La cooperativa d'Ulldecona té 350 socis, els comptes dels quals a la secció de crèdit han quedat bloquejats. Foto: Jèssica Rodrigo A continuació, recuperem un fragment d'un reportatge anomenat 'La fi del cooperativisme' que Antoni Manel Muñoz Lo Mascarat , el nostre col·laborador , va elaborar l'any 2012 , en què anunciava el crack de la Cooperativa d'Ulldecona. Dos anys enrera, l'autor aportava algunes de les claus que ajuden a entendre la situació actual després que la secció de crèdit de la cooperativa haja bloquejat els comptes de 350 impositors socis. L'autor explica quin és el funcionament de la Cooperativa, en narra la seua evolució i quines són les dos postures que dividixen l'entitat. Es tracta d'un treball d'investigació que entra dins del funcionament de la cooperativa amb profunditat i que cerca entendre les causes, l'evolució i les conseqüències del crack . A petició de l'autor per un pacte de confidencialitat amb les persones que hi van col·laborar, dins el reportatge algunes d'elles resten en l'anonimat. Per la seua actualitat, creiem d'interès recuperar este treball.
La Cooperativa d'Ulldecona a punt de fer 'crack'
La tardor de l'any 2008, després d'un bon temps incubant el virus de les males pràctiques financeres, va caure la banca americana i es va evidenciar la crisi econòmica mundial que afectaria tots els sectors de producció, sobretot el secundari. La Cooperativa Agrícola d'Ulldecona s'alimenta econòmicament dels tres sectors productius: el primari, amb l'activitat agrícola dels pagesos; el secundari, amb l'elaboració d'oli; i el terciari, amb la venda als clients i la secció de crèdit. Això ha fet que l'entitat fos especialment vulnerable als danys de la crisi i es tradueix en què després de 21 anys acumulant guanys d'uns 500.000 euros, amb dos anys (2010-2012) hagi presentat unes pèrdues de 150.000 euros, que seguixen creixent i que si no s'hi fa res al respecte, tot apunta que acabarà fent fallida.
Un ampli sector dels seus socis atribuixen estes pèrdues a una mala gestió per part del gerent i la junta rectora, mentre que des de la directiva es considera que són fruit de la situació i la poca col·laboració per part dels pagesos en les seues obligacions com a socis de la Cooperativa. Per entendre d'on provenen les pèrdues, desglossarem l'entitat en les diferents seccions.
Les seccions
Quan la Cooperativa Agrícola d'Ulldecona necessita fer una inversió o pagar una despesa, en lloc d'anar a un banc, acudix a la secció de crèdit. Esta secció, inaugurada de nou el 1995 -ja que havia desaparegut després del crack del 76-, pertany a la mateixa cooperativa i està exclusivament al servei de l'entitat i els seus socis.
Un dels principals ingressos de l'entitat ulldeconenca és el que prové de la venda d'oli, que el produix amb un molí propi. Segons explica el gerent de la Cooperativa, Elies Sabater, després de dècades emprant la mateixa maquinària, calia renovar-la d'acord amb el que dictaven les noves normatives. L'any 1999 la junta rectora va decidir apostar per un molí d'última generació que ubicarien a les naus del que s'anomenava 'la bodega'. La nova instal·lació va costar 552.000 € (92 milions de les antigues pessetes de l'època). 192.000 € els aportava la FEOGA (Fons europeus) i 180.000 € es van finançar de la venda del molí vell. Els 180.000 € restants els havien d'aportar els socis mitjançant 90 € per jornal i un sistema d'amortització anual.
Finalment, l'entitat disposa d'una secció de subministres del camp per als socis i l'Agrobotiga, en què venen els seus productes agrícoles i d'altres de diferent índole. L'oli es comercialitza sota la marca ACOMONT, que és la unió de cooperatives del territori per fer front comú al mercat amb un producte de qualitat i amb Denominació d'Origen. Malgrat tot este gran engranatge, i ser coneguda arreu de Catalunya i País Valencià per l'oli de les oliveres mil·lenàries, actualment la Cooperativa té problemes.
