La clementina amb alguna taca no es ven perquè "el comerç no l'acceptarà i la redistribució tampoc". Tot i que una clementina amb la pell tacada per les condicions ambientals i una altra que no "són igual de bones", assegura Roig.

Amb les clementines que han caigut a terra però que es troben en perfecte estat passa el mateix. Moltes s'envien a la indústria per fer suc "però amb el que paguen només arribem a cobrir el que costa enviar-les", amb la qual cosa s'acaben deixant a terra "per a xafar-les amb el tractor i que actuen com a adob natural", descriu aquest pagès.

Dels prop de 200.000 quilos de clementines que es produeixen anualment a les Terres de l'Ebre, només 120.000 quilos -en el millor dels casos-, acaben arribant al mercat. La resta es llença. "L'important és que siga bonica", explica Roig. La industria alimentaria imposa uns paràmetres estètics que els productors intenten complir encerant la fruita i gasificant-la. Tota una contradicció en un país on es calcula que entre 3 i 4 milions de persones passen gana. Segons el consultor social i expert en malbaratament alimentari Manuel Bruscas, un dels protagonistes d'aquest episodi de 'Salvados', "la gana al món no tindria raó de ser per què hi ha menjar de sobres pel alimentar tot el planeta".