La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), en primera instància, i el govern espanyol, en segona, tindran sobre la taula per incorporar al nou pla de conca de l’Ebre, que ara està en fase de revisió i estarà vigent fins al 2021, una nova proposta de cabals ambientals per al tram final de l’Ebre. La Comissió per la Sostenibilitat, que s’ha reunit este matí, ha llançat una revisió més ajustada a la publiometria de les últimes sèries històriques i que, tot i reduir les xifres de cabals reclamades des del 2007 per la mateixa Comissió, tripliquen les que el govern va acabar incorporant al pla de conca aprovat l’any passat amb tant retard que ja s’ha de revisar, en compliment de les directrius europees. L’Estat, que ha rebut ja serioses advertències de la Comissió Europea davant la necessitat de revisar a l’alça els cabals ambientals que destina al tram final del riu, té ara una oportunitat per fer-ho. El document aprovat per la Comissió serà incorporat a les al·legacions que presentarà el govern català a la revisió del pla de conca, tal com ha avançat el conseller de Territori i Sostenilitat, Santi Vila, que ha presidit una de la reunió de la qual n’ha sortit molt satisfet.

Segons ha afirmat Vila, “la nova proposta aglutina per primer cop en una posició comuna a regants, administració i entitats ecologistes, aconseguint la superació de molts anys d’enfrontaments”. Malgrat esta afirmació, val a dir que els regants, tant de la dreta com de l’esquerra, s’han abstingut a la votació. Vila ha afegit que “la solució aprovada és pragmàtica, realista, mediambientalment compromesa i que ha permès incorporar la ciència al sentiment”. El govern català ha destacat que, a més d’estos suports, el nou plantejament de cabals també ha comptat amb el vot favorable del ministeri d’Agricultura, per bé que l’anterior proposta de la Comissió per a la Sostenibilitat també va tindre el suport ministerial en primera instància, i després res va tindre a veure el règim de cabals ambientals incorporat al pla de conca.

En qualsevol cas, Vila ha deixat clar que la nova proposta “permet garantir els cabals ecològics i assegurar les activitats de reg i les activitats econòmiques a l’entorn de l’Ebre i alhora negociar amb molta més força el que ha de ser el nou pla hidrològic de l’Ebre”.

Segons el departament de Territori i Sostenilitat i l’Agència Catalana de l’Aigua, la nova proposta de cabals s’ha dut a terme per incorporar nous condicionants i paràmetres com les noves sèries hidrològiques calculades posteriorment el 2007 i emprades en la determinació de recursos i la planificació de la conca de l’Ebre, les noves directrius establides a la Instrucció Tècnica de Planificació aprovada pel ministeri de Medi Ambient (IPH) (Ordre Ministerial ARM 2656/2008), en la qual s’establix el procediment per al càlcul i l’assignació d’un règim de cabals ecològics a les masses d’aigua riu i el coneixement científic i tècnic (biològic i ecològic) del tram inferior del riu, el delta i la zona marina pròxima.

Les noves xifres
Arran dels nous càlculs es planteja un volum anual de 5.871 hm3 en anys secs, 7.732 hm3 en normalitat i 9.907 hm3 en anys humits, unes xifres molt allunyades de l’actual Pla hidrològic vigent (3.009 hm3/any), i diferents a la forquilla d’entre 7.100 hm3 en anys secs i 12.000 en anys humits. Una de les grans novetats de la nova proposta és l’establiment d’una aportació mínima anual de 3.518 hm3, que no es considera cabal ecològic sinó un cabal mínim de subsistència vers a fenòmens excepcionals de sequera, que correspon al concepte de deteriorament temporal per excepcionalitat (sequera prolongada) d’acord amb l’Art. 4.6 de la DMA (2000/60/CE).

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que s’ha personat a la reunió de la Comissió de la mà de Manolo Tomàs i Susanna Abella, ha titllat de “positiva” la revisió. “No s’ha d’entendre que és una revisió a la baixa sinó un ajust a la pluviometria real actual i, per tant, als recursos reals que hi ha al riu”, ha afirmat Abella. Respecte a la proposta mínima de cabals d’excepcionalitat, ha reconegut que, si no es blinda oportunament, este podria ser un “cavall de Troia” a través del qual el govern es garantís recursos sobrants del riu, de manera que la PDE ha demanat que es definisca bé quins són els criteris objectivables que marcarien esta excepcionalitat.
La PDE ha demanat que ara es convoque el Comitè del PIPDE (format per tres represenants de la Generalitat i tres govern) i s’aprove la nova proposta en este Comitè. També ha demanat per carta a la Comissió que faça un seguiment fins que esta proposta d'aprovació del Comitè del PIPDE siga tramesa a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre perquè ho incorpore en el segon cicle de planificació del Pla de l’Ebre 2015-2021. 

A partir d’ara, la nova proposta arribarà a la CHE en forma d’al·legacions, i caldrà veure la capacitat de maniobra a les negociacions per comprovar si efectivament, al nou pla, s’accepta la proposta o queda desestimada com l’anterior. La pressió que li significa a l’Estat veure perillar fonts de finançament europeu si no adequa a les directives marc el nou pla fa força a favor; però, en contra, hi juguen tots els interessos dels regadius que juguen al llarg de la conca de l’Ebre. Tal com ha apuntat el representant del ministeri d’Agricultura a la Comissió, caldrà que el nou règim de cabals encaixe amb els regadius previstos i, de moment, cap administració ha fet el primer pas per fer una concessió a la baixa que permeta començar a retallar les 460.000 noves hectàrees de regadiu previstes al pla en vigor.