La campanya arrossera 2025 a la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre començarà el proper 25 d’abril amb la tradicional inundació dels camps. Així ho ha confirmat el president de la Junta de Govern de la Comunitat, Javier Casanova, que destaca que la data ha estat aprovada per l’assemblea i respon als condicionants habituals: “La data es decideix segons l’estat de les feines i les condicions climàtiques. Enguany mantenim el calendari dels últims anys.”

Bones previsions hídriques: una situació més favorable que anys anteriors

Segons Casanova, les previsions hídriques per a la present campanya són positives. Els embassaments de la conca de l’Ebre es troben actualment al 86% de la seva capacitat, una dada notablement superior a la de l’any passat (73%) i també a la del 2023, any marcat per la sequera, amb tan sols un 58%. Aquesta situació favorable significa que no hi haurà restriccions d’aigua, un factor clau per al bon desenvolupament de la campanya arrossera.

Lleugera reducció de la sembra en sec i estabilitat en superfície

Pel que fa a la superfície de conreu, Casanova confirma que es mantindrà similar a la de l’any passat. Tot i això, assenyala que es preveu una lleugera reducció de la sembra en sec, però sense entrar en detalls sobre les causes d’aquest canvi. Aquesta tècnica, que busca optimitzar l’ús de l’aigua, encara representa un percentatge petit dins del conjunt de la superfície sembrada. Casanova també destaca que no hi ha factors que comprometen l’objectiu de mantenir la superfície sembrada, tot i que la sembra en sec ha estat implantada per reduir el consum d’aigua, una mesura que s’ha anat estenent en els darrers anys.

La Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre començarà el 28 de maig

D'altra banda, la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre preveu iniciar la campanya el 28 de maig, mantenint també el calendari habitual. Tot i això, aquesta comunitat s'enfronta a un repte addicional: la dificultat per aconseguir llavors.

Josep Antoni Vidal Tort, responsable del sector Arros del Delta de l’Ebre a la Unió de Pagesos, explica que els regants de la Dreta de l’Ebre estan trobant dificultats per aconseguir llavor d’arròs. La raó d’aquestes dificultats rau en que els productors andalusos, especialment de la zona del Guadalquivir, aquest any han decidit plantar més arròs que mai, cosa que ha provocat un augment de la demanda de llavors a nivell estatal. Aquesta situació ha fet que les empreses productores de llavors s’hagin vist desbordades i que els regants de la Dreta de l’Ebre hagin de competir amb altres regions per obtenir el material necessari.

Impacte de la manca de llavors

Aquesta falta de llavors pot afectar la planificació i l’estabilitat de la campanya, ja que l’arròs és un producte que requereix una bona qualitat de llavor per garantir uns bons rendiments. La dificultat d’accés a llavor de qualitat pot provocar retards en les sembrades o fins i tot un ajustament en la superfície sembrada a la Dreta de l’Ebre, si no es resol aquesta situació de manera ràpida.

La gestió eficient de l’aigua i el control ambiental: eines per a la sostenibilitat

La Comunitat de Regants ha fet importants avenços en la millora de l’eficiència de la xarxa de reg. En els darrers anys, s’han realitzat actuacions destacades per millorar l’ús de l’aigua i garantir la sostenibilitat dels arrossars, com l'entubament de més de 70 quilòmetres de canalitzacions i l’automatització de 40 punts de la xarxa, amb sistemes de control i monitoratge a distància.

Casanova també fa èmfasi en l’impacte ambiental de la gestió de l’aigua, especialment després de l’aparició del cargol poma. Amb la posada en marxa de les bombes del Penal el 2018, s’ha aconseguit controlar millor els nivells dels desaigües i limitar l’expansió d’aquesta espècie invasora, contribuint a la regulació de la salinitat a la llacuna del Delta.

Recentment, s’han afegit altres instal·lacions com les bombes de Riet de la Zaida i Ponts de Rei, amb l’objectiu de reforçar la funcionalitat ambiental de les zones humides.

Casanova destaca també que la tasca de control hídrico i mediambiental no només és fonamental per a l’agricultura, sinó també per al manteniment de l’ecosistema de les aus i la biodiversitat, que té una gran importància a nivell europeu i mundial, ja que el Delta de l’Ebre és un punt crucial per a aquestes espècies.

Les previsions de la Unió de Pagesos: un sector en tensió i incertesa

Per la seva banda, Josep Antoni Vidal Tort, responsable del sector Arros del Delta de l’Ebre a la Unió de Pagesos, ofereix una perspectiva diferent, destacant la complexitat del moment actual per als arrossaires.

Vidal comenta que, a diferència de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre, aquest any no s’ha soltat encara l’aigua pels camps, però destaca que això és una pràctica habitual, ja que el 25 d’abril és la data fixada per a la inundació de les terres. El retard en la solta d’aigua, segons Vidal, es deu a les condicions climatològiques d’aquesta primavera, amb pluges que han retardat les tasques de preparació de les terres.

Impacte de la política europea i el canvi climàtic en el sector

Vidal també posa en dubte que les previsions hídriques siguin tan bones com es pinten, ja que les condicions climàtiques extremes dels últims anys han creat una situació d'incertesa. En el cas de les varietats, assenyala que ha augmentat l’ús de varietats de mutagènesi, provinents d'empreses multinacionals, i alerta sobre l’impacte de les polítiques de la Unió Europea en matèria de regulació dels productes per a la lluita contra les males herbes.

Per a Vidal, l’evolució del Delta de l’Ebre, afectada pel canvi climàtic, segueix representant un repte important per als arrossaires i per a la preservació de l’ecosistema de la zona. Destaca que les àrees de més salinitat, com Buda, l’illa del Riu i Poblenou, tindran camps de l’Arros que no podran ser sembrats, tot i que la feina per millorar la digitalització dels canals i la gestió de l’aigua està en marxa per minimitzar l’impacte de la salinitat.

Relleu generacional i futur del Delta

Vidal conclou el seu discurs alertant sobre la falta de relleu generacional en l’agricultura i la dificultat que els joves trobin incentius per continuar l’activitat arrossera. Això es combina amb una incertesa política i una política agrària poc favorable per als petits agricultors, amb una escassa presència de joves agricultors. El futur del Delta, segons Vidal, depèn d’un equilibri entre la producció i la preservació del territori, ja que cada cop més pagesos es veuen obligats a vendre les terres per sobreviure.