals generadors' als rius que tenen preses i embassaments. És a dir, fan augmentar el cabal del riu per tal d'aportar beneficis mediambientals com reperfilar la llera del riu i millorar la qualitat dels hàbitats dels peixos. Fins ara, estos 'cabals generadors' es deixaven anar sense sediments, fet que comporta algunes complicacions, ja que l'aigua baixa neta i erosiona els trams de riu aigües avall. 

La prova pilot de l'ACA ha consistit en injectar sediments riu avall. Segons ha explicat el cap del departament de control i qualitat de l'aigua de l'ACA, Antoni Munné, "s'ha fet com si l'embassament, que és una trampa de sediments, no existís per comprovar si això millora l'impacte ambiental riu avall". 

Un problema greu d'abast mundial 

La producció pesquera, per exemple, depèn d'estos sediments, ja que amb ells arriben nutrients que incrementen la producció de peix. Però també per la regeneració de les platges, o el Delta de l'Ebre, on només arriba un 5% dels sediments del riu. "Això implica una regressió de la costa molt important", ha explica Munné, "però també perdem infraestructures i, fins i tot, té conseqüències econòmiques com la pèrdua de cultius d'arròs". 

L'ideal, segons ha explicat l'investigador de l'IRTA Carles Ibáñez, és que els nous embassaments que es construeixen arreu del món ja tinguin en compte sistemes de transmissió de sediments, però en el cas de Catalunya, on ja pràcticament no es construiran embassaments nous, s'ha de mirar la manera de traspassar-los. Tot i que el preu d'injectar els sediments més tard és molt elevat, Ibáñez considera que s'ha d'avaluar l'impacte negatiu que té la falta de sediments. "Qui contamina paga", ha afegit.