La sequera, i la regulació dels embassaments, són els que fonamenten unes xifres tan baixes, només comparables a les que es van donar els anys hidrològics 1989-1990, amb 4.284 hm3 al pas per Tortosa, i 2001-2002, amb 4.121. De fet, des daquest darrer any sempre shavien superat els 6.000 hectòmetres cúbics, i ara no sha arribat a 4.000.
Això si, en dades mensuals corresponents a enguany, la Confederació Hidrològica de lEbre exposa que sempre shan superat els 100 m3 de cabal mínim en mitjana mensual (que no diària). Només al novembre del 2011 es va fregar lincompliment, amb 103 m3/seg. Ara bé, aquestes són les xifres que ha aportat la Confederació just després que els tècnics anessen a revisar la mesura a lestació daforament de Tortosa, perquè amb anterioritat, eren més baixes i sí que senregistraven mitjanes mensuals inferiors al que marca el pla hidrològic en vigor. Segons fonts de la CHE, però, aquest cabal mínim és una recomanació que recull la llei però no un mínim dobligat compliment. Amb tot, sha produït una elevació de les dades de cabal que quedaven recollides setmanes enrere a les estadístiques de la seua pàgina web. La CHE assegura que això respon a una correcció obligada degut als canvis morfològics que va patint el riu per la seua dinàmica natural, i de vegades, diuen les mateixes fonts, lestació daforament, com que fa els càlculs a partir de la làmina de profunditat daigua, no és prou ajustada. En aquest cas, afirmen, estava mesurant menys cabal del que passava.
Segons lhidròleg Rafa Sánchez, responsable de la proposta de cabal ecològic per al riu Ebre de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de lEbre, el que és preocupant és la tendència a la baixa del cabal que arriba al tram final del riu Ebre. Que un any baixi menys aigua no seria greu si els anys posteriors el riu es recuperés, diu Sánchez. La proposta de cabals que recull el pla hidrològic de la conca de lEbre és de només 3.350 hectòmetres cúbics. Això agreuja encara més aquesta situació, etziba Sánchez. Això tindrà efectes mediambientals perversos: més macròfits i més mosca negra amb perjudicis irreversibles cap a una espècie protegida en perill dextinció com és la margaritífera auriculària; també menys qualitat de laigua així com efectes negatius a tota la pesqueria de la mar de lEbre, ja que disminuiran els nutrients.
Una postura que ratifica la Plataforma en Defensa de lEbre (PDE). La seua portaveu Susanna Abella assegura que aquesta és la constatació que el cabal cada vegada serà més baix, perquè hi ha intenció manifesta de reduir el cabal al mínim que marque la llei. La CHE vol utilitzar laigua al màxim per a que al riu cada cop en baixe menos. Es veu perfectament amb el que ha passat aquest any que shan limitat a enviar laigua justa per omplir amb el cabal ecològic, tot i que molts dies ni lhan cumplit., afegeix.
Bona part de responsabilitat la tenen els usos de laigua que sen fa conca amunt. Es confirma que no hi ha cap intenció dadreçar el rumb sinó que el pla de conca ja preveu 465.000 ha de regadiu. Això pot donar cabals bastant inferiors als 1.000 hm3 any, alerta Abella.
La PDE insisteix en què no ens hem dacostumar a veure aquestes xifres. La societat civil i classes polítiques ens hi hem de negar rotundament. Les al·legacions en contra del pla de conca actual i el règim de cabals fixat per la CHE en són una bona mostra.
