Ha passat tres anys al capdavant del Consorci d'Aigües de Tarragona, un organisme de gestió del minitransvasament d’aigua a Tarragona sempre qüestionat per entitats antitransvasistes, com la PDE. Amb el canvi de Govern a la Generalitat, Joan Alginet deixarà la presidència. És el moment de passar balanç i aprofundir en el paper d'este òrgan de gestió de la concessió d'aigua de l'Ebre.
Necessàriament és contradictori gestionar el CAT i proclamar-se antitransvasista…. Personalment, com resol esta contradicció?
Les contradiccions a la vida s’han de saber gestionar. Cal, en primer lloc, afrontar les, identificar-les i oferir arguments i informació objectiva que ajude la ciutadania a clarificar conceptes. Amagar-se o intentar dissimular que presideixes el CAT, no ens ha ajudat. I potser venim d’aquí. Jo n’era conscient del primer moment que l’encàrrec no seria fàcil ni còmode, però soc dels que creu que la gent de l’Ebre hem d’estar on es prenen decisions importants i com a més llocs millor. Un ciutadà de Deltebre, fill i net de regants no podia rebutjar l’oferiment, tot i ser una contradicció i tot ser fill del moviment antitransvasament. Haver estat al CAT en el context de sequera que hem travessat, ha estat una garantia.
"Haver estat al CAT en el context de sequera que hem travessat, ha estat una garantia"
Quin balanç en fa de la seua presidència ara que arriba al final?
L’objectiu d’un servidor públic ha de ser sempre deixar una organització millor de la que va trobar. Més transparent, més eficient, més compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic. Ens acaben de concedir 9,5 milions d’euros del PERTE de Digitalització del Cicle Urbà de l’Aigua que marcarà un abans i un després en la gestió de dades. Hem inaugurat també el parc fotovoltaic per a l’autoconsum més important d’una infraestructura dedicada al tractament i transport hidràulic de tot l’Estat. Hem impulsat canvis en la gestió interna del CAT pel que fa a transparència, que per a mi son clau. O l’impuls del compliment normatiu fent passos com la incorporació de la figura del compliance officer a l’estructura del consorci que fiscalitze procediments i protegisca l’organització. Una altra prioritat ha estat la comunicació. Hem donat un impuls comunicatiu que ens ha permès fer molta pedagogia i que molta gent de la demarcació ens conega a través de les nostres xarxes. Hem apostat per obrir el Consorci a la societat, assolint records històrics de visites de les escoles, amb la previsió de superar els 5.000 visitants este curs. El balanç és més que positiu.
Dels reptes que es va marcar al principi, quins ha pogut complir i quins li han quedat pendents?
El CAT arrossega fa anys un litigi judicial per la interpretació del Cànon de Derivació que grava de manera injusta els consorciats de la demarcació que suposa un greuge territorial evident i que des de 2014 (any en que es van acabar de pagar les obres del 1989) no hem sabut trobar un marc d’acord amb l’Estat. La CHE no vol deixar de recaptar, i el CAT vol pagar un cànon d’impacte ambiental just que hauria de tenir un retorn clar i auditable al tram final de l’Ebre i per extensió als i les regants del Delta. Crec que he fet totes les accions institucionals i polítiques que he pogut. Ara que el govern de Catalunya és del mateix color que el de Madrid s’obre una oportunitat que no podem deixar escapar. Jo faré tot el possible des d’on em corresponga, ja que no és una qüestió política, sinó de territori que ens interpel·la a tothom.
Quin ha estat el moment més complicat?
Quan has d’alterar i restringir el subministrament als consorciats t’ho passes francament malament. L’aigua és essencial per a la nostra societat. I els episodis no programats de talls de subministrament com el que vam patir a l’Ametlla de Mar el passat 11 de desembre de 2021 o el d’este estiu passat al tram que va cap a la Ràpita i Alcanar-Platja són situacions que s’han de gestionar amb molta diligència i professionalitat perquè tinguen el menor impacte possible per a la ciutadania. Estic orgullós de la feina que fan els nostres equips a peu de camp, perquè davant de dificultats evidents m’han demostrat la seua professionalitat.
El passat estiu es va estar a punt d’enviar aigua a Barcelona, en principi provinent del CAT. Quins treballs o gestions preparatòries prèvies que afectessen al CAT es van fer per atendre esta intenció, incloent negociacions “polítiques”?
