Però, és clar, actualment les crisis no es veuen com a oportunitats ni, molt menys, es pot declarar una guerra al país veí. I els temps no són els mateixos. Entre altres coses perquè els grecs no tenien bancs i caixes que eren dirigits per persones que l´únic mèrit que havien de tenir és no saber com funcionava el mercat del diner. Ni fenòmens gestors bancaris que venien productes estructurats d'alt rendiment, que eren les hipoteques que no podrien pagar els seus clients, ni analistes de riscos que l'únic risc que analitzaven era el plus de productivitat que cobrarien al final de mes. Ni ministres ni gestors de les polítiques públiques que l'únic cop que van ser mileuristes fou quan estudiaven a la universitat i rebien la paga dels seus progenitors.

No ens enganyem, en un país en el qual és més fàcil anar a la presó per robar una gallina del corral del tio Paco que no pas per volatilitzar 100.000 milions d'euros en un any, per cert, que equivalen a una dècada de pressupost d'universitats del Ministerio de Educacion y Ciencia, per tapar els forats deixats pel sistema bancari, les coses no poden anar bé. Perquè ara, gràcies a aquests gestors bancaris i ministres del ram, els nostres joves estudiants han de pagar una fortuna per estudiar una carrera. Uns costos que moltes famílies no podran pagar i que obriran una escletxa social que, un cop oberta, trigarà a tancar-se.

I és per això que entenc que molts ajuntaments hagin pressupostat línies de subvencions per a aquests estudiants. Per tal de minorar l'escletxa que s'està obrint. D'exemples, n'hi ha molts: Amposta, Ascó (que, per cert, té unes bases molt ben fetes, plantejades des de l'òptica de l'esforç i el rendiment... I aquest any, per primer cop, l'Ajuntament de la Ràpita, que hem pressupostat 30.000 euros a proposta de Pedro Hernández que el govern vam acceptar ràpidament, perquè enteníem que havíem de donar suport a l'educació com a eix vertebrador d'un municipi modern, competitiu i progressista.