Conten que el recentment traspassat Chávez, redemptor de Veneçuela, després de catorze anys donant la tabarra televisiva, sols superada per les vetllades de la Milá i el seu Gran Hermano, va demanar a déu, en el darrer moment, que el deixés viure, perquè encara tenia coses per dir! Geni i figura fins a la mort. En la mateixa línia, però al contrari del dictador sud-americà, tenim el president Rajoy, que parla menys que un lloro d'escaiola. "Todo es falso, menos alguna cosa", va dir quan li van preguntar pel tema dels sobres d'en Bárcenas. "Ha sido un despido en diferido", va respondre la Cospedal, també referint-se a l'acomiadament del que fins llavors era el tresorer del PP. De l'acomiadament en diferit, ni la Wikipèdia, que de tot en sap, en pot donar una explicació; és més, no n'hi ha cap entrada! Per parlar del Duque Empalmado, un humorista de nova planta, caldrien almenys tres espais com aquest. Destacaríem, entre les moltes perles que hem sentit sobre el cas Noos, aquella amb la qual afirmava que la in-Fanta de Naranja no sabia de què anava la història, però que estava al Consell d'Administració per donar relumbrón. Vaja, com una mena de figura de porcellana que tenien per fer bonic, sorda, cega i muda, alguna cosa així com la meva dona, o la de tots vostès, a les quals entreguem el sobre a final de mes i no saben de què treballem. Afegiré que la família d'ella, de tot allò que ell feia i desfeia per l'extens mapa de la Península, tampoc no en sabia res. Ho juren per Snoopy.
A Catalunya, per no ser menys, els currantes de l'humor també tenim competència. A déu gràcies, de corrupció no n'hi ha (o almenys TV3 no en diu res), sols temes minsos com ara els casos Palau, Pallerols, ITV, el fills d'en Pujol, els russos de Lloret, la implicació del seu alcalde, o del de Sabadell, sociata, ell, per tràfic d'influències, pecata minuta, tot plegat. Aquí, més que res, tenim temes per a fer, no clubs de comèdies, sinó pel·lícules de fer riure, d'espies, per suposat, que al pas que anem afonaran el James Bond, l'agent 007, al 50è aniversari del seu naixement. La competència és dura, només cal sentir el president Mas explicant a l'estil Groucho Marx el Projecte de Llei anticorrupció; o el cap dels socialistes, en Pere Navarro, federalista, ell, demanant el recanvi del Cap de l'Estat; per pixar-se de riure és escoltar el cap de l'oposició, en Junqueras, traient-se de la mànega un impost sobre les begudes carbòniques, pilar per al futur Estat català, o als d'Iniciativa creant una Secretaria bicèfala home/dona: pel que sembla, aquests encara no s'han assabentat que fins i tot els WC fa dies que són unisex!...Plis, senyors (i senyores), una mica de serietat, deixin-nos treballar!
Parlaria del Papa Paco, però de moment, per obrir gana, sols hem sabut que en la seva joventut... viatjava en metro i bus! Verge Santa, s'acostumarà al papamòbil?
Així estàvem quan, a principis del mes de març, es presenten un secretari d'Estat i un conseller de la Generalitat i, tots dos, junts, amb el Bellissimo alcalde de Tortosa, inauguren en diferido el nou pont, o passarel·la, l'antic pont del tren. El dia següent, amb les tanques encara ficades perquè no està encara acabat, centenars de curiosos tortosins envaïen el nou espai a la recerca d'un lloc per prendre una Coca-cola, un variat o una beguda d'alta graduació. Buscaven, ja saben, la promesa zona d'esbarjo que portava al seu programa, jo en diria guió humorístic, el Bellissimo: res de tot això hi havia, com tampoc de les promeses piscines municipals, en runes des de fa cinc anys. Tot era una gran broma orquestrada per deixar els que escrivim sense arguments humorístics. En vista de la competència a què estic sotmès, a partir d'ara escriuré seriosament: tinc en ment fer la segona part de les Cinquanta ombres d'en Grey... ens veiem per Sant Jordi! (Potser així guanyaré el primer duro).