El forat que perd oli
El molí pot produir al dia 120.000 quilos d'oli, i en tota la temporada 2011-2012 només en va despatxar 40.000 Foto: Lo Mascarat
La primera gran despesa la genera el Molí Nou, que un sector dels socis considera que els ha quedat gran perquè la capacitat productiva de la maquinària és molt superior al que poden assolir els 150 socis que entren olives. El molí pot produir al dia 120.000 quilos d'oli, i en tota la temporada 2011-2012 només en va despatxar 40.000, molt menys del que podria generar en un únic dia. Amb això, la gran infraestructura igualment ha de passar un manteniment, que ascendix a 117.000 € aproximadament, i s'han de pagar els salaris dels treballadors, que impliquen una despesa de 205.000 €. Amb el balanç de guanys i pèrdues de la darrera temporada les pèrdues superaven els guanys amb 40.000 euros.
Quina ha estat la causa del descens d'ingressos? Per pagar la maquinària, la Cooperativa d'Ulldecona utilitza un sistema d'amortització lineal, que se li descompta al pagès per cada quilo d'oliva que entra a l'entitat. Es va fer així perquè en cas d'una temporada de mala collita, es va decidir que era millor no comprometre l'entitat a pagar una despesa que no podia sufragar sinó era demanant un préstec a la secció de crèdit. Segons les previsions que es van fer l'any 2000, el molí es podria pagar amb 15 anys. El problema en què es troba l'entitat a dia d'avui és que cada any entren menys quilos d'olives a la cooperativa, i en conseqüència, produix menys oli. Això significa que el molí no s'amortitza en el temps establert i s'amplia el període.
El gerent i els socis coincidixen en què hi ha un canvi generacional, els fills no agafen el relleu dels pares en la gestió de les terres familiars. Això és traduix en què moltes propietats van ser venudes a agricultors dels pobles veïns que sí les exploten, i progressivament l'èxit que va tenir el sector agrari a Ulldecona s'està convertint en una reminiscència del passat. Sabater analitza les dades: “Mentre que l'anterior temporada Ulldecona va produir 40.000 quilos d'oli, la Cooperativa de Freginals, més petita, en va elaborar 80.000. Les entitats agrícoles de Santa Bàrbara i Camarles van produir 300.000 quilos d'oli cadascuna, i la Galera i Mas de Barberans, similars a la d'Ulldecona quant a nombre de socis que entren olives, 400.000 quilos cadascuna”.
Malgrat això, el canvi generacional no és l'única causa. El cas és que d'oliveres en segueixen havent al terme d'Ulldecona, el problema és que no entren a la Cooperativa local. Un dels membres de la junta directiva consultats considera que la culpa de la manca de producte és dels pagesos ja que al seu dia es van comprometre a pagar la hipoteca del molí, i a dia d'avui la majoria se'n volen desentendre. Un dels socis explica el perquè: “Per l'amortització, la Cooperativa pagava al soci la temporada anterior 0'25 € per quilo d'oliva, mentre que cooperatives veïnes com Godall i la Sénia en pagaven 0'37 €, i l'entitat de la Galera en pagava 0'38 €. La d'Ulldecona era la que menys pagava. En este preu els pagesos no només no guanyem res, sinó que perdem diners. No podem continuar així! Si la gestió fos bona, tiraríem endavant, però amb les xifres que hi ha... Què faran? Posaran un policia darrera de cada pagès per veure si porta les olives a la Cooperativa?”.
Obligats a col·laborar
Vista exterior de les instal·lacions de la Cooperativa. Foto: Jèssica RodrigoEls socis que han entrat olives els darrers cinc anys, tenen obligacions amb el Molí Nou, i no se'n poden desvincular com si res. Un altre dels socis, explica un cas: “Un dels socis va voler donar-se de baixa de l'entitat però no va llegir-se la lletra petita de l'estatut. Com a conseqüència va haver de pagar la seua part del deute que tenia amb el molí, 1.200 €. No va estar-hi d'acord i va portar als jutjats la Junta Rectora. Va estar tres anys de judici, el va perdre, i a sobre va haver de pagar-ne les despeses”.
