Aixi, l'informe exposa que tot i que el gruix dels aturats té un nivell formatiu assimilable a l'ESO, s'observa també un creixement important en el que són estudis de formació professional, tant els de tipus mitjà com els superiors. "La dada més preocupant, però, és el fort increment (29%) dels aturats registrats amb nivell universitari de segon cicle (llicenciatures i graus), fet que fa que el creixement d'aquests expliqui gairebé un punt dels 7,7 de creixement total", conclou l'estudi. Les retallades en la funció pública expliquen en part l'increment d'aturats universitaris, en sectors com la sanitat i l'educació, però Duro explica al respecte que "aquesta és una dada en l'aspecte qualitatiu molt dolenta, perquè evidencia que el mercat laboral més preparat pel que fa a nivell de formació no troba a les Terres de l'Ebre els instruments per obtenir feina, i això implica que la solució ha de passar per una renovació del model econòmic". És a dir, "l'obsessió principal nostra és evidentment el nombre d'aturats global, però es pot preveure que amb la recuperació conjuntural de la situació, quan arribi, part de la població pot tornar a ocupar-se, però la població més qualificada mereix un altre tipus d'empreses perquè aquesta qüestió no se solucionarà amb un canvi de cicle econòmic només, també cal un nou model a les Terres de l'Ebre", assegura el catedràtic del departament d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili. A partir d'aquí, l'Ebre s'enfronta a un desafiament afegit: "Desenvolupar un tipus d'empresa que doni cabuda a aquests universitaris per evitar el malbaratament del capital humà, que ara o bé ha de marxar o bé ha d'acceptar feines que demanen una qualificació inferior a la seva", apunta Duro.
Pel que fa a l'evolució de l'afiliació a la Seguretat Social en els diferents sectors, cap es resistix a imitar la tònica decreixent que fa temps que té l'ocupació. Ni tan sols l'hostaleria i l'agricultura, que havien resistit durant el tercer quatrimestre del 2012, s'han mantingut ara. L'avalanxa però, arriba de nou amb la construcció i ara també amb força amb la indústria, que perd cada vegada més llençols per bugada.
"La construcció continua essent el sector que veu caure el major nombre d'afiliats, amb el 16,3%. Més preocupant és l'evolució de l'afiliació a la indústria, que el darrer trimestre del 2012 ha caigut el 10,9%, més de quatre punts superior a la del trimestre anterior", exposa l'informe. Els serveis també mostren una evolució negativa (-4,8%) dos punts superior a la del tercer trimestre. De fet, cap dels sectors presenta un creixement positiu, a diferència del que havia passat al tercer trimestre del any. L'hostaleria, que havia crescut un 8,1% el tercer trimestre, ha caigut un 2,8% respecte del mateix trimestre del 2011. També canvia de signe l'evolució de l'afiliació en l'agricultura, que passa d'un creixement del 2,4% a una caiguda de l'1,7%.
Aquest retrocés s'ha fet sentir a totes les comarques de la demarcació, amb l'excepció de la Terra Alta, i és especialment destacat al Montsià, on l'afiliació ha caigut un 8%, enfront del 5,1% de caiguda del tercer trimestre.
Dels 51 municipis de la demarcació, 44 d'ells han vist com l'ocupació queia durant el quart trimestre del 2012, cinc més que al trimestre anterior. La caiguda de l'afiliació a la construcció s'explica a partir de les contribucions de Tortosa, Amposta i Deltebre. La caiguda de la indústria és deguda a Tortosa i La Sénia. El descens als serveis socials ve explicat sobretot per Móra d'Ebre, però també per Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa a l'hostaleria d'aquest trimestre s'explica també per Tortosa, i en menor mesura per l'Ametlla de Mar.
Foto: CCOO Ebre
