Fa deu anys que JoanRovira (Camarles, 1982) estrenava el seu primer disc, Peix sense Espina. Naixia un cantautor amb ganes de transmetre ganes de viure i lluitar contra les adversitats del camí. Un grapat de cançons fetes per un somniador de poble que abans de ser profeta a la seua terra es va graduar amb el grau superior de saxo de l'Esmuc i va fer de músic de carrer a París fins que l'enyorança li va fer trobar el seu so i el va ajudar a escriure i crear l'himne del seu territori i el seu lloc al món, el Delta de l'Ebre.
Deu anys després, amb quatre discs a les espatlles, este dissabte a la nit celebra l'inici de la gira dels 10 anys al Festival Mítics, al recinte del Pla dels Catalans, a l'Aldea. Un punt d'inflexió en una carrera musical que naix de la vocació amb un objectiu clar: ser músic.
Com recorda el moment que va arrencar la seua carrera ara fa deu anys?
Fa deu anys va començar el meu projecte com a Joan Rovira. Jo, ja feia molts anys que tocava. De fet, abans del meu primer disc feia versions, va ser l'època de músic de carrer a París, on vaig passar tres estius. Allà, lluny de casa, vaig fer les cançons que precisament parlàvem de la terra, de la família, dels amics. Sempre he pensat que el primer disc és molt més intimista i sincer. Es va anar escrivint d'una forma natural, on l'enyorança cap a la Terra va ser la font d'inspiració. En tenir tot aquest seguit de cançons vaig decidir fer un disc amb el meu nom i agafar així un compromís de per vida amb la meua música. Era el moment que jo vaig sentir que les cançons i la meua veu ja me les reconeixia i era aquell estil i aquella veu la que volia explorar. Podem dir que fa deu anys començava així la meua carrera real com a cantautor.
"Als set anys vaig començar a tocar la guitarra, després vaig fer el superior de música de saxo-jazz i tot em va portar poc a poc a viure de la música"
Era un ofici vocacional o va anar sorgint? Tenia clar ja de menudet que acabaria dedicant-se a viure de la música?
És un ofici que m'encanta i del qual em sento privilegiat de poder exercir. És la meua passió i penso que és vocacional. A set anys vaig començar a tocar la guitarra, després vaig fer el superior de música de saxo-jazz i tot em va portar a poc a poc, a viure de la música. Tenia clar que volia ser músic. D'altra banda, la música té moltes branques: instrumentista, cantautor, compositor. Amb el temps he anat definint la meua professió de cantautor. Soc algú que fa cançons i que intenta emocionar en cada lletra.
Quin tipus de concert prepara per este dissabte a Mítics?
El concert de l'Aldea, serà molt emotiu, ja que recuperarem les cançons de sempre. El fet de fer estos deu anys em dona l'oportunitat de tornar a cantar cançons que per a molta gent van ser importants. Sobretot d'aquell primer disc on em van descobrir i va tenir molt ressò a les Terres de l'Ebre i tornar-les a escoltar en directe és molt especial per a mi i per a molta gent. També fa un any, vaig presentar el meu quart disc, El meu lloc preferit i el concert a Mítics serà una mescla entre este nou disc que molta gent no ha tingut l'oportunitat d'escoltar en directe i el primer disc, Peix sense espina.
Joan Rovira celebra deu anys als escenaris Foto: @aguaita.cat
Quin moment de la seua carrera recorda amb més entusiasme?
En cada època viscuda hi han moments molt màgics. Des del moment que acabes una cançó i dius: l'he trobat!, quan penses està cançó emocionarà, el moment màgic que la graves a l'estudi acompanyada d'altres instruments i sobretot l'entusiasme que sento quan pujo a l'escenari a cada concert. El moment màxim, el clímax és veure com la gent canta les teues cançons, se les sap, és el millor moment per a un artista quan et canten les teues lletres.
"El panorama català està en procés de canvi, les músiques urbanes, de sobte, s'han posat molt de moda"
Con veu el panorama musical ebrenc i de retruc el català? Sent que cada vegada més noms del territori s'han fet un racó en l'escena nacional?