El punt 2 de l'article 13 dels Estatuts Socials de l'Entitat Agrícola i Secció de Crèdit d'Ulldecona, SCCL marca: “S'estableix un mínim de permanència a la Cooperativa de cinc anys; en cas de no complir-se, la baixa de soci es considerarà no justificada, sense perjudici de les responsabilitats a que hi hagués lloc, incloses les derivades de les obligacions pendents en el moment de la baixa” . El punt 5 del mateix article, també diu:
“En tots els casos de baixa, els socis respondran durant un termini de cinc anys de les inversions realitzades i no amortitzades, en proporció a llur activitat cooperativitzada. [...]”.
De manera que aquell soci que vulga donar-se de baixa haurà de pagar la part que li pertoca del deute que haja adoptat la Cooperativa en matèria d'inversions. L'única forma d'evitar el pagament és al·legant que la causa és justificada, o bé perquè ho considera el Consell Rector o bé perquè al llarg dels darrers cinc anys el pagès no ha fet ús del molí.
Els serveis
L'Agrobotiga, a més de vendre productes del territori, va molt més enllà. Foto: Lo MascaratEls dos principals serveis que oferix la Cooperativa d'Ulldecona és la Secció de subministres i la Secció de Crèdit. La primera, que també inclou l'Agrobotiga, juntament amb el Nou Molí acumulen unes pèrdues de 150.000 € dels darrers dos anys. El gerent ho justifica: “La secció de subministres i l'Agrobotiga està feta per als mateixos socis. Si els mateixos socis no vénen a comprar a casa seua, i un 90% de la clientela que tenim és forastera, com pretenen que tirem això endavant?”. L'Agrobotiga, a més de vendre productes del territori, va molt més enllà i té una sabateria, una ferreteria, una floristeria i una fleca. El soci ho valora: “Com molt bé diu el concepte 'Agrobotiga' és un negoci on s'hi venen productes agraris. Ni sabates ni plantes. I menys comprometent els diners dels altres de tota l'entitat. Així ens està anant...”.
El problema de l'oli de és que produir un quilo d'oli a la Cooperativa li costa 2,40 €, sense tenir en compte un possible benefici, mentre que al mercat es ven a 1,50 €.
Pel que fa a la secció de crèdit, ha quedat obsoleta i el sector crític dels socis ho considera una reminiscència del passat, un record de les antigues caixes rurals. A través d'este banc, els socis cobren el que els pertoca d'entrar producte a l'entitat, però no hi dixen els seus ingressos, i menys després del crack de l'Aldea. Això fa que mai hi haja diners, i en conseqüència, la temporada 2011 va presentar unes pèrdues de 3.000 €. “Una Cooperativa no pot pretendre ser un banc ni competir. Per a bancs, ja tenim els establerts” afirma el soci consultat. Per altra banda, un dels membres de la direcció defensa el banc propi: “La secció de crèdit és per a que els mateixos pagesos en traguen profit. Gràcies a ella podem pagar els socis el mes següent que haguen portat les olives. D'altra manera, s'haurien d'esperar a que ens paguessen els mateixos clients. Tampoc cal enganyar a ningú. Si vinguessen tots els socis a demanar els diners que tenen, no els ho podríem donar, però no cal ser hipòcrites, com qualsevol banc del món”.
La junta directiva i part dels socis s'acusen mútuament. Les pèrdues seguixen creixent, els socis se senten impotents perquè no poden abandonar l'entitat sense fer-se'n càrrec del deute, i tampoc estan disposats a col·laborar mentre no hi haja una política d'austeritat des de gerència. Esta, per la seva banda, culpa els pagesos per no complir amb les seves obligacions, i considera que si estos fessen el que els pertoca, la Cooperativa tiraria endavant.