El Govern republicà mai va apostar per enviar aigua de l’Ebre a Barcelona. Per això vull agrair este gest al President Aragonés i al conseller David Mascort que tot i les pressions que van tenir es van mantenir ferms en una clara aposta per la nova cultura de l’aigua i allunyada dels interessos dels grans lobbies. El CAT es va limitar a fer un anàlisi de la pròpia xarxa i de la infraestructura del Port de Tarragona. Va ser un argument més per descartar l’opció d’enviar aigua en vaixells. Tècnicament hauria estat insuficient pel volum d’aigua que necessitava Barcelona i en uns costos molt elevats.
Amb tot, s’han fet noves connexions a la xarxa, la última la de l’Espluga de Francolí. Vosté defensa que mai s’ha superat la concessió, de 94,7 hm3 anuals, perquè el consum real està en 77 hm3, però la PDE demana les dades mensuals perquè té la sospita que a l’estiu se supera. Pot donar estes dades mensuals?
Hem de parlar de tres conceptes que si no s’entenen poden portar a confusió. En primer lloc cal parlar del volum de captació màxim, que la fixa la pròpia llei 18/1981 i que són 4 m3/s. En segon lloc, existeix una concessió administrativa, que actualment és de 94,7 hm3 que s’ha anat actualitzant en els últims anys i que està molt per sota del que fixa la llei 18/1981 que podem consumir. La concessió sempre és una xifra que correspon a les dotacions que tenen els municipis i les indústries d’acord a les seues previsions. I per últim, d’estes dotacions en surt el consum real, que enguany estarà sobre els 75 hm3. El nostre consum es punta amb els mesos d’estiu (juny-agost) on ens aproximem als 4 m3/s, però que en cap cas mai es superen ni s’han superat. Són dades públiques i es poden consultar al web de la CHE i també a les memòries anuals del Consorci, que tenim publicades al nostre web i estan disponibles per a que tothom les puga consultar.
"Des de l’any 2014 (i fins setembre 2024) s’han captat del riu 804 hm3"
En una carta oberta dirigida a vostè, demanaven saber quanta aigua s’ha extret del riu durant els darrers anys deu anys, ens ho pot revelar?
Estes dades són públiques i accessibles per tothom al web de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. El CAT en fa report cada mes des de l’any 1989. Des de l’any 2014 (i fins setembre 2024) s’han captat del riu 804 hm3. Pel riu durant el mateix període al seu pas per Tortosa han passat 88.150 hm3. Estem parlant que el volum d’aigua que es capta mitjançant les canals dret i esquerre de l’Ebre per al consum dels municipis i indústries del CAT representa un 0,91% del cabal de l’Ebre en el període d’estos 10 anys, 2014-2024. I és una aigua que s’extreu dels canals, motiu pel qual el CAT paga un Cànon a les Comunitats de Regants de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre de 5 milions d'euros l'any.
Quina és la capacitat màxima d’extracció de l’actual sistema de bombeig i el cabal màxim que podria acceptar la infraestructura del CAT?
La que fixa la pròpia llei 18/1981 que són 4 m3/s. La nostra infraestructura està adaptada a esta condició legislativa. La canonada principal de 1600 de diàmetre té una longitud de 77km, des de Campredó fins a Constantí, a les instal·lacions centrals. Després ja es va ramificant en canonades més petites, i per tant amb menys capacitat.
Fins a quin punt pensa que el CAT és un organisme que contribueix al desequilibri territorial?
El debat sobre el desequilibri territorial és molt ampli i molt complex. Jo sóc dels que creu que el que de veritat genera desequilibri territorial és no disposar l’any 2024 d’un hospital de referència com tenen altres zones de Catalunya. O que anar a Barcelona en tren et coste més avui que l’any 1979. O que no tinguem oportunitats per fixar les generacions més preparades de la història a un territori que te grans actius i que no els aprofita com caldria. Este és un dels grans debats que hem d’afrontar sense dogmatismes partint de la base que no podem responsabilitzar al CAT de tots els mals. Jo n’hi havia nascut quan es va crear, segurament ho hauria fet d’una altra manera no en tinc cap dubte. Però no podem eternitzar debats territorials sense avançar ni concretar res. En este sentit, és especialment important destacar que esta mateixa setmana hem aprovat un Pla d’Inversions que es posarà en marxa a partir del 2025 que contempla 17 milions d’euros d’inversions per part del CAT a les Terres de l’Ebre. No és una xifra menor, i l’impacte vers el territori és més que notable positivament. Algú creu que enviar un 0,9 % del cabal de l’Ebre a municipis i indústries de Tarragona ha tingut un impacte negatiu per al nostre potencial i creixement com a territori? Si és així, la pregunta ens l’hauríem de fer de portes cap a dins: com és que tenint l’aigua aquí no hem fet el mateix?.