El panorama català està en procés de canvi, les músiques urbanes, de sobre, s'han posat molt de moda. Com a artista sempre tens el dilema de si has de continuar amb la teua essència i el teu estil o pujar al tren de les noves músiques. Crec que no és ni una cosa ni l'altra. Jo vaig fent, creant, i inconscientment et vas influenciant per les músiques que sonen en l'actualitat. Intento mantenir el meu estil com a cantautor tot i que també tinc un vessant més festiu i vitalista, més pensat per al directe i hi he de ser fidel encara que les modes canvien. "Jo a lo meu que hi ha públic per tot". En canvi, aquí al Delta de l'Ebre sí que cada cop hi ha més cantants, però encara hi ha molta feina a fer, ens ho hem de creure i saber que el nostre dialecte, la nostra manera de fer i la nostra personalitat és tan vàlida com la d'altres zones de Catalunya. Hem d'estar orgullosos de ser d'on som i portar el nom de les Terres de l'Ebre allà on siga.
Quin creu que és el secret o l'ingredient que fa que Joan Rovira tingui un públic fidel i entusiasta?
El secret és bàsicament ser jo mateix. Quan ets tu mateix connectes amb el públic, et senten proper, amb sentit de l'humor, amb els seus propis errors i virtuts. Intento ser el més natural possible. Als concerts m'agrada parlar en la gent, escoltar-los. A les xarxes socials intento projectar missatges igual que amb les lletres, transparents i quotidianes. El tipus de missatge de les cançons? Intento escriure i cantar missatges que ressonen dins de la gent. Al final, les cançons són històries que li han passat a un mateix, en este cas a mi o que he escrit influenciat per una pel·lícula o escoltant la història d'un amic o una amiga, però jo m'ho emporto al meu terreny i faig una cançó. Són històries i sensacions de la vida en moltes persones. Això és bonic, cada persona es fa seua una cançó depenent del cicle vital en què estiga i l'aplica al seu dia a dia.
"Al Delta ens ho hem de creure i saber que el nostre dialecte, la nostra manera de fer i la nostra personalitat és tan vàlida com la d'altres zones de Catalunya"
També hi ha cançons que conviden a tirar endavant, a l'empoderament vital, a ser capaç de fer tot allò que et proposes. Este és un missatge que molts cops me'l canto a mi mateix quan sento que les necessito. Funcionen com a catalitzador per continuar endavant i emprendre el dia i poder amb tot.
Rovira creu que hem de valorar la nostra varietat dialectal i creure'ns que és tan vàlida com les altres Foto: @aguaita.cat
Des de pobles deltaics com Camarles costa més complir somnis o quan un té clar el que vol ho aconsegueix?
M'agradaria dir-te que no, però, a priori, sembla que sí. Encara hi ha molts estigmes i perjudicis amb el dialecte. Sembla que si no parles en català oriental, el de Barcelona, el estàndard, sembla que tot sigue una cosa de segona, sense tanta qualitat. Això és un error. Natros hem d'estar orgullosos d'on som, un territori on hi ha molt bona gent, que tenim un cor que no ens cap, en molta tradició i hem de defensar-ho en la nostra llengua. Ens ha tocat, hem nascut aquí al Delta de l'Ebre i això no ho pot canviar ningú per molt que vulguem ser de Barcelona o els Estats Units. Ens hem de reconciliar molts cops en nosaltres mateixos, amb el territori i dir: soc d'aquí i m'ho he de creure. És un tema de confiança. Hem de pensar que la nostra varietat dialectal és tan vàlida com la del Pirineu, la de Lleida o la de Mallorca.
Si no li hagués anat bé en el món de la música que li hauria agradat ser?
Faria alguna cosa relacionada amb la creativitat. Amb els anys he tingut la necessitat de fer també altres coses. Ara mateix tinc un projecte de vol de paramotor pel Delta de l'Ebre on porto gent a volar i és una cosa que he descobert estos últims anys i m'encanta, em permet fer una cosa que m'agrada aquí al territori, estar en contacte amb gent i vore la felicitat en les seues cares. Amb @voldeflamencs he trobat com un alter ego, molt bonic, que em permet desconnectar de la música que a vegades fa falta i em permet agafar aire i tornar amb més força.
Com vol encarar la gira dels deu anys que dissabte arrenca?
Este dissabte serà especial, molt sentimental. Espero que vinga tothom i sentir la meua gent en este concert d'aniversari que, d'altra banda, és l'únic que faré esta primavera a les Terres de l'Ebre. Altres dates confirmades de la Gira són: el 13 abril Sant Fruitós de Bages, el 20 abril El Vendrell o el 4 maig Luz de Gas (Barcelona).