"Algú creu que enviar un 0,9 % del cabal de l’Ebre a Tarragona ha tingut un impacte negatiu per al nostre creixement"
Hi veu algun “perill” o risc extra a noves polítiques expansionistes amb la presidència del CAT en mans del PSC respecte al ERC, és a dir, la presidència d’ERC era una “garantia” extra en algun sentit?
La meua presidència al CAT ha servit perquè en un context de sequera tothom sabés (aquí i allà) que no permetria l'enviament d’aigua a Barcelona per qualsevol mitjà. I hem resistit pressions de grups mediàtics, col·legis professionals i grans corporacions que defensaven sense embuts la interconnexió de xarxes. Nosaltres ho vam aguantar, no sé que farà el govern del PSC. Vull pensar que la nova direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua respondrà amb el mateix sentit de la responsabilitat que la direcció anterior.
Hem sentit recentment les peticions d’aigua del president de Múrcia. Pot ser el Llevant, Barcelona… com pensa que caldria blindar el riu Ebre d’una vegada per totes?
Per blindar el riu Ebre necessitem poder territorial i plena sobirania. L’Ebre està en mans de l’Aragó i els interessos de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre no són els mateixos que els que vivim a la part final. Catalunya ha d’exigir tenir un paper més transcendent, perquè mentre no tinguem esta influència, la nostra pagesia serà sempre la moneda de canvi de les reduccions de concessions.
La dessalinitzadora del Foix no ha de crear suspicàcies tal com està projectada?
Jo crec que és una oportunitat per reduir la dependència d’aigua de l’Ebre dels municipis del nord de la província. Estem parlant que un 15% de les dotacions municipals d’aigua de l’Ebre podrien connectar-se a la nova dessalinitzadora. I sincerament, és una finestra d’oportunitat, que juntament amb una futura i necessària dessaladora a la zona de Tarragona ciutat i la reutilització de la indústria podria portar a una reducció de la concessió.
"La dessalinitzadora del Foix és una oportunitat per reduir la dependència d’aigua de l’Ebre"
Diguem quines obres cal desplegar a curt i mitjà termini per tal que revertir el minitransvasament de l’Ebre siga factible.
Correspon a l’administració hidràulica de Catalunya i de l’Ebre definir les infraestructures hidràuliques que necessiten els territoris. D’entrada, al decret que va aprovar el nou Govern de la Generalitat de Catalunya no hi ha previsió de cap infraestructura que ens permeta avançar en esta direcció. Jo ho tinc molt clar: connectar els municipis del nord de la província a la dessalinitzadora del Foix, nova dessaladora a Tarragona i impuls a la reutilització industrial. Tot això, amb un ferm compromís dels nostres consorciats a reparar fuites i disposar en els propers anys d’una eficiència hidràulica que sobrepasse el 80%. La del CAT, auditada per l’UPC i per l’any 2023, és del 99,66%.
La indústria del Camp de Tarragona pot arribar a prescindir algun dia de l’aigua del CAT, com?
Ho està fent i com ebrenc penso que és una bona notícia. La indústria petroquímica de Tarragona forma part d’un dels complexos industrials més importants del sud d’Europa, i estan sotmesos a processos de canvis i innovacions constants amb un alineament evident amb els reptes climàtics dels quals en son en part causants. Cada cop necessitaran menys aigua de l’Ebre i estan fent unes inversions estratègiques que els permetran avançar en els propers anys.
Si arribés este dia, defensaria que el CAT abastís només als municipis de l’Ebre? Ho veu factible o és fer volar coloms?
El que no té lògica és que per exemple municipis de l’interior del Montsià estiguen patint les conseqüències d’una sequera sense precedents, tenint les instal·lacions del CAT a pocs quilòmetres dels seus termes municipals. Els municipis de les Terres de l’Ebre haurien de tenir prioritat per accedir a l’aigua del CAT, com ja es va fer amb les connexions de la Ràpita, Alcanar, Sant Jaume, Amposta, Tortosa i Deltatres (L’Aldea, Camarles, Deltebre) en que les connexions es van assumir entre l’Agència Catalana de l’Aigua (50%), el propi Consorci (40%, fruit de l’operació amb vaixells a la badia de Palma) i l’ajuntament pertinent (10%).